Les nostres corones de branca d'api.

En cadascun dels quatre jocs panhelénics, es premiava als campions amb corones fetes amb branques de l'arbre silvestre i sagrat més abundant de la regió.

Sense cap dubte si continuàrem amb la tradició en la XXX Volta a Peu a Pego tindríem molts dubtes ja que caldria triar entre les corones de taronger o la de l'arròs.

Però en aquesta ocasió no hem seguit, de moment, l'exemple dels jocs panhelénics, com els olimpics pues el premi perseguit pels atletes era bàsicament el ser coronat amb una corona elaborada amb branques d'un arbre considerat sagrat, conegut amb el nom de “olivera Kalistéfanes” i segons la creença ho havia portat Hèracles des dels països Hiperbóreos del Nord. Així també, en els jocs Pítics, celebrats a Delphi, la corona l'elaboraven amb fulles de Llorer, i en els Jocs Nemeos realitzats en Delfos, amb branques d'api. Per la seua banda, en els jocs Ístmics es premiava al campió amb una corona de branca d'api, no obstant açò, més tard s'utilitzaria el pi pres de la pineda sagrada del santuari de Posidó.

Com podeu comprovar el trofeu que es lliurava tènia no solament el reconeixement de la victòria si no també un altre també molt important doncs calia recordar-li al vencedor l'efímer de la seua victòria.

Ho podem observar millor entre la corona d'api nemea i la d'api ístmia doncs hi havia una notable diferència la distinció de la qual permet aproximar-nos a la metàfora de la corona que es marceix i la corona incorruptible. Les dels jocs nemeos s'elaboraven amb fulles d'api vives i fresques, mentre que les dels jocs ístmics eren de fulles d'api seques. Les fulles d'api vives es marceixen ràpidament el que ressaltava àdhuc més la metàfora de l'efímer de la victòria.

Els antics vencedors dels Jocs Panhelénics se'ls recordava que la seua victòria era momentània i que havien de continuar esforçant-se en els seus entrenaments i no vanagloriarse en de-masia.

Però com sol dir-se els temps han canviat i en les nostres carreres els premis als vencedors han canviat molt ja que se solen atorgar copes o medalles que es poden guardar i recordar durant molt temps i algunes vegades premis en metalic.

En la XXX Volta a Peu a Pego hem elaborat els nostres propis trofeus, les nostres corones d'api, que duraran més però que representaren el mateix, la victòria i la seua fugaç durada.

Hem fabricat un a un tots els trofeus, els hem pintat i muntat i després de tot l'esforç solament els vencedors es portaren el record del seu èxit i de la nostra il·lusió en fer-los.

Però tots els corredors necessitem experimentar situacions d'èxit per a continuar realitzant els nostres entrenaments amb alegria i il·lusió. A molts de nosaltres ens n'hi ha prou amb acabar una carrera amb comoditat i si és possible més ràpidament que l'anterior i per descomptat més ràpidament que els nostres companys però aquests reconeixements no es veuran acompanyats pel clam dels espectadors sinó que ho gaudirem en petits grups com el bon perfum en petits flascons i possiblement no seran tan efímers com la corona d'api fresc.

En la XXX Volta a Peu a Pego solament lliurarem trofeu als vencedors de cada categoria però esperem que tots els corredors es porten com a premi un grat record d'una vesprada de dissabte passada corrent a Pego.