dissabte, 21 de març de 2015

Reglament de la XXXIII Volta a Peu a Pego

      És important conéixer les normes d'una carrera per a poder córrer-la i disfrutar-la.
     Sona elemental? Pues no ho és. El primer pas per a disfrutar en una carrera no és només saber o conéixer el seu reglament sinó saber també l'important que és el seu reglament. Llegir el reglament de la carrera pot no arribar hi ha ser suficient perquè en ell només s'establix lo elemental perquè es puga realitzar la carrera, no obstant això el verdader corredor sap i comprén el “perquè” de cada norma.

     Algú es podria preguntar sobre el per què de l'existència de normes en una carrera. No serien suficients la responsabilitat, l'espontaneïtat, i un ordinari sentit comú? Per què una carrera esta reglamentada? No seria suficient instruir als corredors amb un poc d'esportivitat?
     No obstant això, si es mira amb més atenció, es descobrix que molts articles lluny de ser una limitació per als corredors, estan dedicats a facilitar als corredors la seua participació i inclús permeten que es puga realitzar.
     Pense's a manera d'exemple, en l'ús del dorsal, en efecte: s'imagina algú què passaria si no existiren els dorsals en una carrera, si qualsevol poguera participar en una carrera i ho fera com estimara convenient, o que no haguera un circuit traçat per on córrer?
     L'anterior significa que en estos i molts altres casos, les normes, lluny de llevar-nos llibertat d'acció, fan tot al contrari, sempre, per descomptat, que el seu contingut siga racional i no arbitrari, o si es preferix, a condició que tinguen en compte la verdadera realitat i necessitats dels corredors i no siguen fruit del capritx i de l'arbitrarietat dels organitzadors.

     En conseqüència, les normes o els reglaments de les carreres correctament formulades poden convertir-se en grans aliades del corredor i en una de les màximes proves d'esportivitat dels corredors.
Tota esta història ve al cas per a mostrar la normativa per la que es regirà la XXXIII Volta a Peu a Pego, en ella podreu veure, més o menys, com volem que es desenrotlle la carrera.
      El reglament diu, per exemple, que no pots córrer amb el dorsal d'un altre corredor (prou elemental), no obstant això no diu que durant la carrera el comportar-se esportivament serà premiat o lloat i que fa que tots estiguem més contents i que inclús pot estalviar-nos algun contratemps.
     Parlar dels valors esportius és una cosa, però viure'ls és una altra història. Realment és tan difícil? La resposta és no. Requerix un cert esforç, concentració i perseverança, però no és tan difícil.
     El mateix ocorre en altres àmbits de la vida. Les lleis establixen una pena per l'homicidi, però no ens diu que tractar amb deferència i educació als altres ens ajuda a conviure encara millor. Als reglaments és possible que els falte enumerar les coses que fan bé la majoria dels corredors perquè siguem conscients de les coses que són realment importants. Realitzar el reglament podríem dir en positiu i no mostrant només el que esta prohibit.

     Donem per assentat que tots recorden o són conscients del que significa comportar-se educadament i esportivament, però no estaria malament que el ens ho recordàrem de tant en tant. 
     Estaria bé que immediatament després de promulgar-se el reglament de la XXXIII Volta a Peu a Pego, l'explicàrem amb claredat. Quines són les circumstàncies d'aplicació de cada article. Quines alternatives hi ha, quines excepcions (ben clares). I fer-ho dins de cada club quan estiguem tranquils, sense presses.
     Per exemple l'ús i col·locació del dorsal. Per molt populars que vullguem que siguen les nostres carreres i que vullguem que arriben al major numere de persones no deixen de ser unes competicions atlètiques, i en tota competició d'atletisme el dorsal va col·locat en el pit, subjecte en quatre punts i completament visible, pareix clar, però no ho és, mesclem competicions de triatló, muntanya, ciclisme i altres esports on el dorsal va col·locat per exigències de l'esport en altres llocs i formes, però les voltes a peu, mitges maratons, maratons i gran fons són carreres d'atletisme i hauríem d'exigir que continuaren sent això, una competició d'atletisme. 

     No és fàcil establir un reglament que siga perfecte i complet, però per a això comptem amb l'ajuda de la bona fe dels corredors per a cobrir les llacunes que poguera haver-hi, molt poca gent dubta de la necessitat que hi haja reglaments i que s'hagen de complir i un any més ací esta el de la Volta a peu a Pego, esta vegada en la seua 33a edició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada