IN MEMORIAM

divendres, 25 de maig del 2012

III Trofeu Dorsal 19.


Dos són les definicions que ens dóna la Reial Acadèmia Espanyola de Temporada:
1. F. Espai de diversos dies, mesos o anys que es consideren a banda formant un conjunt.
2. F. Temps durant el qual es realitza habitualment alguna cosa.
En Dorsal 19 les temporades les podríem definir com l'espai de temps que va des d'un Trofeu Dorsal 19 al següent, resumint entre les carreres del Club.
Enguany la temporada se'ns acaba dissabte passat en Almansa i la pròxima acaba de començar sense saber quant durarà, de moment.
En el sopar d'Almansa vam realitzar de la mà de Carlos un xicotet repàs i vam homenatjar a tots els corredors que d'alguna manera han contribuït que tots disfrutem un poc més de la carrera a peu.
En Almansa, en el sopar, de sobte em vaig adonar de per què tenia sentit continuar corrent. El corredor viu amb els ulls posats en les esperances que se li donen, en les esperances que un alberga; les esperances són com el combustible. No es pot córrer sense elles. Però això era com llançar una moneda a l'aire. Fins que la moneda cau, no se sap si eixirà cara o creu. Però el vol de la moneda del Trofeu Dorsal 19 va durar tota una temporada  i només per disfrutar d'eixe espai de temps val la pena estar corrent en Dorsal 19. Després al final haurà eixit cara o tal vegada creu però això ja ens dóna igual l'important ha sigut observar i sentir com girava la moneda primer veient com puja i després mirant-la com baixava fins a la nostra mà, cara o creu, però l'important per a un corredor de Dorsal 19 ha sigut el seu vol.
Una moneda que es llance a l'aire en el menjar de Nadal quan l'opció d'Almansa guanye a la d'Albacete i tots vam començar a preparar-nos per a vorela volar, una moneda que ja està una altra vegada en la nostra mà per a ser llançada , una temporada que ja comença i que té tots els seus comptadors a zero.
En este III Trofeu Dorsal 19 es van portar un xicotet record els corredors que es van convertir en maratonians durant esta temporada. Un record que ja mai més podran rebre perquè com la primera marató no hi haurà cap, milloraran les seues marques, veuran moltes vegades la cara de la Marató i alguna vegada els eixirà creu però el record de la temporada del III Trofeu Dorsal 19 en la que han recorregut cada un dels 42195 metres de la marató per primera vegada mai se'ls oblidara per tant ja es poden anomenar amb orgull, perquè ho són, MARATONIANS.


Frederic, Màxim, Paco, Juan i Arbona són els nostres nous Maratonians.
Vam recordar també, després del sopar, a tots els nostres corredors que esta temporada han convertit les seues vacacions en una excusa més per a córrer una Marató. Quatre dels nostres corredors van anar de vacacions a córrer la Maratona dí Roma. Unir esport i vacacions és una de les millors combinacions per a disfrutar d'ambdós coses. Ells van encertar i Dorsal 19 ha volgut recordar-ho perquè ens servisca d'exemple, ja que és una excel·lent forma de promocionar el nostre esport, així que a tots els corredors que es desplacen a l'estranger per a disfrutar d'esta combinació mereixeran el nostre reconeixement.
Alberto, Tony, Vicent i Carlos van ser els afortunats que van córrer i van veure Roma.
Vam recordar també al nostre corredor en l'exili, corredor que fa que Dorsal 19 sone a milers de quilòmetres de Pego, en Panamà es troba  el nostre Pau Folques que en les carreres en què participa porta nostre nom.


Però ens havíem d'acordar també dels nostres corredors amb més alts i baixos. En un club sempre ens trobem amb els lesionats, eixos corredors que es passen part de la temporada recuperant-se de les seues molèsties musculars. Dorsal 19 sap molt de lesions perquè tots els anys tenim a diversos corredors amb problemes i decidir-nos per algun sempre és difícil. Quan ens trobem davant de diversos corredors lesionats o que han passat una temporada complicada el més just seria situar-los a tots en el mateix nivell però ens havíem de decidir per u. En una temporada tan llarga hem vist lesionats a Pascual, a Bay, a Picayna, a Paco, a Arbona, a Piera i segur que algun més que haurà patit en silenci la seua lesió. Però enguany hem triat a Enrique per a donar-li el nostre reconeixement pel seu esforç a recuperar-se i tindre la força de voluntat suficient per a anar a poc a poc tornant al seu nivell.
En tot club deu existir eixa persona que dia a dia este pendent de qualsevol activitat que realitze el club. Tindre la sort de Dorsal 19 a posseir diverses d'eixes persones és una sort que ens deu omplir d'alegria a tots els corredors del club i dels que no ho són encara, ja que l'activitat de la carrera a peu a Pego gira majoritàriament al voltant de Dorsal 19 i d'eixes persones que el nostre club, repetisc que per sort, posseïx. I calia elegir a una, pense que després d'haver-se celebrat el III Trofeu Dorsal 19 ja era hora de reconéixer públicament el treball que per la carrera a peu esta realitzant a Pego des de Dorsal 19  fa molts anys Fernando Ferrando.


És el nostre president per antonomàsia, merescut el nostre reconeixement públic a eixa labor.
Però l'essència de la carrera a peu és la competició i en ella estan unides de forma inseparables les marques. Dorsal 19 és un club on la competició, la rivalitat i el valor de les marques estan sempre presents. Jo diria que fins al nostre nom ens porta a la competició. Un dorsal significa carrera, significa realització de marques i si és Dorsal 19 significa competició.
No ens podíem oblidar de les bones i de les males marques. De les roïnes per a recordar-nos als que no les posseïm que podem continuar corrent més  tranquils i que no passa res.
El reconeixement de les marques més lentes no és una burla ni una broma cap als seus posseïdors si no tot al contrari, és una declaració d'intencions de Dorsal 19, és reconéixer la labor i la necessitat posseir en el nostre club a qualsevol classe de corredors, és dir-los a estos corredors que els necessitem amb les seues marques i no per les seues marques, és més voldríem tindre a molts més corredors amb més de quatre hores en Marató i de dos hores en Mitja Marató i és que Dorsal 19 s'acorda tots els anys amb afecte dels nostres corredors més tranquils.
Enguany hem donat tot el nostre afecte Ramón en Mitja Marató i hi ha Picayna en Marató.
Les millors marques és la salsa de la competició, aconseguir els millors temps en les carreres sempre està reservat a uns pocs. Són els més ràpids, els que ens ensenyen el camí que molts voldríem seguir, són els més coneguts per als que des de fora del club ens observen i ens seguixen. Enguany han sigut les marques de corredors ja veterans les que han resistit el tímid atac dels corredors més jóvens, però la joventut espenta i l'any que ve la seua pressió serà molt forta el que fa augmentar el merite d'enguany per a Carlos Siscar en Mitja Marató i Carmen Sala en Marató.


Però Dorsal 19 és competició, la Mitja d'Almansa era la carrera del club. Era eixa carrera en què no basta sol amb la marca realitzada sinó que hem de realitzar una bona marca segons la nostra edat per a aconseguir una bona classificació.
Es va córrer molt en Almansa, la majoria que vam anar a Almansa vam realitzar la nostra millor marca de la temporada el que ens demostra les ganes que teníem de provar les nostres forces. Almansa té un circuit compensat amb suaus pujades i lleugeres baixades on cada un de nosaltres va triar la tàctica  que millor s'adaptava a la seua forma de córrer i només la forta pluja en la segona volta ens va trencar un poc el nostre esquema. Podríem ara anar repassant un a un l'actuació de tots els nostres corredors però basta dir que el 97% de tots realitza una excel·lent carrera. Lamentar l'abandó de Piera per una xicoteta lesió, esperem que ja este corrent. Merit també el de Ramón que va aconseguir acabar una carrera per a la que no es trobava preparat però les seues ganes de participar en la festa del III Trofeu Dorsal 19 va fer que el seu cap obligara a les seues cames a completar tota la carrera.
Cinc són les marques que ens deuen cridar l'atenció quan revisem la classificació, la de Bay, Máximo, Carmelo, Fede i Joan.


Máximo i Joan ens van mostrar que són candidats  en el IV Trofeu Dorsal 19 a tot. La seua joventut i les seues ganes de córrer els situen en la temporada que ja ha començat a aconseguir unes bones marques. Máximo ja està cridant a la porta i Joan s'està acostant amb pas tranquil però ferm.
La marca de Fede ens deu cridar l'atenció no per ser un gran registre si no pel que podem esperar en els pròxims mesos. Perquè a començat amb molta antelació a prendre contacte amb què ha de ser el seu ritme de marató per a esta temporada, si no al temps.
Després de la Mitja Marató d'Almansa ja podem dir que Carmelo està destinat a ser un dels habituals en els trofeus de la carrera del club. La seua edat i les seues marques el situen en una posició ideal per a estar arreplegant premis durant molts anys, va hi ha ser sens dubte el referent en els pròxims trofeus. La seua tercera posició enguany ho certifica i ens obliga a tots els altres a haver de realitzar un esforç extra si volem guanyar-li. No ha baixat de l'hora i trenta minuts però “ja li val”. L'any que ve estarà prop de l'hora i vint-i-cinc i això en un corredor de cinquanta anys el situara com el rival a batre.


Vicent Sendra és un dels habituals en els Trofeus de Dorsal 19, sempre esta en la forma suficient per a estar en les primeres posicions i en Almasa no fallá, la seua segona posició es deu més a la gran carrera de Carlos Siscar que a una mala carrera per la seua banda, la seua hora i trenta-dos minuts és una marca increïble per a acabar una temporada en què ha tingut alguns problemes físics que li han obligat a entrenar amb més moderació.
Carlos Siscar volia guanyar este III Trofeu Dorsal 19 i el va aconseguir. No ho va tindre fàcil ja que va haver de realitzar la millor marca de la temporada en Dorsal 19. La seua tàctica era clara perquè no li vàlua especular amb les marques dels altres i tènia que traure la maxima diferència que poguera i açò li porta a aconseguir tres premis en u, millor marca de la temporada personal, millor marca de la temporada de Dorsal 19 i emportar-se el 1r lloc en el III Trofeu Dorsal 19, una vesprada completa.
Acaba un any més la festa de la carrera a peu en Dorsal 19, la pròxima temporada tornarem a competir en el IV Trofeu Dorsal 19, ens desplaçarem a alguna carrera que ens agrade i esperem passar un bon dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada