El ser Dorsal 19

     Intentarem una vegada més, i no se ja quantes van, donar-li contingut a este blog, no és que siga necessari per a donar informació i que tots els corredors puguen acudir a ell per a saber com es troba el món de Dorsal 19, doncs, afortunadament tenim al nostre abast moltes altres ferramentes que fan este treball tal vegada millor i més directe. 

Hui, per a començar esta nova etapa vull posar l'accent en la importància que té per a un corredor pertànyer a Dorsal 19. Parlarem de la pertinença a Dorsal 19.

Els corredors, malgrat la dita “la soledat del corredor de fons” no estem aïllats i no som corredors a títol individual, encara que practiquem la carrera a peu per a millorar la nostra salut, no hauríem d'anar cadascun pel seu costat, no: la nostra identitat de corredor és pertànyer! Som corredors perquè nosaltres pertanyem al món de la carrera a peu. I dins d'eixe immens món hem triat a Dorsal 19. És com un cognom: si el nom és "corredor", el cognom és: "Dorsal 19." És molt bell veure que esta pertinença s'expressa també amb el logo que representa a un corredor.

Ningú arriba a ser dorsalero per si mateix! És clar això? Ningú es fa de Dorsal 19 per si mateix. No es fabriquen dorsaleros en un laboratori. El corredor és part d'un món que ve des de lluny. El dorsalero pertany a un club que es diu Dorsal 19 i Dorsal 19 fa a un corredor especial el dia que es posa una de les seues samarretes o porta el seu logo en alguna peça. Però ningú, ningú, es fa dorsalero per si mateix. Si correm, si hem vist eixes samarretes, si hem vist eixe logo i hem parlat i escoltat el que diuen i fan els que les porten, ens sentirem amb la necessitat de ser ací amb ells.

Però clar, ens hem de donar a conéixer, ens hem de mostrar, ens han de poder identificar paquè tot el que som servisca d'ensenyament a tots els que corren. Si ho pensem bé, qui sap quants corredors ens creuem en una carrera? Pot ser eixe corredor que busca un consell i que en veure'ns decidix posar-se en contacte amb nosaltres. Pot ser eixe espectador que vol començar a córrer i no sap a on acudir i que en veure'ns passar o en sentir-nos parlar decidix buscar-nos perquè ens ha identificat.

Totes les agradables experiències que ens a donat la carrera a peu les podem viure no solament gràcies a altres persones, sinó al costat d'altres persones. En el món de la carrera a peu no existix el fes-ho tu sol!, no existixen corredors solitaris! Quantes vegades en referir-nos a un gran campió no l'hem descrit com un de nosaltres! A vegades succeïx que escoltem a algú dir: soc corredor, però no m'interessa pertànyer a cap lloc! Quantes vegades hem escoltat això? I això no està bé. Existix qui considera que pot tindre una relació personal directa, immediata amb la carrera a peu fora del món de la carrera a peu. Són temptacions perilloses i nocives. És veritat que estar en un grup és difícil i a vegades pot resultar fatigós: pot succeir que algun corredor o alguna corredora ens cause algun problema. Però hem de confiar en les persones, amb les seues virtuts i els seus límits.

Certament que, una vegada que pertanyem a un club, no s'oblida fàcilment. Però mai ve malament un recordatori: una cosa visible, un símbol constant, un despertador sense soroll que mane un senyal. El corredor que va amb una vestimenta de corredor és un de tants, el que va amb la samarreta d'un club, no, i més si és un dorsalero. És un dorsalero i ell és el primer persuadit. No pot romandre neutral, el vestit el delata. O es fa un exemple per als altres corredors o és un traïdor, si arriba el cas. El que no pot és quedar en l'anonimat, com un qualsevol. I després... Tant parlar de compromís! No hi ha compromís quan exteriorment res diu el que s'és. Quan es menysprea l'uniforme, es menysprea la categoria o classe que este representa.

No hi ha dubte que els símbols ens envolten pertot arreu: senyals, banderes, insígnies, uniformes... Un dels que més influx produïx és l'uniforme. Un policia, un guardià, no fa falta que actue, detinga, pose multes, etc. La seua simple presència influïx en els altres: conforta, dona seguretat, irrita o posa nerviós, segons siguen les intencions i conducta dels ciutadans. Un dorsalero sempre suscita alguna cosa en els que ens envolten. Desperta el sentit de saber estar i del saber ser. No fa falta dir res, ni tan sols obrir els llavis. El que està ficat en el món de la carrera a peu sap el que té al seu costat, al que té dificultats amb la carrera a peu li avisa que ací pot trobar solucions.

Començarem d'ací a uns dies el Circuit a peu de la Marina així com estem enmig del Circuit de Trail de la Marina, portem amb orgull la nostra samarreta, no tinguem por ni vergonya, siguem un exemple per a tots els altres corredors, demostrem-los amb el nostre comportament perquè som Dorsal 19.

Ja sé, ho sé, que moltes vegades el portar la nostra samarreta, el dir que som Dorsal 19 ens pot frenar a l'hora de fer o cometre alguna irregularitat i que si no fora perquè ens hem inscrit com de Dorsal 19 o perquè portem la nostra samarreta algun parany haguérem realitzat. Ho sé, però això és un avantatge, perquè ens ajudara a ser millors corredors, no precisament a córrer més, però si a ser millors.