El cap de setmana passat que ens pensàvem que seria un més, se'ns
va convertir en el principi de la temporada de marató, la Marató de Múrcia va
ser l'encarregada de començar quan tots estàvem esperant a Castelló per a
començar, però bo com més sucre més dolç.
Máximo Folques col·loca la seua marca com a candidata a
convertir-se en la millor de la temporada, de moment ja tenim la llista de la
mitja marató i la marató en marxa, ens falta el 10K que si no hi ha cap
sorpresa començara en el 10K de Castelló el 19 de febrer.
El tercer lloc de Máximo a Múrcia no va ser l'únic, Tania es va
pujar també en l'Ocaive i Carmen ho va fer en Palmera, també vam estar en Sueca
participant en la seua mitja marató. Com es pot observar no ens estem quiets en
Dorsal 19 i és que el sedentarisme no és una opció per a Dorsal 19.
Si ens detenim un poc a pensar nos en adonarem que el sedentarisme
és una novetat en el nostre resultat evolutiu. Mai, en tota la seua història,
l'home s'ha passat tant de temps sense moure's. La nostra espècie ha portat
milions d'anys evolucionant fins a l'homo sapiens en un enfrontament constant
amb un mitjà advers en què sempre calia estar movent-se per a sobreviure.
El genoma humà ha sigut programat, a través de l'evolució, per a
l'activitat física, per tant, la inactivitat no afecta un òrgan o sistema en
particular, sinó a tot el nostre organisme.
Les cèl·lules humanes estan evolutivament inadaptades a una manera
de vida sedentari. Pareixeria que l'evolució ha programat el conjunt dels gens
per a una vida físicament activa. En estes condicions, la vida actual,
sedentària i amb una alimentació constant i rica en greixos suposa un
desavantatge en el que concernix a malalties cròniques degeneratives, amb un
impacte negatiu sobre els èxits genètics de la descendència.
Irònicament, els gens que han permés sobreviure a la nostra
espècie en condicions extremes de fam i abundància, disminuïxen l'esperança de
vida en les poblacions sedentàries amb accés continuat al menjar.
Cordain va publicar en 1998 que el gasto energètic va caure de 49
kcal/kg/dia en els homínids fa centenars de milers d'anys, a 32 kcal/kg/dia de
l'home contemporani. Esta diferència equival a realitzar de 20 a 30 km al dia per a un
subjecte de 70 kg ,
tal és l'impacte de la deficiència d'activitat física en el present.
Els canvis en els gens associats a la inactivitat física inclouen:
menys força i grandària muscular, menor capacitat del múscul esquelètic per a
oxidar carbohidratos i greixos, augment de la resistència a la insulina, menor
capacitat per a mantindre la condició d'equilibri cel·lular per a una càrrega
de treball determinada, menor vasodilatació perifèrica i menor rendiment
cardíac i en la perduda de massa muscular en la vellesa en major grau del
normal. No és estrany lligar eixos condicionaments fisio-patológics al
naixement de malalties anomenades “de la civilització”.
En este context, estem abocats a l'activitat física com una arma
terapèutica si es realitza de forma adequada. Ja no val només la resposta de
“vaja a la piscina a nadar” si tenim problemes de dolor d'esquena. Hi ha tota
una bateria de malalties que milloraran si s'apliquen programes concrets
d'activitat física.
Malalties tan dispars com la depressió, milloren si s'apliquen
programes d'activitat física units a les teràpies convencionals.
Com veieu no sols ens agrada córrer sinó que necessitem córrer, i
així ho anem a continuar fent, i esta setmana que ve ens repartirem per tots
els llocs on es córrega perquè on es trobe una línia d'eixida és fàcil que en
ella es trobe un dorsalero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada