VENT FAVORABLE PER A SET AIGÜES.

“Cap vent és favorable a qui desconeix a quin port es dirigix”, Deia Sèneca.

Hi ha el perill en este món del corredor a peu d'anar per la vida sense tindre clara la meta, sense saber a quin port anem.

És veritat que moltes vegades apuntem cap a metes provisionals, cap a xicotetes cotes en la nostra carrera atlètica. Enguany orientem el nostre esforç a acabar bé la Volta a la Marina. Després anirem a la recerca d'una carrera este estiu com Set Aigües, d'una Mitja Marató, de millorar la nostra marca en La Mitja, de perquè no una Marató. Més avant, treballarem per aconseguir aquelles metes que més ens agraden.

En alguns “moments intermedis” ens dedicarem a buscar un entrenament  nou, a demanar consell a un amic, a comprar-nos eixes sabatilles o eixe cronometre que tant ens agraden, a realitzar un viatge a eixa carrera de què tant hem sentit parlar… Metes intermèdies, provisionals. Etapes d'una vida esportiva molt més seriosa que ens ha de portar cap al port definitiu.

Podem preguntar-nos: hi ha eixe port últim, una meta que explica totes les altres, després de la qual ja no queden més etapes per recórrer? Algun dirà que no hi ha ports definitius, i optarà per viure al dia. Sense orde, sense brúixola, sense esforç per dur a terme conquistes per a la seua vida esportiva. Altres preferiran anar d'etapa en etapa. El que arribe a ocórrer al final, quan ja no queden carreres per córrer, no ho sabem, o tal vegada serà un simple descans, com un nou cicle de recuperació.

Els corredors populars sabem quin és el nostre destí, quina és la meta que ens espera. Continuar corrent molts anys. 

Amb la mirada en davant, seguim en este variat viatge de la carrera a peu. Amb els seus vents, amb les seues tempestats, amb les seues onades, amb els seus dies, amb les seues nits, amb les seues alegries, amb les seues tristeses. Per als que amen la carrera a peu, tot porta a la meta, tot vent és favorable, tota prova és un escaló més cap a les carreres de la temporada que ve i dels propers anys.

El port seguix obert, la travessia continua. No sempre és fàcil viure d'esperança, ni mantindre la nau intacta. Però entre nosaltres seguix la il·lusió de continuar divertint-nos en les carreres. Entrenem, participem en carreres,  millorem les nostres marques però sense oblidar que ho haurem de fer amb atenció, respectant les nostres cames, el nostre cos, la nostra alimentació i tenint sempre present, no la pròxima línia de meta sinó la pròxima línia d'eixida.

El pròxim 21 d'agost ens n'anem a Set Aigües, participem per tant de la festa que és el córrer, disfrutem de la nostra afició rodejats de molts corredors que igual que nosaltres no busquen una marca, impossible en Set Aigües, sinó que pensen a delectar-se i per a això cal córrer amb el cap sobre els muscles, tindrem atenció amb eixe circuit, no por sinó respecte, no desconfiança sinó mesura, recordem per tant que la nostra meta ha de ser continuar corrent després de Set Aigües.