IN MEMORIAM

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La Marató, l'art de saber esperar.

Quan tenim la marató a sis setmanes ja ens comencem hi ha posar impacients i això que inclús falta molt de temps.
Però saludem primer a tots els que ja comencen a posar-se nerviosos davant de la Marató de València.

Vivim en temps on l'espera es fa cada vegada més inacceptable. En altres temps la demora es mesurava en qüestions de dies i mesos, hui en dia que considerem “lentitud” el temps que el nostre ordinador tarda a obrir un programa, “lentitud” el que requerix el microones per a calfar la nostra llet, “lentitud” el que tarda un semàfor a posar-se verd, som impacients en tot.
És a dir, la impaciència s'ha instal·lat amb tal prepotència en les nostres vides que mesurem l'ús eficaç del temps en qüestió de segons! I encara que l'espera és ínfima, el nostre esperit inquiet no pot controlar els sentiments d'ansietat i afany que són propis de l'existència de l'home en la societat moderna.
Però la Marató és una altra cosa, és l'art de saber esperar, és la paciència en la seua màxima expressió, ja que hem de ser pacients en els entrenaments i saber controlar els nostres ritmes, hem de tindre tranquil·litat els dies anteriors i oblidar-nos de la “por escènica” i ser molt pacients el gran dia.

La Marató es corre tranquil perquè  el nostre ritme ens va hi ha ser tan familiar que només ens deurem preocupar de mantindre'l i disfrutar del pas dels quilòmetres admirant un circuit per on només es podrà córrer eixe dia i esperar.
Esperar i continuar esperant fins a eixe moment tan personal que ja vegem els 42195 metres fets i llavors i només llavors anar fins on les nostres cames ens porten i quan estiguem en la meta la nostra espera haurà acabat i no serà en el clamor dels espectadors ni en l'aplaudiment dels què ens rodegen ni en les felicitacions dels nostres amics i familiars sinó dins de nosaltres mateixos on estarà la nostra victòria i la nostra màxima satisfacció i totes les nostres expressions i manifestacions de felicitat ens eixiran disparades com un moll al què haurem anat comprimint entrenament després d'entrenament durant estos mesos.

XII Volta a peu a l' Olleria

SALA FERRER, CARMEN.                             0:36:07
PASCUAL PASCUAL, LAURA.                       0:40:51
CAMPS SENDRA, DAVID.                            0:40:52
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.               0:44:37
ALEMANY SENDRA, RAMON.                      0:51:38
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.                 0:51:38
SALA GONZALEZ, VICENT.                           0:51:38

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada