Com tots els anys el Circuit a peu Marina
Alta ha acabat, i ho ha fet amb la satisfacció per part de Dorsal 19 d'haver
realitzat un excel·lent circuit. Si mirem les classificacions podem estar
contents al veure la posició del nostre club, així com el lloc ocupat per
Néstor i Cristina en les seues respectives categories, és per a estar
satisfets.
Ens sentim contents, perquè les coses van
eixir millor del que nosaltres volíem. No obstant això, no hauria de ser este
el motiu principal de la nostra alegria.
La satisfacció tan agradable i tan necessària
que experimentem al veure les classificacions ens hauria de portar a pensar en
el que hem aconseguit amb tan poc. Este és el motiu principal pel qual deuríem
estar contents. Saber que hem realitzat un excel·lent circuit amb el que tenim
al nostre voltant, sense anar més enllà.
M'encanten les comparacions: més, menys,
igual, quasi, tant com. Per
a descriure són fantàstiques, però només per a descriure. Quan estes es convertixen en una veu per a qualificar,
estem en problemes.
Podríem dir que tots en algun moment hem
caigut en major o menor grau en açò de comparar-nos, en eixe afany que tenim de
saber si som millors o pitjors que un altre. Les comparacions estan presents
des que naixem.
Les comparacions poden convertir-se en
pensaments molt freqüents entre els corredors. Hi ha corredors que es troben
constantment mesurant-se amb tots al seu voltant. La necessitat de saber si
estàs per damunt o per davall de l'estàndard amb què qualifiques a l'altre
corredor pot inclús tornar-se una obsessió i els paràmetres de comparació poden
ser infinits: la marca en una distància, la classificació en la general o en la
categoria, numere de carreres, millor en les sèries o en els llargs, etc. Hi ha
comparacions per a absolutament tot. Al qualificar als corredors, els tornem
simples, amb un valor assignat d'acord només a la qualificació o a la marca. I
així de sobte apareixen corredors que són superiors a altres, que valen més que
altres, que tenen dignitat superior a altres o majors drets que altres.
I, este món de la carrera a peu esta ple de
comparacions, que moltes vegades ens porten inseguretat i per tant angoixa. Que
difícil estar sent tot el temps avaluat! Per un costat ens tornem objectes amb
un valor assignat, valem d'acord amb la marca que hem aconseguit. Si no arribem
a córrer a este ritme ens considerem menys, per tant ens angoixem i ens tornem
insegurs. Inclús en alguns casos eixa angoixa i inseguretat poden traduir-se en
zels i enveja, i quan ja estem contaminats amb estos sentiments som presa fàcil
d'actituds tan nocives com la mentida, perquè per a aconseguir estar en el que
creiem que hi ha de ser el nostre nivell no ens queda una altra alternativa que
aparençar-ho. A poc a poc anem perdent eixe ser autèntic que hi ha en el nostre
interior i quan ja ens sentim satisfets amb la marca o amb l'objectiu que hem
aconseguit, hi ha el perill que l'orgull i la superba ens hagen tornat cegos,
de tal manera que comencem a creure'ns superiors.
M'he preguntat diverses vegades quina és la
raó per la qual ens estem comparant contínuament. Per què eixa actitud de voler
tindre una marca millor o aconseguir una classificació el més alta possible
enfront d'un mateix i als altres corredors? Crec que la resposta és simple: la
necessitat que té el ser humà de ser amat així com eixe dit a transcendir, a
ser recordats. No obstant això,
contaminats com estem, els nostres anhels es traduïxen en comparacions que molt
lluny de donar-nos valor ens l'captiven.
Generalment les nostres comparacions es basen
només en molt pocs criteris, un lloc en la classificació i una marca, ens solem
centrar en molt poques dades.
I, entre els sers humans no hi ha comparació
vàlida. No hi ha dos hòmens iguals ni dos corredors iguals. Cada ser humà és
únic i irrepetible. Ningú és exactament igual a tu, ni ha tingut les teues
mateixes vivències, ni les teues mateixes experiències. Cada corredor té unes
característiques pròpies; pes, alçada, edat, treball, família… Hem sigut creats
d'esta manera i a cada un de nosaltres ens han entregat dons i facultats
pròpies, destinades a portar a realitzar-se dins d'un pla que ningú més el
podrà dur a terme. Dir açò pot resultar simple i fàcil però requerix una
reflexió diària.
Per això, al comparar-nos perdem
objectivitat, no ens veiem d'una manera integral sinó reduïts a una o a unes
poques característiques. Tampoc veiem en nosaltres tot com tenim de bo.
En estes dates d'entrega de premis i de mirar
classificacions, aprenguem per tant, amb molta paciència i calma amb nosaltres
mateixos i amb els altres, a ser objectius i sense l'afany de qualificar-nos,
sinó amb el desig de descobrir els nostres dons.
El quint lloc en clubs, el segon lloc de
Nestor Vercher, el tercer de Cristina, el quint de Fede Server, el sèptim de
Clara, l'octau de Julia Vicens, el nové de Tania Navarro i el desé de Sergi
Siscar són les nostres millors classificacions aconseguides amb l'entusiasme
que hem posat tots.
El dissabte en les dos Gales, la del 20a
Circuit a peu Marina Alta i en la de l'Esport a Pego anem hi ha tindre
representació, Nestor i Cristina ens representaren davant de tota la Marina
Alta i a Pego; Màxim, Gym, Tania, Nuria i Linda junt amb Nestor i Cristina, que
tindran molt de treball, seran els encarregats de representar-nos hi ha tots
nosaltres quan pugen a arreplegar un xicotet record pel bon Circuit a la Marina
que han realitzat al ser els millors classificats de Dorsal 19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada