Dorsal 19: La tela d'aranya.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

La tela d'aranya.

Una altra vegada repetirem la coincidència entre la tela d'aranya i el nostre entrenament per a la marató; “Observa una aranya que construïx la seua tela. Moviments cap amunt i cap avall, per un costat i per un altre. A poc a poc, fils que pareixien absurds i desordenats comencen a ocupar un lloc precís. Al final, tens davant de tu un espectacle meravellós. Però basta tallar algun dels fils mestres perquè tot quede destruït”.

Igual que la tela d'aranya el nostre entrenament a vegades pareix que tinga lògica i ens sentim amb forces i altres vegades no veiem cap millora i ens sentim cansats i desmotivats.

El tornem a repetir per a recordar que tot el que hem estat preparant durant mesos se'ns pot anar al trast per qualsevol bestiesa.

Este diumenge tornarem a realitzar els 30 quilòmetres i haurem d'esforçar-nos a complir amb els ritmes i no convertir un entrenament en una competició, hi ha un temps i un lloc per a tot, ja vam competir el passat cap de setmana i ara ens toca esperar, la marató és l'art de saber esperar.

Molts de nosaltres en una ostentació de generositat esportiva hem participat en diverses carreres el cap de setmana i és possible que diversos de nosaltres ja notem que alguna cosa no funciona del tot bé.

La primera pista per a ajudar-nos a entendre si estem massa cansats, és la falta de motivació per a fer front a un entrenament dur o acudir a alguna carrera.

Però no sols açò, sovint es pot perdre inclús les ganes de córrer en sessions de poc esforç i ritme lent. Este rebuig de la carrera indica un baix nivell d'energia disponible, i inconscientment assumim una actitud passiva i només pensem en descansar. Estos senyals que alguns ja sentim es basen en interpretacions individuals del nivell d'esforç, i poden variar en cada un de nosaltres depenent del nivell de fatiga percebuda.

Però també hi ha altres situacions que poden indicar un estat de sobreentrenament:

Pèrdua de pes, inclús amb pèrdua de gana.

Desenrotllament de malalties de poca importància com els refredats, reaccions al·lèrgiques, infeccions virals per herpes, inflamació dels ganglis limfàtics.

Una sensació d'apatia, depressió, dificultats de concentració, inestabilitat emocional.

Augment de la freqüència cardíaca en repòs, disminució de la freqüència cardíaca d'entrenament (en la mateixa proporció) i el màxim, i l'augment de la pressió en repòs. Insomni o son irregular.

Si tenim algun d'estos símptomes no pensem en consumir cap producte miracle, que no existix, ni busquem solucions especials ens bastara amb una setmana de recuperació realitzant pocs quilòmetres a un ritme lent i tot tornarà al seu lloc, però la marató ja esta ací, i no ens podem permetre sobreentrenar-nos més.

L'aranya de Dorsal 19 no es rendix quan la seua tela s'afona entre les branques. Tots ens estem trobant amb els dubtes normals durant un entrenament tan llarg i que ens porta a moments de gran eufòria i a moments d'enormes dubtes. Moltes vegades la por al fracàs ens paralitza i si ens quedem quiets llavors la tela quedarà trencada i sense sentit igual que si en un excés d'entusiasme realitzem moviments tan bruscos que puguen arribar a trencar eixa tela que tant ens ha costat construir.

Cal comprendre que l'optimisme desmesurat i el dubte exagerat no són bons consellers i que haurem d'esperar i reflexionar.

Vos deixe amb l'ultime paràgraf de la novel·la “On el cor et porte” de Susan Tamaro; I després, quan davant de tu s'òbriguen molts camins i no sàpies quin recórrer, no et fiques en un qualsevol a l'atzar: assenta't i espera. Respira amb la confiada profunditat amb què vas respirar el dia que vas vindre al món, sense permetre que res et distraga: espera i espera més encara. Queda't quieta, en silenci, i escolta al teu cor. I quan et parle, alça't i vés on ell et porte…”