Quan mirem una classificació d'una carrera,
si hem participat en ella, la primera
cosa que busquem és el nostre nom i comprovar com hem quedat, comprovem que el
nostre temps coincidisca amb el del nostre cronòmetre després mirem el nostre
lloc en la categoria i més tard… . Però saludem abans a tots els que d'alguna
manera estan en la classificació de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.
El següent pas quan mirem una classificació
seria buscar als nostres companys i coneguts i observar com els ha anat la
carrera, hui ens podem permetre el luxe d'esbrinar on han “punxat” o on han
atacat o si han avançat a molts corredors o si al contrari han sigut avançats
perquè tenim en les nostres mans tot el poder de la informàtica.
Sempre mirem als guanyadors i en la II Mitja Marató “Vila de
Pego” podem comprovar que el nostre guanyador va ser David Navarrés Cerdan,
igual que l'any passat, així que repetim guanyador pel que li donem doblement
les gràcies, per guanyar i per tornar un any més, veiem en la classificació que
va ser molt regular amb el seu ritme perquè en la primera volta portava un
ritme de 3'34'' el km. i el va mantindre fins al final.
Però si continuem observant la classificació
nos en adonarem que només a un segon entra el nostre Víctor Fernández García,
dic nostre per ser de la Marina per tant veí i amic, sense estar present en
meta podem arribar a la conclusió que la carrera es guanye en un dur esprint.
I en dones, on podem trobar la guanyadora
d'esta II Mitja Marató “Vila de Pego”?, pues curiosament hem de baixar fins al
lloc 50 de la general on trobem a la nostra Carmen Sala i si ens detenim
un poc observem que en la segona volta es relaxa perquè augmenta molt la seua
mitjana per quilòmetre, anem ha comptar, si en la primera volta passa ha
un ritme de 4'09'' i acabe amb una mitjana de 4' 14'', a quin ritme va córrer els últims deu
quilòmetres aproximadament que tènia la ultima volta? Pues més o menys a 4'25'' el quilòmetre, com
veieu observar les classificacions amb atenció ens mostra moltes coses en este
cas que Carmen disfrute del paisatge i del seu poble en la part final de la
carrera o que no es trobava bé i va patir molt per a arribar a meta.
I els corredors locals, quins van ser els
primers pegolins a creuar la meta? El primer a acabar els 21097,50 metres va
ser Pascual Company ,
i que ens diu la seua classificació? Per a començar el seu lloc en la general
que va ser el 25, un altre numere redó, un altra dada, va ser sext en la seua
categoria i el curiós és que van entrar en meta successivament els sis primers
Veterans B, des del lloc 20 fins al 25, un original grup, el seu ritme baixa
només dos segons al final de la carrera.
El nostre segon corredor local va ser
Màximo Folques que curiosament també va perdre temps en la segona volta encara
que la seua marca va ser molt bona. El tercer va ser Carlos Mengual que
pràcticament va mantindre el seu ritme el que curiosament li va permetre passar
en la primera volta en la mateixa posició de la general que va tindre al final,
així que no el van avançar ni sobrepassa a ningú.
Una altra de les coses interessants que
sempre mirem en una classificació és buscar la nostra categoria, mirar les
classificacions per categoria ens ensenya moltes coses per exemple, tres van
ser els corredors de Dorsal 19 que van guanyar en les seues categories a saber,
Carmen Sala ,
Laura Pascual i Ramon Alemany .
La victòria de Carmen era clara perquè
guanyar la carrera porta guanyar en la seua categoria però la victòria de Laura
en la categoria Senior Femenina també resulta clara ja que curiosament va estar
sola en la seua categoria el que no li va impedir disputar una carrera al seu
màxim nivell encara que també va perdre temps en la segona volta i va ser
avançada per 20 corredors el que ens ve a demostrar que coneixent-la com la
coneixem va patir en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”.
I el nostre altre guanyador, Ramón que
corria en la categoria Màster, eixa categoria de Mestres on l'experiència deixa
ja de ser un grau per a convertir-se en classe, Classe D, i ací triomfa Ramón
que realitza una…, bo no se com denominar-la però va ser la seua millor Mitja
Marató i ens alegrem que fóra a Pego on va córrer sempre animat pel seu poble
que tant el coneix i que tant se sorprén cada vegada que el veu entrenar.
Com veieu moltes coses les que podem
observar en una classificació i la de clubs és també de les més interessants ja
que podríem anar repassant les classificacions dels clubs amics i dels clubs
més pròxims i prestar atenció també a dades interessants però açò ja serà en
una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada