dijous, 19 de gener de 2017

Comencem la història de la II Gala de Dorsal 19.

Als que vam acudir a la I Gala Dorsal 19 i que vam llegir l'última entrada ens n'hem adonat que no esta tot dit, que algunes coses es van quedar en el tinter i que necessiten unes línies per a deixar per acabada la Gala i passar a les carreres i als entrenaments.


La Gala i tot el que porta amb si no és més que un reflex de tot este món de la carrera a peu, és com les novel·les i pel·lícules d'acció que només són interessants en la mesura que hi ha una línia de suspens en què tot pot fallar. Una vegada acabada o aconseguits els objectius que ens havíem proposat, la narració s'acaba.
Però la història mai esta acabada, la història contínua i després dels elogis i dels premis cada un continuara amb els seus entrenaments, els presentadors es relaxaran fins a l'any que ve, per cert no vull oblidar-me de Sandra, ni de Marina, ni de Cristina, ni de Paco, ni de Pascual sense els quals res haguera sigut el mateix. Les millors marques de Máximo i les pitjors seran oblidades, el seu lloc estarà buit fins a les pròximes carreres homologades mentres que Ferran es preparara per a una nova època com a corredor.

La decoració de l'escenari que amb tanta il·lusió ens van preparar Jake i Giovana ja esta desmuntat i guardat, encara que és possible que siga substituït per un altre l'any que ve i ja haja passat a millor “vida”.
La carrera del Burg d'Osma on l'any que ve se celebrara el VIII Trofeu Dorsal 19 esperara fins a la primavera per a començar a moure's, per la qual cosa podríem dir que els ecos de la I Gala se n'aniran apagant a poc a poc. 
La història que vam viure en la I Gala Dorsal 19 acaba feliç com les pel·lícules on els amants s'allunyen en el seu bonic cotxe mentres els seguix l'objectiu de la càmera, o d'eixos contes que conclouen amb l'enllaç matrimonial i les delicioses perdius, però la vida contínua i les novel·les no continuen ja més enllà, no busquen tractar de la rutina d'escurar els plats tots els dies i dels passejos amb la granera o la fregadora pels corredors.

Perquè la vida, mal que ens pese no ha acabat amb la I Gala, sinó que ens ha posat les condicions i ens dóna la possibilitat per a donar inici a la història que realment interessa. I interessa perquè deixa ja arrere la indeterminació i dóna peu a l'aparició d'una nova temporada però que es basa principalment en l'anterior.
Comencem ara una temporada nova i hem posat tots els comptadors a zero encara que no partim des de zero, comencem amb un bagatge de molts anys que ens ha de servir per a completar una bona temporada. Ara és temps de treball tranquil, fosc, íntim i de pocs escarafalls, un esforç que es tornarà a veure a finals d'abril.

Comencem una temporada amb molt per fer; primer la XXXV Volta a Peu a Pego i tot el circuit de la Marina Alta, despres li seguirà el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, ens anirem a continuació al Burg d'Osma per a celebrar el VIII Trofeu Dorsal 19, seguirem amb el “IV Open summer circuit training” de Dorsal 19 que amb els seus sis o set etapes ens deixara llestos per a entrenar la Marató de València.

A tot l'anterior no ens queda més remei que afegir una marató pel món que ja s'esta preparant i totes les activitats que van apareixent i que no és possible saber ara, ja que són entrenaments de cap de setmana que units a sopars o a esmorzars solen convertir-se en grans esdeveniments que sorgixen improvisats.



Comencem per tant la història que serà contada en la II Gala de Dorsal 19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada