IN MEMORIAM

dissabte, 11 de febrer del 2012

Repassant les classificacions de la Mitja de Pego.


Quan mirem una classificació d'una carrera, si hem participat en ella,  la primera cosa que busquem és el nostre nom i comprovar com hem quedat, comprovem que el nostre temps coincidisca amb el del nostre cronòmetre després mirem el nostre lloc en la categoria i més tard… . Però saludem abans a tots els que d'alguna manera estan en la classificació de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

El següent pas quan mirem una classificació seria buscar als nostres companys i coneguts i observar com els ha anat la carrera, hui ens podem permetre el luxe d'esbrinar on han “punxat” o on han atacat o si han avançat a molts corredors o si al contrari han sigut avançats perquè tenim en les nostres mans tot el poder de la informàtica.
Sempre mirem als guanyadors i en la II Mitja Marató “Vila de Pego” podem comprovar que el nostre guanyador va ser David Navarrés Cerdan, igual que l'any passat, així que repetim guanyador pel que li donem doblement les gràcies, per guanyar i per tornar un any més, veiem en la classificació que va ser molt regular amb el seu ritme perquè en la primera volta portava un ritme de 3'34'' el km. i el va mantindre fins al final.
Però si continuem observant la classificació nos en adonarem que només a un segon entra el nostre Víctor Fernández García, dic nostre per ser de la Marina per tant veí i amic, sense estar present en meta podem arribar a la conclusió que la carrera es guanye en un dur esprint.

I en dones, on podem trobar la guanyadora d'esta II Mitja Marató “Vila de Pego”?, pues curiosament hem de baixar fins al lloc 50 de la general on trobem a la nostra Carmen Sala i si ens detenim un poc observem que en la segona volta es relaxa perquè augmenta molt la seua mitjana per quilòmetre, anem ha comptar, si en la primera volta passa ha un ritme de 4'09'' i acabe amb una mitjana de 4' 14'',  a quin ritme va córrer els últims deu quilòmetres aproximadament que tènia la ultima volta?  Pues més o menys a 4'25'' el quilòmetre, com veieu observar les classificacions amb atenció ens mostra moltes coses en este cas que Carmen disfrute del paisatge i del seu poble en la part final de la carrera o que no es trobava bé i va patir molt per a arribar a meta.

I els corredors locals, quins van ser els primers pegolins a creuar la meta? El primer a acabar els 21097,50 metres va ser Pascual Company, i que ens diu la seua classificació? Per a començar el seu lloc en la general que va ser el 25, un altre numere redó, un altra dada, va ser sext en la seua categoria i el curiós és que van entrar en meta successivament els sis primers Veterans B, des del lloc 20 fins al 25, un original grup, el seu ritme baixa només dos segons al final de la carrera.
 El nostre segon corredor local va ser Màximo Folques que curiosament també va perdre temps en la segona volta encara que la seua marca va ser molt bona. El tercer va ser Carlos Mengual que pràcticament va mantindre el seu ritme el que curiosament li va permetre passar en la primera volta en la mateixa posició de la general que va tindre al final, així que no el van avançar ni sobrepassa a ningú.
Una altra de les coses interessants que sempre mirem en una classificació és buscar la nostra categoria, mirar les classificacions per categoria ens ensenya moltes coses per exemple, tres van ser els corredors de Dorsal 19 que van guanyar en les seues categories a saber, Carmen Sala, Laura Pascual i Ramon Alemany.

La victòria de Carmen era clara perquè guanyar la carrera porta guanyar en la seua categoria però la victòria de Laura en la categoria Senior Femenina també resulta clara ja que curiosament va estar sola en la seua categoria el que no li va impedir disputar una carrera al seu màxim nivell encara que també va perdre temps en la segona volta i va ser avançada per 20 corredors el que ens ve a demostrar que coneixent-la com la coneixem va patir en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”.

I el nostre altre guanyador, Ramón que corria en la categoria Màster, eixa categoria de Mestres on l'experiència deixa ja de ser un grau per a convertir-se en classe, Classe D, i ací triomfa Ramón que realitza una…, bo no se com denominar-la però va ser la seua millor Mitja Marató i ens alegrem que fóra a Pego on va córrer sempre animat pel seu poble que tant el coneix i que tant se sorprén cada vegada que el veu entrenar.

Com veieu moltes coses les que podem observar en una classificació i la de clubs és també de les més interessants ja que podríem anar repassant les classificacions dels clubs amics i dels clubs més pròxims i prestar atenció també a dades interessants però açò ja serà en una altra ocasió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada