La tercera etapa de
l'anomenat “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 fa ja dies que acabat,
han sigut estos uns dies en què ens hem dedicat ha posar en net tot el test i
hem assignat a cada un els seus ritmes d'entrenament per als que desitgen
aprofitar l'estiu per a entrenar.
Eixir a córrer i entrenar no
han de considerar-se la mateixa cosa.
Posem per exemple un cas
típic, el corredor que ix a córrer diversos dies a la setmana i que corre a un
ritme uniforme, per exemple durant una hora. Desenrotlla una bona base de
resistència però esta repetició dia després de dia i després d'una fase de
millora que pot durar unes quantes setmanes li porta a una situació de paràlisi
en les seues prestacions. Açò se deu al fet que el nostre cos s'ha adaptat a
eixe esforç i no millorara més.
Què sol fer el nostre
corredor? Si no esta interessat a continuar millorant continuara estabilitzat
en el seu estat de forma però si li agrada millorar normalment se sol augmentar
la quantitat de quilòmetres diaris o que tal vegada augmente el nombre de dies
a la setmana d'entrenament. Molt bé, algunes setmanes després el seu rendiment
augmentara però després arribara a una altra fase en què es tornaran a
estabilitzar les seues prestacions. Este procés el podrà repetir diverses
vegades, però és lògic pensar, Fins quan podré anar augmentant la quantitat de
quilòmetres per a continuar millorant?
Inevitablement, ja siga per
la falta de temps o ja siga pel risc de lesionar-se arribarem prompte al nostre
límit, perquè no tindrem les hores suficients per a entrenar els quilòmetres
que necessitaríem o les nostres cames ja no podran aguantar amb normalitat
tants quilòmetres.
El procediment més
avantatjós per a anar millorant el nostre rendiment sempre ha sigut anar
variant la distància i el ritme de carrera segons el nostre estat de forma i
del nostre objectiu, en resum haurem d'entrenar.
La 3a etapa del “I Open
summer circuit training” de Dorsal 19 ens ha servit per a saber quals són eixos
ritmes que més s'adapten al nostre estat de forma, però a pesar de ser molt el
que hem esbrinat tenim només una pota d'eixa taula que sosté tot entrenament ja
que ens falten els altres dos elements essencials de tot entrenament, les
distàncies que haurem de recórrer en les nostres sessions i sobretot la forma
en què haurem de realitzar la recuperació, aspecte este ultime a què no se li
dóna la importància que té.
Si bé, pot succeir que no
tinguem clar les distàncies i la forma de recuperar-nos entre les sèries o
entre les repeticions el que si que esta clar en Dorsal 19 és com recuperar-nos
d'una sessió d'entrenament i el sopar de la 3a etapa del “I Open summer circuit
training” de Dorsal 19 va ser tot un exemple.
Esta vegada no va ser cap
bar ni restaurant on ens vam recuperar sinó que aprofitant el bon temps ens vam
beneficiar l'espai obert que vam utilitzar per a la realització del test, les
pistes d'atletisme.
Va ser el lloc ideal per a
acabar la 3a etapa, no calia traslladar-se i va ser un sopar molt més informal.
Per als sopars és habituals
eliminar un dels plats forts i nosaltres així ho vam fer i amb un plat
principal a base de porc senglar acompanyat amb un poc d'arròs per a compensar
la falta d'hidrats de carboni vam tindre més que suficient per a disfrutar del
menjar i d'una bona conversació.
En estos sopars establir una
conversació no sol resultar molt difícil perquè tots som corredors i tenim una
passió en comú, la carrera a peu.
Així que, amb la 3a etapa
del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 acabada i amb tots els ritmes
calculats, anem hi ha enfrontar-nos amb el que ens queda d'estiu i amb el més
immediat que ja esta en la volta del cantó, la 4a etapa d'este “I Open summer
circuit training” de Dorsal 19, que hem fet coincidir amb el V Trofeu Dorsal
19, la carrera del club com el solem denominar i que se celebrara el pròxim 2
d'agost en les 3 Llegües de Villamalea, però açò ja serà una altra història.
MITJA MARATO DE RUBIELOS DE MORA.
FOLQUES LORENTE, MAXIMO 01:21:50
Sala Ferrer, Carmen 01:34:35
Sala Gonzalez, Vicent 01:50:10  |
| Volta a peu al Palomar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada