Dinar Nadalenc.

Com ja sabem tots el passat dia 8 ens vam reunir per a passar una jornada dedicada a la carrera a peu. Però saludem primer a tots els que d'alguna manera van participar en eixa celebració.

Vam tindre una jornada dividida en quatre parts, dos per a córrer i dos per a menjar.

Ja a les huit del matí estàvem preparat per a realitzar el circuit de la II Mitja Marató “Vila de Pego”, que junt amb els nostres amics del El Verger i de la Vall del Po vam formar un nombrós grup al què es van unir a les nou altres corredors fins a reunir un escamot de 24 corredors que realitza la segona volta de La Mitja Marató .

Com ja és tradició vam realitzar el nostre característic avituallament nadalenc a dos quilòmetres del final pa què els efectes de les mantegades, torró, sidra i mistela no ens impediren acabar la nostra carrera en bones condicions.

Danya que les imatges que vam prendre no les puguem mostrar al deixar-me la targeta de memòria en l'altre telèfon i és que les presses a vegades no són bones companyes.

Després tots a la dutxa en al Piscina Municipal i a realitzar el segon treball del dia l'esmorzar i deixar el cos preparat per a poder suportar el dinar que per primera vegada no acudiríem a cap restaurant.

Les menjades de clubs són un poc més que menjar junts, saciar la fam o cuidar la salut. L'acte de dinar junts tots els corredors de Dorsal 19 per les festes nadalenques és una excel·lent tradició que s'ha de mantindre any rere any.

Desgraciadament està disminuint perquè les menjars d'empresa, els molts compromisos familiars, el treball, les presses, els horaris familiars incompatibles i un llarg etc. Fan molt difícil trobar un dia idoni.

En els clubs tradicionals, quasi sempre se celebren en un restaurant però enguany al poder comptar amb “Picayna”, el “Magre” i Ramon que es van encarregar de fer la compra, preparar i organitzar el menjar, junt amb les altres tasques de la llar, ens vam decidir per una dinar més familiar. 

Que agradable va ser el poder reunir al voltant d'una taula, a tots els corredors i simpatitzants del nostre club. També ho va ser reunir a tots els nostres corredors amb les seues respectives famílies, unint així tot el grup social d'un club perquè la família és un suport necessari per a poder eixir hi ha entrenar sense problemes.

Solem pensar moltes vegades en la “soledat del corredor de fons” i en l'individualista que solem ser, però en estes reunions aprenem a deliberar sobre les grans i xicotetes qüestions i decisions del club. Per exemple vam decidir que la carrera del club d'este 2012 seria La Mitja Marató d'Albaida.

Així els corredors nous s'assabenten que els tenen en compte i que són importants.

Aprenem a practicar la comunicació entre nosaltres, per a saber escoltar als altres corredors i parlar amb tots ells.

Aprenem cultura esportiva, urbanitat i coneixem les tradicions de Dorsal 19. Així ens vam poder donar compte de la importància que el gin-tonic té per a Dorsal 19 pues sa convertit en un element essencial per a la realització de marques, quan les marques són importants ja es parla de poals de gin-tonic encara que també hi hi ha poals de pasta de xocolate però açò ja és una altra història com ho és la dels gin-tonics blaus. 

Allí vam comentar els temes que concernixen al club en un ambient familiar que facilita que ens entenguem més. 

Va ser el lloc ideal per a expressar les nostres idees sobre la carrera a peu, sense tindre por de no ser atés o a fer el ridícul.
Vam fomentar l'acostament i la convivència entre tots nosaltres, evitant els possibles distanciaments.

Pel que vam generar una connexió amb els membres del club, vam aprendre els uns dels altres, fomentant a més l'amistat, la pertinença i la seguretat, necessitats bàsiques en la supervivència d'un club.

Estes celebracions són el lloc ideal per a llimar asprors anteriors, a l'haver de compartir coses i espais comuns.

Una cosa molt important és sentir-se partícip d'un club ben connectat.

Així doncs vam convertir eixe dia en un lloc de comunicació i dialogue, no vam tindre discussions irades, ni amenaces, ni sermons, ni baralles, ni esbroncs, perquè hi ha altres moments i circumstàncies per a fer-ho en privat i no davant de tot el club. Va ser un dia de comunicació alegre.

Va ser una dinar on van nàixer els pròxims reptes de Dorsal 19, per exemple acabar en Santa Pola amb la millor i pitjor marca en Mitja Marató,  pel que es forma un potent equip capaç d'acabar amb l'hegemonia que Carmen Sala i Juan Pons tenen amb els seus registres, per a la qual cosa es van haver de posar sobre la taula diversos gin-tonic i algun rebentat i és que estar en el “top-ten” de Dorsal 19 és molt complicat.Un altre repte molt complicat de complir és el que es proposa Picayna en Santa Pola i que li costara diversos litres de gin-tonic blau.

Des de l'antiguitat la taula ha servit com a punt de reunió per a les celebracions dels assumptes més importants, alegres o tristos, de les famílies i de la societat, així que Dorsal 19 només contínua amb una tradició molt arrelada en tot el Mediterrani, i és que ja ho diu Joan Manuel Serrat,  “Sóc cantor, sóc mentider, m'agrada el joc i el vi, Tinc ànima de mariner...”