Fi de setmana pa riure i somriure.

    Fi de setmana d'entrenament suau per a recuperar-nos de les setmanes anteriors, de llargues conversacions per a preparar la que serà sens dubte una gran primavera, de rialles i de somriures parlant d'entrenaments, de sabatilles, de sèries, de repeticions, de Sueca, de Granollers, de tot allò que esta relacionat amb este món de la carrera a peu, per a intentar deixar de costat tots els embolics en què hem ficat a este país.

    

Hem parlat de plans d'entrenament i hi ha un detall que m'ha cridat l'atenció al parlar de les sèries i al que moltes vegades no donem la deguda importància. Quan realitzem les sèries a vegades  ens succeïx que no les realitzem com les tenim marcades sinó que variem un poc les distàncies i els ritmes, unes vegades per a fer-les més fàcils i altres per a fer-les més difícils a fi de pretendre entrenar millor.

    Però hi hi ha unes regles que no deuríem oblidar quan no respectem allò que s'ha marcat pel pla d'entrenament. Per exemple: si veiem que el nostre pla ens indica (5 x 80 m. a velocitat màxima, Rec. 8') + (3 x 300 al 120 %. Rec. 6') + (20' de carrera contínua a ritme de competició), i ho realitzem en eixe orde estarem entrenant la nostra resistència aeròbica però si ho realitzem en sentit contrari per a acabar amb uns bons esprints ja no serà el mateix si no que estarem entrenant la nostra resistència anaeròbica làctica que no és el mateix.

    Posem açò en un llenguatge d'esmorzar, si ens estem preparant per a realitzar una marca en una carrera l'orde de la sessió de sèries hauria de ser de més intensitat a menys i de menor quantitat de metres a major, per a així poder tindre una bona resistència a la velocitat de carrera. Però si quan entrenem estem pensant no a realitzar una marca determinada si no a guanyar al nostre company, l'orde deuria ser de menor a major intensitat i de major a menor quantitat per a així poder tindre el dia de la carrera un millor final. 

    Com veieu l'entrenament no és com la multiplicació sinó que l'orde si altera el producte.

    És important organitzar bé els mesos d'entrenament per a saber quan ens interessa aconseguir una bona velocitat de creuer i quan volem aprofitar-nos d'eixe ritme per a guanyar als nostres companys en eixe ultime quilòmetre que tantes alegries i penes ens a donat.

    Amb un somriure acabe de veure els resultats de la Mitja de Granollers i la de Sueca, i és que, hem millorat la millor marca de la temporada en Mitja, ha sigut Bay a Granollers acostant-nos ja als 84 minuts que són ja uns números interessants.

    És valuós i important per al nostre entrenament i benestar general el poder riure i somriure, i al veure els temps realitzats pels nostres corredors este cap de setmana hem sentit una sensació extraordinària de benestar i goig que com alguna cosa màgica ens transporta un poc a altres temps en què estàvem en bona forma i per això se sol dir que el riure rejovenix. Si, el riure rejovenix... I què poc riem!

    Les marques d'este cap de setmana són per a estar contents encara que riure un poc de nosaltres mateixos és el millor antídot per a suportar amb bon ànim tots els nostres errors i tares que com a corredors tenim.

    Quan estem ficats de ple en els nostres entrenaments algunes vegades ens revestim d'una gran austeritat i d'un caràcter tan seriós i formal que anem oblidant a poc a poc el que és el riure i podem dir que passen dies i dies sense que la rialla vigoritze la nostra personalitat i alegre la nostra existència i la dels altres. Suny arrufat, mirada feréstega i reconcentrada, gest adust, llavis premuts... això estic segur ens deu fer mal al cor i a l'esperit.

    És cert que no sempre hi ha motius per a riure, però del que no podem prescindir és del somriure. El somriure no és carcallada, és un poc més subtil, quan algú ens somriu ens està enviant un missatge de tranquil·litat, d'equilibri i de dolçor. Qui este content i feliç somriu fàcilment. Les persones amargades, egoistes, envejoses, no saben somriure i molt menys si són orgulloses.

    Quan veiem les marques dels nostres companys este ultime cap de setmana no ens queda més remei que alegrar-nos i somriure perquè riure és bo per a la salut perquè l'alegria és cosa sana i profitosa.

    Veient les nostres marques el nostre somriure no és un gest forçat, sinó una cosa espontani i natural que ens ha d'alegrar durant tota la setmana i el pròxim cap de setmana ja es vora.

Sueca.

MAXIMO FOLQUES LORENTE.-         1:25:49.

PASCUAL SENDRA FRANQUEZA.-   1:32:48.

VICENT SENDRA FRANQUEZA.-       1:36:55.

ALBERTO JOSE PONS SORIANO.-    1:36:55.

SERVER COSTA, FREDERIC.-            1:36:55

CARLOS BAÑULS ORTOLA.-            1:37:26.

BAUTISTA PIERA FERRER.-             1:39:06.

TONY WOODALL.-                            1:39:10.

JUAN JOSE ARBONA ESCRIVA.-     1:43:21.

RAMON ALEMANY SENDRA.-         1:56:51.

Granollers. 

CARLOS SISCAR BAY.-      1:24:23.