Fa alguns anys i com moltes
altres coses va començar com un joc. El Trofeu Dorsal 19, una competició entre
els corredors de Dorsal 19 que se celebra cada any en un lloc i en una carrera
diferent, el que normalment sol denominar-se la carrera del club, ha arribat a
la seua quinta edició i enguany també ha entrat ha formar part del “I Open
summer circuit training” de Dorsal 19 com la seua quarta etapa.
La data de celebració d'este
Trofeu Dorsal 19 que enguany és el 2 d'agost marca també el final i el
començament de la temporada en el nostre club, totes les millors i pitjors
marques es posen a zero i comencem de nou.
HOMENS
Estem ja en el V Trofeu Dorsal
19, els anys passen, canvien les marques i els premiats però l'esperit del I
Trofeu Dorsal 19 contínua igual. Res impportant ha canviat, l'esperit és el
mateix amb què va començar.
Si bé podem pensar que la
gran festa de la carrera a peu per a Dorsal 19 és la Volta a Peu, també hem de
pensar que ho és sobretot per als corredors d'altres clubs i d'altres pobles
que són als que va principalment dirigida la carrera, ells són els principals
protagonistes d'una festa de què Dorsal 19 és l'organitzador.
El V Trofeu Dorsal 19 com en
tots els anteriors, els membres de Dorsal 19 són els protagonistes principals. És la carrera perfecta per a un club, enguany el club
de corredors de Villamalea ens organitza una carrera a tots els corredors de
Dorsal 19 perquè puguem córrer i competir, córrer i disfrutar.
Les 3 Llegües de Villamalea
posa ha la nostra disposició a tota la seua organització paquè Dorsal 19 no
haja d'instal·lar la zona d'eixida i de meta, que no haja de repartir els dorsals,
que no haja de tancar el circuit ni marcar-lo i que no haja d'estar pendent de
donar els trofeus ni de les classificacions. Els organitzadors de les 3 Llegües
de Villamalea ens donen l'oportunitat de córrer en la nostra carrera, en el
nostre Trofeu i amb les nostres classificacions, sense cap pressió ni estrés
organitzatiu, només disfrutar.
Els que van muntar la zona
d'eixida i meta de la XXXII Volta a Peu a Pego podran passejar sense haver de
controlar les tanques, ni posar bé les cintes, ni penjar les pancartes només
hauran de prendre's tranquil·lament un café i disfrutar i si volen, córrer.
Els que van donar els
dorsals o van estar en la guardarropía de la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran d'anar demanant DNI, ni
controlar els xips, ni penjant llistats només passejar i divertir-se i si els
abellix, córrer.
Els que van controlar el
circuit i el van marcar en la XXXII Volta a Peu a Pego, no hauran d'assegurar-se que els punts quilomètrics
estiguen en el seu lloc, ni la policia en el seu indret, ni que el circuit este
completament tancat només deambular i recrear-se i si tenen ganes, córrer.
Els que van donar les bosses
i les camisetes, els que van estar en l'avituallament donant aigua en la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran de
preocupar-se per si tenen prou material, no hauran de preocupar-se per si hi ha
aglomeracions i cues, no hauran de preocupar-se per les talles només gandulejar
i alegrar-se i si se'ls antulla, córrer.
Els que van córrer en la
XXXII Volta a Peu a Pego representant a Dorsal 19 no hauran de preocupar-se per
deixar en bon lloc al nostre club, no tindran la pressió ni l'estrés de
representar a tots els corredors de Pego, no hauran de sentir sobre els seus
muscles el pes de tots els seus companys que estan organitzant la carrera només
hauran de córrer esta vegada representant-se a si mateixos i si poden
aconseguir un trofeu.
Els que van donar els
trofeus i van estar en la megafonia de la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran de preocupar-se per si les
classificacions estan bé o mal, no hauran de preocupar-se per si els trofeus
estan ben ordenats només hauran de vagar i disfrutar i si ho desitgen, córrer.
El V Trofeu Dorsal 19 és la
nostra carrera, la nostra festa, després de la celebració de la XXXII Volta a
Peu a Pego nosaltres celebrem la nostra festa, una festa a què participen tots
els que d'alguna manera estan vinculats al nostre club.
