IN MEMORIAM

diumenge, 29 d’abril del 2012

La Font de la Creu, el ultim repte de la XXX Volta a Peu.


“Quan era jove i la meua imaginació no tenia límits, somiava amb canviar el món.”
“Segons vaig anat  fent-me major, vaig pensar que no hi havia manera de canviar el món, així que em vaig proposar un objectiu més modest i vaig intentar canviar només el meu país.”
“Però, amb el temps, em va semblar també impossible. Quan vaig arribar a la vellesa, em vaig conformar amb intentar canviar a la meua família, als més propers a mi.”
“Però tampoc vaig aconseguir quasi res. Ara, en el meu llit de mort, de sobte he comprès una cosa: si haguera començat per intentar canviar-me a mi mateix, tal vegada la meua família hauria seguit el meu exemple i hauria canviat, i amb la seua inspiració i alè potser hauria sigut capaç de canviar el meu país i -qui sap- tal vegada fins i tot haguera pogut canviar el món.”
 Aquest vell relat, arreplegat en una làpida de l'Abadia de Westminster, pot servir-nos com una interessant reflexió sobre el sentit crític i el desig de canvi que tots tenim.
Dorsal 19 en aquesta XXX Volta a Peu a Pego a intentat donar una altra volta de rosca a la carrera, amb la intenció de millorar hem realitzat alguns canvis, possiblement massa, però són els que hem cregut oportuns pel que hem cercat fins avui un circuit que ens agradara a la majoria de corredors de Dorsal 19.

Faltava concretar l'ultime quilometre i ens faltava també solucionar les critiques que teníem per les voltes que donàvem pels descampats en el quilometre 7 en la zona de les Verdalas i l'absència d'una pujada que tinguera la duresa suficient perquè el nostre circuit poguera considerar-se complet.
Ha sigut una setmana de moltes reunions, d'escoltar molts suggeriments i de prendre solucions definitives, així que per fi amb l'ajuda de molts dels nostres corredors hem triat una solució.
Una solució que ha agradat a la majoria i que deixa moltes altres variants però que ha trobat un circuit equilibrat  ja que reuneix totes les qualitats de la carrera a peu.
Posseeix suficients rectes per a poder córrer ràpid, suficients corbes en carrers estrets per a trencar el ritme dels corredors acostumats a seguir sempre el mateix ritme, pujades llargues i suaus per als que saben regular bé les seues forces, una rampa curta però dura per als més forts muscularment i baixades de diversos tipus, suaus per a anar recuperant a poc a poc i fortes perquè els més atrevits puguen aconseguir la seua màxima velocitat.

Així que anem a tindre crítiques de la majoria de corredors ja que cadascun pensara que posseeix poc del que li agrada i molt del que li fastigueja.
Però per a entendre i realitzar una crítica, cal assajar-la primer amb un mateix, com va advertir al final de la seua vida el protagonista d'aquella reflexió. Per açò l'hem experimentat primer amb els nostres corredors, només quan se sap el que costa millorar, el difícil que resulta i, al temps, l'important i alliberador que és, només llavors es pot veure un circuit amb certa objectivitat i traure conclusions. El que sap dir-se les coses clares a si mateix, sap com i quan dir-li-les als altres, i sap també escoltar-les amb bona disposició.
Saber rebre i acceptar les crítiques del nostre nou circuit va ha ser una prova de profunda saviesa. Deixar-se dir les coses és signe cert de grandesa i d'intel·ligència. Aprendre de la crítica és decisiu per a fer rendir els propis talents. En canvi, si no anem a suportar que se'ns critique gens, i fins i tot si ataquem a qui ha tingut l'atenció i el desvetllament de fer-nos una crítica honesta i bona, o fins i tot si ens acarnissem amb el missatger, llavors difícilment eixirem dels nostres errors, que amb seguretat seran nombrosos.
No es tracta de viure sempre pendent de la crítica, ballant al són del que es diga o es deixe de dir sobre el que fem o som, perquè aquesta preocupació acabaria sent patològica. El que no fa res no sol rebre crítiques, però el que fa molt sol ser criticat per tots: ens criticaran els que no fan res, perquè veuen la seua vida i el seu treball com una acusació; ens criticaran els que obren de manera contrària, perquè ens consideren un enemic; i ens criticen a voltes també els que fan les mateixes o semblants coses, perquè es posen gelosos. Pot succeir també que Dorsal 19 haja de fer-se perdonar pels que apenes fan res i pels que no concebiguen que es puga fer res bé sense comptar amb ells.
En tot cas, i com també va advertir amb lucidesa aquell home al final dels seus dies, la clau de la nostra capacitat de fer canviar als altres està sempre lligada a la nostra capacitat de canviar-nos a nosaltres mateixos.
El quilometre 10 guardava en els seus mil metres un secret que solament coneixia ell fins a fa solament uns dies, un traçat que ha sorgit solament quan hem volgut eliminar una part del circuit que consideràvem lletja i en la batalla entre el lleig i el dur aquesta vegada a vençut el dur.

Aquest matí hem provat per última vegada el circuit definitiu i hem escoltat tot el vocabulari que tots els bons corredors tenen per a denominar una bona emboscada i és que amagada en aquestos últims mil metres ha estat dissimulada durant molts mesos la Font de la Creu, amagada en ple Calvari  i ha sigut en aquesta última setmana quan ens ha recordat que durant trenta anys no hem tingut la delicadesa de visitar-la cap vegada, lloc que ha sigut durant anys visita obligada durant els dies de Pasqua i lloc d'excursió per a molts de nosaltres quan erem joves i admiràvem la nostra Vall de Pego asseguts en el merendero que per desgràcia a sigut absorbit pels xalets que han ocupat aquesta part del Calvari.
Arribar quasi  a la cim de la Font de la Creu en aquesta XXX Volta a Peu és aconseguir l'altura màxima a la qual s'ha pujat corrent en una carrera a Pego que està estiga situada solament a 700 metres de la meta és solament un al·licient més amb el qual poder plantejar-se la carrera, un repte més que ens presenta la XXX Volta a Peu.
Coneixent ja l'ultim quilometre i sabent que han quedat eliminades les voltes pels descampats en el quilometre 7 és hora ja de començar a canviar l'estratègia de carrera és hora ja de començar a calcular l'hora d'arribada a Pego per a poder calfar en l'ultim quilometre doncs solament aixi serem capaços de resoldre aqueste emocionant  repte que ens presentara Dorsal 19 en aquesta XXX Volta a Peu a Pego.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada