IN MEMORIAM

dimecres, 22 de novembre del 2023

¡¡¡L'acabaré!!!

 Bon dia!!! 

Continu el que vaig començar en el whatsapp: Jo, personalment no em col·locare en el calaix d'eixida per a recórrer uns quants metres dels 42195 metres que tindré per davant, no, em pose el dorsal per a recórrer tots els metres, per a recórrer cadascun d'eixos quaranta-dos mil cent noranta-cinc metres, tots, perquè la meua visió de la marató és començar-la per a acabar-la.

La meua missió el dia 3 de desembre de 2023 és acabar el que vaig començar a la fi de l'estiu i només podré cridar; està acabat! Quan creu la meta, no abans.

Com tots els dorsalers que serem allí, sé el que significa patir molts d'eixos metres, hi sé lo que significa començar una marató i sé que no comença el diumenge 3 de desembre a les 08.55 hores, sinó que va començar a la fi d'agost quan vaig decidir entrenar-la, i soc conscient que no acabaré amb la Marató de València fins que no detinga el meu crono després de travessar la línia de meta.

Cada vegada que he travessat la línia de meta en una marató he expressat d'una forma agònica un anunci, un crit de victòria que significa haver completat alguna cosa que m'havia proposat i que, després de moltes maratons, significa que done per finalitzada una part de la meua vida com a corredor que tindrà, sens dubte, conseqüències, jo, ja no seré mai el mateix corredor que unes hores abans va començar a córrer el primer metre. Cada marató acabada és el naixement d'un nou corredor.

Eixa exclamació de victòria no té res a veure amb el resultat cronomètric de la carrera, és una altra cosa, és el crit d'un físicament feble i espiritualment victoriós lluitador, que ha complit, que ha hagut de superar molts obstacles durant mesos, i que ha passat per moments en què li era molt difícil entrenar, en què les lesions no li deixaven córrer, i no obstant això no va caure en la temptació de deixar de córrer ni d'arribar a la meta.

Jo soc conscient que no vaig a València a començar una marató, sé que acabaré el que vaig començar i, que quan em pengen la medalla, només llavors; començaré a pensar que això no és fi, que la fi es troba en la línia d'eixida de la pròxima marató la data de la qual tindré necessitat de començar a buscar a partir d'eixe moment, i llavors tot tornarà a començar de nou.

Amics, vaig a València a acabar una marató no a començar una carrera més.

 ¡¡¡L'acabaré!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada