Errors d'entrenament a evitar

S'han acabat els Jocs Olímpics, i ja devem tornar a la normalitat, una normalitat que no deu ser tornar a la rutina, els objectius per a una nova temporada solen ser distints, les nostres metes van canviant, i les que vénen deuen ser prou atractives per a motivar-nos i perquè continuem entrant amb il·lusió, això si , no devem cometre els errors anteriors sobretot ara que molts de nosaltres ja estem pensant en la marató de Sant Sebastian o la de València.
     Hi ha una sèrie d'errors que devem procurar no cometre, molts d'ells ja els coneixem però és important que els recordem, encara que l'experiència és un grau, també és veritat que la confiança mata.

     El primer i gran error que cometem els corredors és la Impaciència, del que es deriven tots els altres. La clau és no tindre pressa i començar molt lentament, al ritme més lent possible.
     Altres errors d'entrenament són:
     Negar el dolor. Cal parar amb els primers símptomes.
     Amb els emprenyaments en els entrenaments aconseguim més frustracions que satisfaccions.

    Anar sempre al límit ens fa rendir menys en la competició.        Cal ser freds i metòdics.

   No descansar només pot portar problemes. L'ideal és intercalar sessions suaus entre les fortes, i descansar abans de la competició.

No estirar provoca lesions. Les estirades són fonamentals.

Menjar poc suposa un menor rendiment.

Excessos en la distància: Pot provocar tendinitis, si no es fan de forma gradual i progressiva.

   Sessions de gran intensitat en corredors amb poca experiència i sense una base important de quilòmetres i setmanes d'entrenament.

   Defectes de Calfament: Si s'estira massa forta en fred es poden produir esgarros musculars. Per presses o per desídia se solen eliminar parts de l'entrenament que servixen per a calfar i es comença massa fort a entrenar, la qual cosa fa fàcil patir distensions musculars.

    Abusar dels rodatges i sèries sobre superfícies inadequades: Córrer en excés sobre superfícies dures, com l'asfalt o el ciment, dóna lloc a problemes de genoll o de taló. També pot ocórrer el contrari, si correu en excés sobre superfícies molt blanes, com l'arena, augmenten les lesions de turmell degut a la inestabilitat del terreny.

     Falta de descans i de temps: Si no es tenen en compte els horaris de treball i la disponibilitat de temps de cada un i no es descansa prou, es pot arribar a l'esgotament muscular i si no es para a una lesió segura.

    Falta de recuperació darrere d'una lesió: No cal caure en eixe estat de "síndrome d'abstinència del corredor", que induïx a voler recuperar-se de seguida. Si no s'està totalment recuperat és segur que es tornarà a lesionar amb el risc de cronificar el problema.

     Les males postures poden provocar lesions, només cal prestar un poc d'atenció per a evitar-les, ja siga a casa, en el treball o pel carrer. De realitzar bé estes operacions, aparentment senzilles, a fer-les mal pot sorgir una lesió o molestos dolors. Un parell d'exemples de postures correctes serien: Assentar-se amb l'esquena recta, recolzant els lumbars en el respatler (mentres es conduïx, a l'assentar-se en l'oficina, a l'hora de menjar, etc.), prendre un objecte del sòl flexionant els genolls i mantenint l'esquena el més recta possible, mai es pren doblegant l'esquena cap avall sense flexionar els genolls.

Les tres mentides:

   Si penses que per córrer vint minuts a un ritme més fort cremaràs mes calories abans que si corres quaranta minuts a un ritme més suau estàs equivocat.

   Si també creus que per córrer amb molta roba suaràs més i perdràs més pes tornes a estar equivocat. Açò només contribuirà a una progressiva deshidratació. Només perdràs aigua i et sentiràs molt incòmode. El millor és córrer amb poca roba i molt transpirable. El pes es perd després d'unes quantes setmanes consecutives entrenant.

    Si penses que patir és sinònim d'entrenar, una vegada més estàs en un error. Has de diferenciar dolor de molèstia, el dolor és sempre perillós, perquè és el pas immediatament anterior a la lesió.

   En fi, comencem a entrenar però a cuidat.