Ja que tots bevem cervesa estarà bé que donem alguns apunts del que és la cervesa, de com pareix que es va descobrir i de com a arribat als nostres dies, mes avant ja veurem si realment ens ajuda o no en els nostres entrenaments.
La cervesa és una beguda alcohòlica produïda al fermentar, sense destil·lar, sucre en un mitjà aquós. El sucre per a la solució que se sotmet a fermentació s'obté generalment de cereals maltatges.
Concretament, la cervesa comuna a Occident s'obté d'ordi maltat i del llúpol que és usat com a aromatitzant, agregant també el seu sabor amarg.
La cervesa s'obté de l'ordi, a l'arreplegar-lo es mol en molins, després s'introduïx aigua a un barril i es fica l'ordi, després d'unes hores, comença a pujar la temperatura i s'introduïx el rent de la cervesa: Saccharomyces cerevisiae (fong microscòpic). Amb l'augment de la temperatura es produïx el creixement del rent i esta amb el seu metabolisme fermentativo produïx alcohol a partir dels sucres de l'ordi maltat i al final, després de tot el procés, l'única cosa que ix del barril és la cervesa llesta per a beure's.
La invenció: cervesa i pa.
L'home va domesticar els cereals entre el 10000 ad C i el 6000 ad C en la zona de Mesopotàmia. És llavors prou probable que tant el pa com la cervesa fossen descobertes al mateix temps.
La cervesa s'obté de l'ordi, a l'arreplegar-lo es mol en molins, després s'introduïx aigua a un barril i es fica l'ordi, després d'unes hores, comença a pujar la temperatura i s'introduïx el rent de la cervesa: Saccharomyces cerevisiae (fong microscòpic). Amb l'augment de la temperatura es produïx el creixement del rent i esta amb el seu metabolisme fermentativo produïx alcohol a partir dels sucres de l'ordi maltat i al final, després de tot el procés, l'única cosa que ix del barril és la cervesa llesta per a beure's.
La invenció: cervesa i pa.
L'home va domesticar els cereals entre el 10000 ad C i el 6000 ad C en la zona de Mesopotàmia. És llavors prou probable que tant el pa com la cervesa fossen descobertes al mateix temps.
Només és una qüestió de proporcions: si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa.
Els rastres més antics que testifiquen l'existència de panificació i de cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però seria ociós buscar una filiació amb procediments idèntics descoberts en la resta d'Europa.
Els rastres més antics que testifiquen l'existència de panificació i de cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però seria ociós buscar una filiació amb procediments idèntics descoberts en la resta d'Europa.
És precís llavors creure que la cervesa es va descobrir o va inventar en molts llocs del Mediterrani i d'Europa de forma prou simultània.
Cervesa com a aliment.
Originàriament és necessari concebre la cervesa com un aliment que oferia dos avantatges bàsics. En primer lloc, permetia un ús més mesurat d'un ingredient no molt fàcil de cultivar al principi.
En efecte, era més fàcil fer molta cervesa amb un poc de gra que molt de pa amb la mateixa quantitat de gra.
De fet, moltes cerveses es van fer remullant pans fermentats, olles en aigua i deixant fermentar la mescla. La cervesa es xuplava amb canyes per a evitar trobar-se amb grums de pa.
En segon lloc, la fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua oferint així una beguda neta de contaminació bacteriana. No en va, en llocs com la República Txeca, s'anomena a la cervesa fins hui "pa líquid".
Que interessant no?
Que interessant no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada