Persones insòlites en la II Mitja Marato "Vila de Pego"

Es donen casos d'hòmens i dones que posseïxen un carisma especial per a comunicar-se, per a compartir les seues experiències, per a conéixer i transmetre els seus coneixements. Però saludem primer als corredors insòlits que van acudir a la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Les paraules com a signes, representen limitadament el que pensem. És difícil que una paraula aconseguisca tancar el significat del que es vol dir.

El que significa que esta entrada no podrà definir completament la realitat perquè parlar de persones és no poder englobar en unes quantes frases tota la seua forma de ser. No obstant això hem d'acontentar-nos amb l'ús de les paraules per a designar estes persones insòlites.

Seria fàcil dir i seria també veritat que tots els corredors que van participar en la II Mitja Marató “Vila de Pego” són especials però anem ha posar uns exemples que la majoria dels corredors coneixem per ser tots ells corredors singulars.

Tots són persones que compartixen i donen a conéixer este món de la carrera a peu, ells, carrera rere carrera van sembrant la carrera a peu a tot arreu.

Començarem per Claudia, ja se que no és corredora però qui no la coneix i alguna vegada s'ha deixat fotografiar per ella en alguna carrera, que corredor no ha vist les seues fotos i qui no s'ha descarregat alguna imatge que ella haja pres. Que jo intentara ara lloar la seua afició a fotografiar corredors i pretenguera descriure la seua simpatia o tal vegada escometera un llarg paràgraf per a donar-li les gràcies pel favor que ens fa a tots els corredors seria per la meua part un verdader desastre perquè millors comentaris dels què jo podria ara escriure segur que ha rebut i fracassaria en el meu intent de ser almenys original perquè em sent incapaç de millorar tots els que he llegit en el seu blog així que espere em sàpia perdonar perquè descriure les persones amb carisma per a transmetre alegria i felicitat és molt complicat. Claudia és una de les persones especials que van estar en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Si hem començat per Claudia i la seua ja famosa càmera fotogràfica anem hi ha continuar amb corredors que unixen a tota la seua equipacio per a córrer una càmera fotogràfica.

Vicent Esteve pot servir-nos d'exemple del que podríem anomenar un corredor insòlit, insòlit per no ser comú entre els corredors portar una càmera fotogràfica mentres es corre, Vicent seria un corredor exclusiu però la seua proximitat i les seues constants aparicions per Pego així com la coincidència en quasi totes les carreres fan de Vicent una persona amigable amb què ens hem relacionat moltíssimes vegades i s'ha convertit en habitual veure'l córrer amb la seua càmera en totes les carreres i a més és el complement perfecte per a poder veure tota una carrera perquè si amb Claudia veiem la carrera des de fora amb Vicent la veiem des de dins ja que arriba a qualsevol lloc del circuit, són imatges amb mes moviment perquè apreciem la carrera en la seua totalitat.

Si a tota l'equipacio de córrer, a més d'una càmera li afegírem una ombrel·la en el cap llavors perquè s'ho mereix estaríem parlant d'un verdader corredor insòlit, que Alberto Costilla porte un paraigües com a barret és normal i quasi obligatori però quan veus a un corredor amb càmera en ristre i amb una ombrel·la en el cap que a vegades acompanya amb una bandera és almenys insòlit pues qui no s'ha girat alguna vegada al veure'l passar, Alberto és un altre dels corredors singulars que ens van acompanyar en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Un altre corredor que ens crida l'atenció en la carrera és José Moratinos, el seu nom és fàcil que no ens diga res però segur que moltes vegades ens hem parat al veure-ho córrer perquè la seua figura ens obliga a fixar-nos ja que el seu córrer de camallades curtes, cos encorbat i ulleres de vell professor ens obliga a preguntar-nos Com és possible? Si ahir estava corrent en…? si va córrer la marató de…? ha de tindre almenys …?, pues si, eixe corredor de blau que segur ens respondrà a totes les nostres preguntes si li les formulem és José Moratinos.

Ara que segur sabem qui són ens podríem preguntar perquè són tan especials? Si Claudia no corre i Vicent, Alberto i José sempre corren en les ultimes posicions, pues perquè tenen frescor interior perquè abans d'una carrera o quan acaba ells són capaços de donar-nos molt més del que se'ls podria sol·licitar, Claudia i Vicent ens compten amb les seues imatges com entenen i viuen la carrera a peu mentres que Alberto és capaç d'afegir a les seues imatges un comentari de cada carrera que ens servix moltes vegades de guia per a la pròxima edició i José és capaç quan llegim els seus reportatges de fer-nos apreciar com va ser de meravellós córrer la ultima carrera.

I és que si parlem amb qualsevol d'ells podrem veure si ens fixem com els seus ulls ens parlen no sols de les fatigues de la carrera a peu sinó també dels gojos que produïx córrer tots els dies i tot acompanyat amb una bona dosi d'experiència i sobretot de saviesa.

¡Que no¡ proveu i veureu com és cert i és veritat per que jo ho veig i ho sent cada vegada que entre en els seus blogs o parle amb ells.