Com tots els caps de setmana; carreres.

Ja tenim totes les distàncies amb les seues marques de referència, ens faltava el 10K i Javier Simo ha sigut l'encarregat d'inaugurar la temporada, hem tingut també canvis en la marató perquè a Castelló s'ha corregut la Marató i el 10K. Màxim i Bay han sigut els encarregats de representar-nos en els 42195 metres.

Campello

Hem estat corrent també a Ondara, en el Gegant de Pedra, en La Mitja de Xàtiva i en la Carrera el Campello, on Tania ha sigut primera en la seua categoria i quarta de la general.

No hem pogut batre la millor marca en marató però la pitjor ha canviat d'amo i es la col·loca Bay amb unes excel·lents tres hores i 7 segons mentres que la millor del 10K ens l'ha col·locat Simo en 41:46.

Com tots els caps de setmana, fins ara, ens repartim en moltes carreres, a partir del cap de setmana que ve amb el començament del Circuit a Peu de la Marina tal vegada es reduïsquen un poc el nombre de carreres a què acudirem per concentrar-nos en les del circuit.

10K de Castelló

I ara com tots els anys no queda més remei que tornar a recordar algunes parts dels reglaments de les carreres que més solem oblidar, perquè correrem en pobles on coneixem tant als corredors com als organitzadors, als que hem de fer més fàcil l'organització.

Un dels temes que sempre es presenta al referir-nos als problemes en l'organització són els dorsals. Ja siga per que hi ha corredors que corren sense ells o ja siga per que utilitzen el d'un altre corredor.

Si entrem en un supermercat i agafem una botella d'aigua, unes barretes energètiques i ens n'anem sense pagar ens fiquem en un bon embolic. Però ens succeïx el mateix en una carrera.

Marato de Castelló

És cert que en una carrera per dos botelletes d'aigua i un plàtan no valga la pena cridar a la seguretat i obligar a pagar o realitzar una denúncia, però el fet és el mateix que en l'exemple del supermercat.

Pensem un poc.

Un altre problema és quan diem, I si córrec només i no utilitze cap tipus de servici? És que el carrer no és de tots? Pues resulta que ens poden traure del circuit emparant-se en un articule que ve a dir que si un organitzador aconseguix els permisos per a la utilització de la via publica durant unes hores, és l'organitzador el que autoritzarà acreditant amb una targeta als automòbils, motocicletes, bicicletes i amb un dorsal als corredors, amb la qual cosa la policia pot prohibir o traure del circuit a tot vehicule o corredor no autoritzat per l'organitzador i només quan el permís de l'organitzador hi ha conclòs ja es podrà circular pels carrers sense cap tipus d'acreditació o dorsal.

Marató de Castelló

I ací vull fer un parèntesi, no som els corredors prou educats perquè no faça falta que obliguem a un company que esta organitzant una carrera a que es dedique a redactar un reglament on intente que siga impossible botar-se'l, ni obligar-lo a establir uns forts sistemes de control per a controlar uns fets que tot corredor hauria de saber respectar.

    Hi ha potser corredors encara que no saben que cal utilitzar un dorsal i que ha de ser el propi? Hi ha potser corredors encara que no saben que cal realitzar unes inscripcions i seguir unes normes tan bàsiques de conducta que no faria falta que estigueren reflectides en un reglament? Perquè si hi ha encara corredors així, ensenyem-los però no en les carreres desclassificant-los sinó en cada un dels seus entrenaments amb el seu club o els seus companys. És ací on realment cal educar perquè no tot ha de ser en un club ensenyar com entrenar i com millorar una marca sinó també com millorar com a persona.

Mitja de Xativa

Com sabem que en la majoria de les carreres populars els organitzadors no poden establir mesures de control molt fortes, perquè prou tenen d'organitzar mitjanament bé la carrera, i no poden establir uns controls exhaustius, és necessari que nosaltres amb la nostra conducta fem més fàcil la labor d'organitzar.

Encara que és també veritat que si l'organitzador redacta un reglament esta obligat que es complisca, perquè pot haver-hi alguna queixa de corredors que se senten perjudicats, i és este un problema complicat de resoldre per a les organitzacions xicotetes, que per un costat hi ha un reglament que fer complir i una falta de mitjans per a fer-lo complir per un altre costat.

L'ideal seria, que els reglaments no explicaren que és el que no s'ha de fer sinó tot al contrari, donar-nos només uns bons consells perquè puguem córrer tots millor i no com no hem de fer-ho, ja que això no deuria fer ja falta.

Gegant de Pedra

Certament, el tema del compliment dels reglaments és controvertit. Corredors que es presenten sense D.N.I. per a arreplegar el dorsal i moltes altres infraccions que encara que puguen paréixer que no tinguen importància per al desenrotllament final de la carrera són un motiu de preocupació per a l'organitzador que li agradaria que es compliren unes poques normes.

En fi, u és bé lliure de córrer o no córrer, però si decidix competir en este esport, haurà de fer-ho seguint unes regles i, a més, haurà de respectar el reglament. I esta normativa no restringix la llibertat de córrer, sinó que la protegix: sense reglament no hi hi ha joc.

Mitja de Xativa

Veurem com es desenrotlla l'inici del Circuit a peu a la Marina i si és necessari tornaríem a insistir un poc en este tema.