Dos són els quilòmetres que anem ha mostrar
hui de la XXX Volta
a Peu a Pego, com anem seguint l'orde ascendent ens toquen el quart i el quint.
Què és el que fa distints tots els
quilòmetres?, què és el que ens permet donar-nos compta?,no és potser el fet de
ser sers racionals?, ja ho deia Aristòtil: “Només l'home, entre els animals,
posseïx la paraula. La qual existix per a manifestar el convenient i o danyós,
així com el més just i l'injust. I açò és el propi dels humans enfront dels
altres animals: posseir, de mode exclusiu, el sentit del bo i el pitjor, el més
just i l'injust, i les altres apreciacions”.
Si som capaços de pensar, llavors som capaços
de donar-nos compta del que fem, no podem deixar-nos portar pels nostres
impulsos.
Cada vegada que ens oblidem de planificar una
carrera ens estem arriscant a cometre errors que poden arribar a ser fatals per
les nostres marques o pitjor inclús en els nostres enfrontaments amb els
nostres companys.
El quilòmetre 4 comença en el passeig
Atzaneta i a dos-cents metres girarem a la dreta per a començar una lleugera
pujada que no ens va hi ha abandonar fins passat el quilòmetre 4, si hem sigut
observadors podrem adequar el nostre ritme per a arribar, una vegada passat el
Quart quilòmetre, al final del passeig del Calvari.
No són pujades que no es puguen pujar corrent
sinó que jo diria que són pujades que com es poden pujar corrent podem arribar
dalt sense poder continuar corrent.
Si hem sigut corredors astuts ja sabrem a
estes altures de la carrera com va a ser la XXX Volta a Peu a Pego i
on estan les dificultats que ens n'anem hi ha trobar.
Cada vegada que com a corredors ens oblidem
d'observar estos detalls d'una carrera ens estem acostant a un fracàs.
Hem sigut fets per a actuar racionalment, per
a això hem d'educar els nostres sentits, esta és la nostra responsabilitat
formar-nos de la millor manera possible, només així actuarem en les nostres
carreres coherentment al nostre estat de forma.
Córrer les carreres per córrer quasi no té
sentit, córrer les carreres donant-nos compte de perquè i per a què correm
constituïx la raó de ser de la nostra existència com a corredors, no es tracta
tan sols de córrer amb els altres, es tracta de saber córrer, per això és que
el corredor a més de ser social és també un ser intel·ligent, per tant, no
desperdiciem les nostres carreres, correguem com ens correspon córrer i
aconseguirem això que busquem ardentment, la carrera perfecta.
Ja sabem perquè l'hem passat dos vegades on esta la part més alta de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada