Ens posem de llarg.

           Un dels objectius que estem buscant en els entrenaments llargs, que ja hem començat a realitzar, és el d'adaptar les nostres cames a suportar un esforç cada vegada major a fi d'augmentar la nostra autonomia de carrera. Però saludem primer a tots aquells corredors que ja han realitzat els primers llargs amb la vista posada en la Marató de València.

Quan ens referim a un entrenament “llarg lent” volem expressar una carrera prou llarga com per a produir un cansament a nivell muscular i per descomptat a nivell articular.

Els “llargs” es corren per a cansar-se, tant que la part final ens ha de resultar desagradable, la qual cosa requerix una gran força de voluntat per a suportar el cansament que anem notant amb el pas dels quilòmetres.

Com esteu ja pensant en les pròximes setmanes vamos a haver de realitzar algunes eixides llargues i és que el continu  i prolongat esforç que sotmetrem als nostres músculs, lligaments i tendons els va hi ha reforçar i podrem córrer més lluny amb menor cansament.

L'entrenament “llarg” és sempre un tema de conversació que dóna per a molt i és que per als corredors principiants pot tindre una duració de 60 minuts mentres que per a altres un poc més preparats pot superar les tres hores.

Per a saber si el “llarg” a sigut eficaç, no ens fixarem en la duració sinó en el cansament que hàgem patit.

Per exemple, podem sentir els músculs dolorits, com si haguérem corregut tres hores amb una carrera de 90 minuts. Açò pot succeir-nos si correm per un circuit amb moltes pujades o si portem uns dies amb prou quilòmetres en les nostres cames.

No cal, per tant, córrer tres hores per a aconseguir un resultat paregut.

L'entrenament del llarg lent es corre amb l'objectiu de millorar la nostra resistència a la distància però pot durar menys del que moltes vegades ens diuen els plans d'entrenament.

És obvi, i açò és important, que per a aconseguir els beneficis musculars amb una distància menor devem trobar-nos abans de començar ja cansants, i no frescos i descansats.

Si per exemple, el dissabte a la vesprada realitzem un entrenament de 90 minuts i el diumenge al matí realitzem un altre, succeïx que des d'un punt de vista metabòlic l'esforç ha sigut diluït però en el que es referix a l'aspecte muscular, l'intermedi de 12 a 15 hores entre les dos sessions no permet una recuperació completa.

Per tant afrontem l'entrenament del diumenge amb les cames cansades perquè els efectes de la fatiga es noten després d'un descans passiu, que ens el dóna la nit. Ho comprovarem a l'alçar-nos del llit i sentir els músculs dolorits, sensacions que no notaríem si haguérem entrenat 12 hores després però en el mateix dia, com per exemple diumenge al matí i a la vesprada, que seria en este cas un entrenament que faríem si voldríem  millorar la nostra tensió muscular.

Però açò ja serà una altra història.

Com veieu es pot acudir un dissabte a la vesprada a una carrera i el diumenge al matí entrenar un llarg un poc més curt.

Com ho estem fent, per exemple dissabte passat a Albaida, on una altra vegada Laura va tornar a realitzar una gran carrera.

Estos  són alguns dels nostres resultats en el cap de setmana passat.

ALBAIDA.

PASCUAL PASCUAL, LAURA           0:49:33

CAMPS SENDRA, DAVID                 0:49:39

SERVER MILLET, Toni                      0:53:55

CERESOLA PIERA, FRANCISCO     1:02:12

ALICANTE.

VICÉNS PASTOR, FERNANDO.       1.35.10

ALCAZAR DE SAN JUAN.

SALA FERRER, CARMEN                 01:24:23.

SALA GONZALEZ, VICENT               01:35:55.