Una altra vegada hem d'agrair a totes les persones que diumenge darrere de diumenge o millor el dit carrera rere carrera van fotografiant als corredors per a després deixar-les en Internet pa què les puguem veure.
És un deure el nostre, que regularment anem donant les gràcies a totes eixes persones, perquè som molts els que les descarreguem i les guardem o les col·loquem en els nostres blogs.
Nosaltres hem d'agrair i donar les gràcies, un poc més, a Claudia i al seu blog perquè és a la que més fotografies descarreguem.
Si bé utilitzem molt estes imatges per a tindre una idea de com han sigut les carreres no deuríem oblidar-nos d'altres blogs que utilitzen només la paraula.
Es diu molt que una imatge val més que mil paraules però això és cert només quan som capaços de dir mil paraules sobre ella.
Mil paraules són un poc més que tres folis i tenim la sort de tindre molts blogs que són capaços també de contar-nos eixa carrera amb moltes paraules.
Molts de vosaltres no vos acordàreu de Juan Lluís Vives però en una ocasió va dir - No hi ha espill que millor reflectisca la imatge de l'home que les seues paraules- , si volem tindre una imatge completa d'una carrera haurem de llegir també el que ens diuen els seus corredors.
La imatge i la paraula no estan en contraposició sinó més aïna són complementàries, el que sol succeir és l'hegemonia quasi absoluta de la imatge, hui en dia la imatge està desmesuradament prestigiada i pareix haver-hi un acord general en què és un vehicle expressiu més eficaç que la paraula, responent al tòpic que una imatge val més que mil paraules.
Utilitzem eixes mil paraules per a explicar-la, per a comprendre-la i fer-la la nostra. Perquè quan veiem les imatges dels corredors necessitem moltes vegades explicar-les, fem una prova. Quant de temps necessitaríem per a explicar amb paraules les nostres imatges d'una carrera? Vol això dir que la riquesa de la imatge és major que la del llenguatge? El que significa en realitat és que fins que puguem explicar les imatges d'una manera verbal, estes ens són d'alguna manera alienes perquè no les hem fet nostres del tot. Si podem encara que només siga verbalitzar-les o pensar-les, haurem ja convertit d'alguna manera el que pensem en paraules i estes vénen a ser les portadores dels nostres pensaments.
Moltes vegades quan estem veient les imatges d'una carrera, estes passen tan ràpides que no les pensem, no hi ha temps, no podem fer l'esforç de sentir-les però quan llegim una crònica d'una carrera tenim temps no sols de sentir-la sinó a més i més important d'imaginar-la.
En tot cas, el que està clar és que hui l'entorn comunicatiu és, sobretot, visual. Les imatges ens rodegen per totes les bandes i, en certa manera, asfixien a la paraula.
Així que intenteu fer una prova, quan estigueu veient eixos magnífics reportatges de Claudia en Calygat passeu-vos per la seua secció de blogs i llegiu alguns, i al final, haureu tardat més, però tindreu una idea millor del que va ser la carrera.
Però l'única cosa que té importància al final és eixir a córrer, veure imatges de corredors és poca cosa, llegir les cròniques de les carreres no és res, eixir a córrer si que és un gran plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada