Corredors elegants.

Vam exalçar fa uns dies en una simple entrada als corredors que normalment ens representen en el podium de les carreres, i immediatament s'han sumat a ells dos més. Si Máximo, Tania i Carmen eren fins fa uns dies els corredors que pujaven habitualment als escenaris a arreplegar trofeus hem d'afegir a partir d'ara a Fede i a Tino.

Aconseguir un premi, guanyar un trofeu o tindre èxit en allò que ens agrada té una màgica ressonància en el ser humà, pràcticament quasi tots anhelem el que la paraula èxit expressa o representa.

En estos dos caps de setmana, Màximo ha pujat al podium en Sarrion y en Platja Urbanova, Carmen en Novelda, Fede i Tino ho han fet a Ador i a Innenstadt Bad Pyrmont.

Com podeu observar durant este estiu comptem amb un número prou elevat de dorsaleros que van pujant als escenaris de forma contínua, als que caldria afegir a Cristina i a Néstor que es troben, a causa de la seua joventut, descansant després del Circuit de la Marina.

Estos corredors de Dorsal 19 unixen al seu triomf en les carreres el triomf personal de divertir-se i passar-ho bé els caps de setmana, com ens succeïx majoritàriament a tots nosaltres. L'èxit personal d'un corredor normalment, roman sempre ocult, en la profunda intimitat del seu ser, i ell mateix no vol que mai es trenque eixa intima relació que manté amb la carrera a peu.

Tenim molta sort en Dorsal 19, admirem als nostres corredors, a tots, els admirem pels seus triomfs públics i pels seus triomfs personals, però sobretot els admirem per la seua humilitat davant dels seus triomfs.

Qui coneix a estos dos nous corredors, que comencen ara a arreplegar trofeus, saben que el seu triomf esta en la humilitat quan entrenen, en busca de les seues marques personals en la marató, i que en eixe camí s'hagen trobat amb eixos trofeus és només la confirmació que el reconeixement publique algunes vegades arriba.

Pense que a tot açò, bé li puc afegir una reflexió: L'èxit, no té res a veure amb el que molta gent s'imagina. No es deu a les marques o als trofeus que tens, ni a la qualitat natural que posseïsques o a l'entrenador que tingues i als seus entrenaments. No té res a veure amb cap reconeixement que et facen fet. No es tracta de si eres millor o pitjor.

L'èxit es deu a quants corredors et somriuen, a quants són els teus amics i quants admiren la teua sinceritat i la senzillesa amb què et comportes en les carreres o en els entrenaments; es tracta de si et recorden quan te'n vas. Es referix a quants ajudes, a quants evites molestar o si guardes o no rancor cap a algun. Es tracta que en els teus triomfs estiguen inclosos els teus somnis, que els teus èxits no ferisquen als altres corredors. No és sobre quants et seguixen, sinó de quants realment t'aprecien. Es tracta de la teua consciència tranquil·la, la teua dignitat invicta i el teu desig de ser més, no de tindre més.

Este hauria de ser el resultat d'un verdader corredor, que ha triomfat fins a la data, i que sens dubte, continuarà triomfant.

Desitgem als nostres nous i a tots els corredors que comencen a arreplegar trofeus un reeixit envol, un viatge tranquil pels podis, sabent sortejar els contratemps i algunes derrotes. No volem per a vosaltres aterratges forçosos, sinó estables i plàcids, producte de les vostres sàvies decisions.

I per a tu que tens dubtes, que sàpies que pertanys a un món meravellós com la carrera a peu, que estàs en una carretera que ha tingut un principi i que segur tindrà un final, que no serà tota en línia recta, i que travessaras per llocs plens de meravelloses experiències.

En fi, que triomfen amb elegància, que arrepleguen els seus trofeus amb elegància, i quan els vegam baixar dels escenaris vegem a un corredor elegant.