No importa la situació dins
del club ni la forma física. L'important és participar demostrant el nostre
afecte per la carrera a peu.
Les distàncies, llocs i
recorreguts on se celebre el Trofeu Dorsal 19 varien en cada any i han variat
d'acord amb les dates. No obstant això, la tradició és que se celebre amb un
sopar i al final de la festa s'entreguen uns premis com a record de
l'esdeveniment.
Moltes vegades associem les
tradicions amb lo “vell”, però és que la paraula "vell" canvia de
significat quasi cada vegada que la usem. Els fulls del calendari es fan
"velles" en un dia. Una revista és "vella" quan porta uns
quants mesos en la nostra casa, els periòdics es fan "vells"
l'endemà, la roba “vella” té diversos anys d'ús, però un país no es torna
"vell" en centenars d'anys. I les velles històries, les velles
receptes que s'han transmés de generació a generació… Són realment
"velles"?
Dorsal 19 vol que tots els
seus membres i simpatitzants mantinguen la seua afició per la carrera a peu i
any rere any va celebrant cada vegada més actes amb eixe fi, el V Trofeu Dorsal
19 és una “recepta” més amb la que ho estem intentant, tenim molts altres
“plats” però esta és la més tradicional.
Tota recepta té els seus "secrets",
però estos rarament vénen escrits en els receptaris perquè són difícils
d'expressar, i només s'aprenen en la pràctica amb el passar dels anys i amb
xicotets canvis que nosaltres anem incloent a poc a poc per a no desvirtuar el
“plat” original.
Hi ha altres coses que no es
poden expressar per escrit per més que es vullga: la bondat en la mirada dels
què arrepleguen un premi, els sentiments d'agraïment al saber-se integrat en
grup de gent que compartix la teua mateixa afició, les reaccions davant de
determinades situacions, el to de veu…
Totes estes qualitats i
gestos les veiem en estos actes, les disfrutem, quedem sorpresos amb elles però
no les veiem escrites en cap lloc. Estan en la “tradició” del Trofeu de Dorsal
19.
Segurament en la pròxima entrada
llegirem els que han sigut els premiats, veurem les seues fotos, veurem la
classificació però l'essencial es quedara en Villamalea i dins de nosaltres.
A vegades vivim com les
plantes o els animals. Assegurem el nostre menjar i procurem aconseguir una
bona digestió. Evitem el sol quan ens crema o el busquem quan fa fred. Fem
plans per a l'estiu, i en l'estiu pensem en el que farem en les carreres de
l'hivern. Entre les presses i les angoixes de tots els dies, entre els
entrenaments diaris i entre les carreres del cap de setmana, ens oblidem de
l'essencial: ens agrada córrer.
No vam nàixer per a
podrir-nos en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de
rajoles. No vam nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats
d'ensalada. Som, encara que ens dolguen les cames i ens espanten les lesions:
corredors.
L'essencial no es veu, ni
s'escolta, ni es toca. L'essencial s'amaga en cada home, en el més íntim del
nostre cor, i ens permet pensar i amar per damunt de la quotidianitat, de lo banal,
de lo superflu.
Podem viure molt o poc.
Podem viure amb fills i néts o estar sols, en un barri pobre d'una ciutat
miserable. Però l'essencial seguix allí, cert, indestructible i el corredor eix
a córrer en qualsevol circumstància.
El món seguix el seu camí. La
lluna creix i decreix amb regularitat perfecta. El sol ens calfa tots els
matins, i els núvols es passegen pel cel amb les seues formes capritxoses i els
seus colors de tristesa o d'esperança. L'essencial viu, més enllà de les
estreles i més amagat que els molls, i nosaltres quan tenim l'ocasió eixim a
córrer.
No es pot comprar l'amor per la carrera a peu. L'essencial tampoc està en venda. Tal vegada en el V Trofeu Dorsal 19 ens trobem en el nostre ambient o tal vegada trobem allò que ens fa falta per a convertir-nos en verdaders corredors, tal vegada.
No es pot comprar l'amor per la carrera a peu. L'essencial tampoc està en venda. Tal vegada en el V Trofeu Dorsal 19 ens trobem en el nostre ambient o tal vegada trobem allò que ens fa falta per a convertir-nos en verdaders corredors, tal vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada