En estes dates quan la marató
esta prop la majoria de comentaris i entrades solen dirigir-se en la mateixa
direcció, la marató, tots els temes que tractem segur que l'haurem utilitzat en
algun altre moment o per a ser més exacte en una altra marató.
Però saludem primer a tots els
corredors que esperen amb entusiasme les maratons de València i Castelló.
Segur que en alguna ocasió
haurem comparat l'entrenament de la marató amb un viatge en què anem acumulant
vivències junt amb els quilòmetres que anem realitzant i en el nostre
equipatge portem coneixements i sensacions que junt amb els dolors de cames i
alguns records agradables ens acompanyaran ja per a tota la vida. Com les
relacions personals que hem adquirit durant este temps i que han ajudat a
canviar la qualitat del nostre caràcter ajudant-nos a créixer i guanyar
experiència, que ja formen part de la nostra identitat estant ja sempre amb
nosaltres.
No obstant això, moltes altres
coses només són útils per a cobrir un tram del trajecte, i amb l'acumulació de
quilòmetres es convertixen en una càrrega que anem arrossegant i que impedix
donar passos avant. Per això, és important soltar llast, és a dir, desprendre's
sense por del que ja no ens aporta res: igual que les coses que guardem per
inèrcia i no utilitzem mai així també les sèries curtes i ràpides que van
perdent validesa segons ens anem acostant a la marató, la roba que ja no portem
mai junt amb eixos entrenaments que tantes vegades convertim en verdaderes
competicions, i els hàbits que minen la nostra salut i que hauríem de transformar
en altres més saludables, soltarem tot este llast per a arribar a la marató el
més descansats i en el millor estat de forma que puguem.
Soltarem tot el llast
innecessari este últim mes i dedicarem alguns moments a preparar la carrera.
Per molt ben entrenats que ens trobem planificar la carrera sempre és bo, sol
dir-se que tindre un pla sempre és bo encara que hi ha plans que ixen bé i
altres que ixen malament.
Molts maratonians llancen a
perdre molts esforços realitzats en els entrenaments adoptant una tàctica de
carrera poc encertada.
El fracàs en marató sol nàixer
d'un repartiment inadequat de l'esforç i, vist que en una carrera llarga el
factor que ens va a limitar és la falta de glucogen, regular bé el seu consum
és la clau de la carrera.
Quan parlem amb maratonians
que no han acabat satisfets de la seua carrera, veiem que un aspecte en què han
errat és el tàctic. Es pot ser víctima de la famosa crisi del maratonià –
l'infame mur- per haver arriscat molt: errar el ritme de carrera és un error
molt gran i greu, com pensar que encertarem dient que hem adoptat l'estratègia
“ o faig marca o rebente”.
Un altre error que cometem és
una falta d'autocontrol. Veiem a maratonians que coneixent-se bé i sabent on
estan els seus limites continuen cometent el mateix error d'excedir-se en
l'esforç. Açò els sol succeir per una falta d'autocontrol durant la carrera,
perquè sabent que estan en forma i que no s'esgotaran amb el seu ritme de
carrera, decidixen d'improvís augmentar-lo. El punt dèbil en este cas és la impaciència
perquè el corredor, sabent que esta en forma i que correrà bé la marató, pres
de l'entusiasme no s'aguanta i accelera. En una carrera que durarà diverses
hores, en els primers quilòmetres és normal sentir-se amb forces i amb moltes
energies, però hem de resistir la temptació d'accelerar.
Si volem córrer ben una marató
és necessari entrenar també este aspecte, l'autocontrol, i no és una cosa
fàcil. Així que no sols hem d'entrenar l'aspecte físic sinó que ens haurem de
preparar mentalment.
Hem escrit algunes entrades en
este blog quasi amb el mateix tema que és interessant recordar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada