Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
Ja ho cantava Raimon, i és que el vent és un dels enemics mes aferrissats que tenim els corredors, és un enemic que sabem que quan ens esta ajudant és només perquè sap que en la pròxima revolta ens atacara amb totes les seues forces, i és que en Sant Antoni es deia Ponent, i va ser un digne rival, un contrincant que ens va véncer, i és que si fem malament els càlculs i arribem sols a les rectes en què ens enfrontem al vent, si el grup on ens podríem refugiar esta massa lluny i no podem arribar, i si llavors decidim esperar als corredors que vénen darrere i resulta que van massa lentament, llavors ja no hi ha solució la marca es va a ressentir, dos minuts mes lent que l'any passat, encara sort que vaig poder defendre amb dents i ungles el lloc en els dos últims quilòmetres, ja que també era interessant que no em passara cap veterà.
Hui diumenge ens hem recuperat, com serà costum este estiu, en el Blau del Garapatar, encara que hui hem pujat en la part final a la muntanyeta Verda per a veure les vistes de la Marjal que des d'allí dalt es poden veure i que amb l'atmosfera tan neta que tenim hui eren impressionants.
En resum, un cap de setmana que podíem qualificar de regular, encara que físicament ha estat ben no la part tàctica perquè ens vam quedar sols on hauríem d'estar més acompanyats.
GRAN FONDO DE SAN ANTONIO
Carmen Sala: 01:04:50.
Vicent Sala: 01:10:07.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada