Els corredors tambe renunciem.

     En estos dies en què esta tan de moda parlar de la paraula “renúncia” i hem escoltat i llegit tantes coses sobre com pot de beneficiós arribar a ser l'acte de renunciar, recorde la famosa dita de Lauren Fessenden sobre la carrera a peu: “Açò no es tracta d'una gratificació instantània. Cal treballar de valent per a això, suar per això i deixar de dormir els matins de diumenge” i és que els corredors estem molt acostumats a haver de renunciar i no sols “a dormir els matins de diumenge”.

     Quan ens preparem per a una carrera no ens basta només el desig d'aconseguir una determinada marca, d'entrenar amb afany, es requerix més. És el fet de saber renunciar.

     Quants de nosaltres no hem renunciat estos dies al carnestoltes o a la pinyata per seguir amb el nostre pla d'entrenament i és que la busca d'un objectiu implicarà sempre alguna renúncia. Vols aconseguir una bona marca en una carrera? No ho aconseguiràs mai si no t'entrenes, si no cuides la teua alimentació i la teua condició física i si no estàs disposat a renunciar a altres activitats que pogueren interferir amb els teus entrenaments diaris.

     Pensaves realment poder realitzar una bona carrera sense renúncia?

     La clau del nostre èxit pot estar en la renúncia. No ens basta voler aconseguir el nostre objectiu només amb l'entrenament, hem d'entrenar aplicant els mitjans necessaris i un mitjà imprescindible és la renúncia, tots els corredors sabem a les coses a què renunciem per a entrenar, no obstant això sempre ho fem pensant que ho fem per una cosa que ens pareix molt més important.

     Les moltes renúncies d'un corredor no són eternes ja que les nostres renúncies també signifiquen necessitat de optar i nosaltres evidentment hem fet una opció. El Cohèlet (el llibre de l'Eclesiatès) ens recorda que baix el cel hi ha un temps per a cada cosa, que tot té el seu moment.

"Un moment per a nàixer i un moment per a morir.

Un moment per a sembrar i un moment per a collir.

Un moment per a parlar i un moment per a callar."

     Passat eixe “moment” podem reprendre eixa altra rutina de vida que havíem abandonat i és que estem contínuament optant, triant i per tant renunciant.

     Cada vegada que optem per renunciar a alguna cosa per eixir a córrer ho fem perquè desitgem dedicar-nos amb més interés al nostre entrenament, per tant, la raó, pareix clara i senzilla, però pot ser no ben entesa o mal entesa, celebrada o desvirtuada no pel que diguem o fem sinó en funció de com eixa decisió interferisca en la vida quotidiana dels què ens rodegen.

     Naturalment eixa renúncia exigix una explicació a tots els que es vegen involucrats sense voler-ho en ella i com molt bé sabem no sempre és fàcil que se'ns comprenga sobretot si la nostra elecció comporta l'obligatòria renúncia a algunes coses dels què ens rodegen.

     Els corredors de Dorsal 19 que van estar el dissabte en la Font i el diumenge en Xabia i Valencia és fàcil que renunciaren a quelcom, però esperem que haja sigut per a bé.

VALENCIA.

ALBERTO PONS SORIANO.    1:04:52.
FERNANDO VICENS PASTOR.          1:06:28

GRANADELLA.

NAVARRO MARTINEZ, CONSTANTINO.-               2:18:01.

BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-                        3:01:11.

LA FONT.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.          0:35:52.

SISCAR BAY, CARLOS.                      0:36:34.

SISCAR PASTOR, CARLOS.               0:40:14.

SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.   0:40:34.

SERVER COSTA , FREDERIC.             0:41:28.

PIERA FERRER, BAUTISTA.              0:46:53.

ALEMANY SENDRA, RAMON.           0:51:32.