Un matí este
de diumenge en què hem recorregut, provat, mesurat i remesurat el circuit de la XXX Volta a Peu a Pego
2012 i hem pres algunes decisions interessants.
Hem alterat un
poc dos quilòmetres del circuit de la XXX Volta a Peu a Pego 2012.
Els dos canvis
vénen motivats en l'intent per canviar la part final del quilòmetre 8, hem
eliminat el recorregut que veiem en blau, que era el traçat original, i l'hem
substituït pel roig.
Canviar és
triar i durant l'organització d'una carrera hem de fer eleccions contínuament.
Decidir forma part de la nostra vida. Des del matí fins al crepuscle, la nostra
vida discorre en una cadena in interrompuda de decisions, l'una darrere de
l'altra. Quan t'alces al matí i et poses uns calcetins grisos, en compte dels
teus calcetins blancs d'esport, estàs prenent una decisió. Quan te'n vas al
llit a la nit, pots triar entre llegir uns minuts, o veure la televisió o,
partir directament cap al «un altre món». Al llarg del dia prenem contínuament
decisions sobre què fer, com fer-ho i per quant de temps.
En la busca
d'un recorregut per a la XXX
Volta a Peu succeïx el mateix, ens decidim per un carrer però
al mateix temps estem desestimat un altre, triem una zona de meta i abandonem
una altra i així en cada una de les nostres decisions.
Què hi ha pel
mig en una elecció?
No totes les
decisions produïxen el mateix impacte en la carrera. Algunes, com la distància,
marquen un començament, una decisió important en la nostra organització.
Altres, com triar el color de la camiseta, repercutixen poc en la carrera. No
obstant això, totes les eleccions, grans i xicotetes, que hem pres o prendrem,
consten d'alguns elements que són comuns i fonamentals: Que tinguem la
llibertat d'elecció, que se'ns presenten múltiples possibilitats, que puguem
deliberar i reflexionar, que siguem capaços de renunciar i al final ens queda
l'acte de triar.
Afortunadament
en la XXX Volta
a Peu a Pego tenim la premissa bàsica: la llibertat d'elecció. Una elecció no
és una resposta cega a un estímul, pareguda a l'instint d'un animal. És, més
aïna, la capacitat de prendre una decisió després d'haver reflexionat sobre
distintes possibilitats.
En la XXX Volta a Peu a Pego
tenim llibertat per a triar entre les diverses possibilitats que se'ns
presenten en moltes qüestions: distància, circuit, localització de la meta i
eixida, possibles obsequis així com de la data.
Així doncs,
ens veiem obligats a triar. La
XXX Volta a Peu a Pego s'entretix a base de decisions
constants, una darrere d'una altra, i a causa de la nostra naturalesa de sers
lliures no podem esquivar l'haver de triar.
Si decidim la
distància de 10 quilòmetres, totes les noves alternatives que se'ns presenten
estaran determinades per esta elecció. Mai podrem passar d'una banda del poble
que ens obligue a realitzar 12 quilòmetres.
Com a
conseqüència hem hagut de canviar lleument el traçat de dos quilòmetres que són
el 3 i el 6 així com moure uns metres la línia de meta, el circuit se'ns queda
igual de dur i complicat però hem eliminat eixos metres abans del quilòmetre 8
en els que es devia fer uns girs en què perdríem velocitat.
Si bé les
nostres primeres eleccions repercutixen en les futures, no per això danyen o
disminuïxen la nostra llibertat. Per exemple, si romanem fidels a la nostra
data de celebració, el primer dissabte de maig, i mantenim la nostra paraula,
no se deu al fet que la nostra llibertat està condicionada per la decisió que
vam prendre fa anys, sinó que ratifiquem i confirmem lliurement hui el que ahir
vam triar.
Hi ha un
element en cada vegada que triem que és molt important, és la renúncia. Potser
ens sorprenga, perquè no estem acostumats a enfocar l'elecció com la negació
d'alguna cosa, sinó, al contrari, com a llibertat de fer una cosa. Però esta no
és més que una cara de la moneda. La paraula decisió deriva del llatí "de-cidere",
que vol dir "separar tallant". Seleccionar una part implica sempre
deixar la resta.
Així que hem
renunciat a un circuit més ràpid a canvi d'un més urbà, hem renunciat a una
carrera plana, hem renunciat a una carrera còmoda i per carrers amples però és
que hem hagut de prendre una sèrie de decisions.
L'escenari
està preparat, cada possibilitat està pensada, però falta un ingredient
indispensable: l'elecció en si, l'acte de triar. Podria paréixer evident, però
ací és on està l'essència de l'elecció, quan el que podria ser es transforma en
el que és.
No és el
mateix decidir una cosa que realitzar-la. Una cosa és el pla i una altra és
l'execució, encara que ambdós siguen formes d'elecció. Com Shakespeare ens
recorda: «Si fer fóra tan fàcil com saber què seria bo fer, les capelles serien
catedrals, i les cabanyes dels pobres, palaus de prínceps». En altres paraules,
l'elecció no és només un acte de la intel·ligència, sinó també un acte de la
voluntat.
En
l'actualitat esta molt difós el temor de triar, l'actitud del
«no-comprometre's». Molts no tenen la maduresa bàsica necessària per a
comprometre's en un projecte, en un ideal, o amb una persona, en especial quan
la carrera ja pot passar dels mil corredors. D'on prové eixa actitud? De la
visió del compromís, és a dir, de l'exercici de la llibertat, com una limitació
de la llibertat personal: «En quant em compromet, quede obligat; elimine les
altres possibilitats i em lligue a les conseqüències de la meua elecció».
Cada elecció
és total, en el sentit que el passat és irrevocable: mai podré tornar arrere i
repetir el que vaig fer o no vaig fer. Sort que en cada edició de la Volta a Peu podem
rectificar, en la nostra vida és molt més complicat.
Estem parlant
de les decisions, dels seus components. Però encara resta l'aspecte més
pràctic: Com puc prendre bones decisions? Com puc aconseguir un nivell alt
d'encerts, capaç de comprometre'm sense temor i de mantindre les meues
decisions amb serenitat i alegria?
Intentem en
Dorsal 19 saber què és el que volem ja que si no estem segurs del nostre
objectiu amb dificultat podrem prendre una decisió concreta que ens porte més
prop o més lluny de la nostra meta si no hem establit primer quina és eixa
meta.
Intentem
fonamentar les nostres decisions en el perdurable, i no en les impressions o
sentiments del moment. Encara que puga paréixer que els molts canvis que
realitzem cada any siguen per pur capritx.
Canviem cada
any perquè no parem de buscar el que ha el nostre entendre és el millor per a la Volta a Peu.
Les
deliberacions que tenim generalment són proporcionals a la seua transcendència.
Mai tindrem
una certesa completa. Hem d'aprendre a ser prudents en les decisions, però
enèrgics i diligents en la seua execució.
Com a
corredors que som hem de mantindre la mirada fixa en la meta. Qui competix en
una carrera no es limita a córrer molt i ràpid, o a mantindre un pas constant
per a no esgotar-se; sinó que es dirigix cap a un destí molt precís. Si corres
molt i ràpid, però en la direcció equivocada, o fent un volta per on no devies,
no sols no guanyaràs, sinó que ni tan sols aconseguiràs mantindre't dins de la carrera.
Per a prendre bones decisions, primer cal saber a on es vol anar i què és el
que s'està buscant.
Encara que
siga banalitat, cal dir-ho: si no sabem a on anem, és segur que no arribarem
enlloc.
Saber a on
anem és, certament, resoldre més de la mitat del problema. No obstant això, açò
no té cap valor si no ho utilitzem per a arribar efectivament a eixe lloc.
Saber com arribar implica utilitzar els mitjans apropiats per a aconseguir
l'objectiu. Hi ha moltes autopistes molt còmodes, però només una determinada
combinació ens portarà a on volem anar. L'autopista a-7 és molt ràpida i
còmoda, però de poc em servirà si he d'anar a la Vall d'Ebo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada