Els primers minuts d'una carrera solen ser decisius en el resultat final d'esta. Quasi sempre la por que tenim en l'eixida és el de perdre temps o eixir massa lentament i no poder realitzar la marca que teníem pensada.
Però saludem abans a tots els corredors que estan preparant la seua millor tàctica per a la seua pròxima carrera.
Però si analitzem els temps dels primers quilòmetres nos en adonarem que quasi sempre són els mes ràpids.
Ho considerem normal perquè al principi de la carrera tenim mes energia i físicament estem bé, comprenem també que els següents quilòmetres siguen un poc més lents que el ritme mitjà final que pensem aconseguir i si els dos o tres últims quilòmetres finals són molt més lents del que teníem previst pensem que no hem entrenat prou.
Però molts corredors arriben a la conclusió que són els primers minuts d'esforç els que han determinat el rendiment final, perquè havent-los corregut massa ràpids han condicionat la màxima eficàcia del nostre cos.
A pesar que són molts els corredors que saben açò són pocs els que ho posen en pràctica.
Però perquè no és bo començar massa ràpid i inclús eixir al nostre ritme mitjà des del primer metre?.
És veritat que amb el calfament ja ens preparem per a eixir a la velocitat necessària però sempre haurem de mirar el cronometre i ser prudents en l'eixida.
Els que tinguen pulsometro poden fer la prova i comprendran perquè cal eixir un poc més lent que el nostre ritme mitjà.
La freqüència cardíaca en els primers minuts de carrera puja gradualment i arribarem a estabilitzar el nostre cor en les pulsacions que volem després de cinc a huit minuts el que evidència que el nostre cor i també el nostre cos necessita un temps per a aconseguir la seua màxima eficàcia.
Aclarirem açò un poc, si agafem d'eixida nostre ritme estarem obligant al nostre cos a realitzar un esforç per al que encara no esta preparat ja que ho estarà almenys passats cinc minuts, succeïx llavors que estarem fent un esforç del tipus anaeròbic ja que el nostre cor esta funcionat a un ritme inferior i no envia la suficient sang a les nostres cames i els nostres músculs no reben la quantitat d'oxigene necessària i com a conseqüència estarem produint acide làctic i encara que siga poc va hi ha condicionar els últims quilòmetres de la carrera on es pot unir al què tindrem per l'acumulació dels quilòmetres.
En resum, que deurem començar les carreres entre tres i cinc segons mes lents per quilòmetre respecte del nostre ritme triat i després dels dos primers quilòmetres anar ja hi ha el nostre ritme, esta xicoteta perduda no afectara el resultat final perquè el ritme dels últims quilòmetres ens compensara.
Doncs bé, un altre cap de setmana amb moltes carreres i entrenaments de qualitat, ja s'han realitzat els primers 30 km . Amb un resultat molt bo per als dos grups, els sub-4 vam buscar un circuit pla en la platja i vam córrer un poc per davall del ritme de marató, tot perfecte. Els sub-3:30 van triar el circuit de Murla, molt més exigent, però els sali perfecte perquè el diumenge van confirmar la seua bona preparació corrent La Mitja de València a ritme de marató, que era el que buscaven encara que per a això van haver de realitzar la pitjor marca del que portem de temporada en Mitja Marató. Dir-los que no es preocupen perquè este dissabte en La Mitja de Mora de Rubielos anem hi ha intentar batre eixa marca de 01:43: 10 que ostenta amb orgull Tony Woodall.
El circuit d'Albaida contínua el seu marxa i els nostres participants es comencen hi ha trobar amb les carreres mes llargues i dures, el que afecta més els maratonians però a Laura, David i Tony continuen realitzant un bon circuit.
El Circuit Diputació de València, hi ha falta ja d'una carrera el donem per finalitzat i ens n'anem hi ha centrar en la preparació de la Marató de València amb el que la carrera de Manisses era només un tramite que havíem de complir.
També vam estar representats per Fernando Vicens en la Volta a Peu de Sueca que si estava ben mesurada ens ha mostrat a un excel·lent Fernado que ha sigut capaç de córrer a una mitjana de 03:50 el quilometre, per descomptat té un estat de forma envejable.
MITJA DE VALENCIA.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 1:43: 09.
SENDRA FRANQUEZA, VICENT 1:43: 09.
WOODALL, TONY 1:43: 10.
BENICADELL.
FERNANDO VICéNS PASTOR 0:33: 40.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada