UN DIUMENGE EN EL SPA.

Algun dels nostres corredors hi haurà pogut pensar que ens havíem oblidat del nostre diumenge en el spa, amb el que vam acabar la temporada 2008-2009, però jo em recorde cada vegada que tinc calor i comence a suar, i estos dies em succeïx contínuament, ja que la primera cosa que recorde d'eixe diumenge és el que vam suar tots els que estàvem allí.

Per a començar ja suàvem abans d'eixir a córrer i res mes començar a moure'ns ja sabíem al que ens enfrontaríem. Córrer per la Marjal pot resultar molt relaxant, el seu paisatge ens ajuda molt però quan fa calor es fa molt acalorador i podem arribar a convertir una experiència agradable en un autentic malson, però eixe diumenge teníem al nostre favor el bon ambient que hi havia entre tots els que ens vam reunir allí per a córrer, la qual cosa contribuïsc a que fóra mes suportable tant de calor i tant de suor, que sense parar ens anava mullant.

Ja ho estàvem quan vam passar pel Brollador del Burro i en el Blau del Garapatar ja era un patiment però vam tindre un respir en el Brollador de Bullent, on ens vam poder refrescar i al mateix temps recuperar per a després emprendre el camí de tornada fins a Oliva Nova, camí que vaig trobar molt llarg i amb molta calor amb el que vam arribar a l'hotel esgotats i acalorats.

Si pensàvem que ja havíem acabat amb la calor i la suor estàvem molt equivocats, perquè en el spa, després d'un pas per la piscina i el gacuzzi ens esperava el bany turc i la sauna finlandesa que ens va fer suar molt mes i sense poder disfrutar de cap tipus de paisatge, encara sort que allí suaven tots els mes forts i els mas lents així com els mas grans i els mas xicotets, i entre rialles i bromes anàvem passant de la calor seca a les dutxes d'aigua freda, d'ací a la calor humida per a tornar a les dutxes fredes per a una altra vegada entrar en la piscina, tot açò seguint els consells de Pascual Company que pareixia el mes entés, he de dir que a la mi la piscina era el que mes m'agradava, i així vam continuar fins que ja esgotats i després de passar per la sala de relax, on mes d'un realitzá la tan desitjada “sesta del borrego”, ens vam decidir per fi a cuidar el nostre cos per dins.

Havíem perdut molt liquid i ja necessitàvem recuperar-lo, les cerveses fredes van ajudar a fer que poguérem arribar fins a l'hora del menjar sense massa problemes.

Podíem convertir un dinar entretingut i corrent, fàcilment en un dinar sumptuos i senyorial, perquè el restaurant es prestava a amb les dós coses i nosaltres vam triar la mes festiva perquè el buffet ens donava l'oportunitat d'estar contínuament en moviment i canviant sense parar de plats pel que es va convertir en molt dinàmica, durant molt pocs instants coincidíem tots assentats en la taula el que contribuïa que els temes de conversació canviaren contínuament, passàvem de la Volta a la Marina a la Marató sense donar-nos compta, tant pronte estàvem posant valor a la quota per a esta temporada que sense parar ja estàvem corrent una Mitja o ens trobàvem en el “mur” de Setaigües i de sobte vivíem ja en el 28 de febrer 2009 fent grups per a anar a 3 hores 5 minuts a Sevilla, a vegades quan estaves de tornada amb el plat ple ja es localiçávem en el quilòmetre 30 de la Marató de València o buscant un circuit per a convertir la nostra Volta a Peu en una Mitja Marató era un sense parar, quan mes interessant estava la conversació descobries que no havies provat algun plat i ràpidament com si estiguérem en plena carrera ens alçàvem per a poder atrapar eixe anheleu menjar que ja se'ns escapava i quan tornaves a la taula ja no estaven la La Mitja de València sinó que es trobaven pujant la carretera d'Ebo o se sorprenien de lo tant que ha millorat Emili i tot el Cametes, i és que era impossible estar en tots els llocs, però ho intentàvem, com que la taula era llarga, mentres en una punta s'estava corrent el Gran Fons d'Oliva en l'altre costat es disfrutava del premi que allí vam obtindre i clar no podíem estar en uns quants llocs al mateix temps pel que vam decidir que el diumenge 23 d'agost continuaríem a les 11,00 en el Balbino per a continuar parlant sobre el nostre club i intentarem xarrar d'este món de la carrera a peu que ens ompli tantes hores.

I així es passá un diumenge que per al meu entendre es deuria repetir el diumenge després de la MARATÓ, ja siga València o Sevilla, perquè crec que seria el dia en que millor podríem aprofitar el SPA.