IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 14 de novembre de 2013

El pa de la Marató

     Podem dir que tenim el pa de la marató en el forn, ja només ens falta esperar per a saber si hem seguit be tots els passos, d'ací a uns dies sabrem si a València haurem triat bé la farina, si amb els nostres entrenaments llargs hem pastat be tota la massa, si les nostres sèries han sigut el rent que haurà fet fermentar eixe ritme de marató que necessitarem per a correr la marató, sabrem prompte si hem deixat el temps necessari en repòs el nostre cos pa què la massa fermente i augmente el doble el seu volum. 

     Si hem realitzat pas a pas tots entrenaments i tenim el forn a la temperatura adequada, quan obrirem el forn el diumenge ens trobarem amb una carrera boníssima.
     I és que encara que un poc laboriós, per als que disfrutem corrent reunir tots els ingredients necessaris per a esta marató ha sigut un treball fàcil i divertit.


     Per a fer pa, igual que per a preparar una marató es requerix més paciència que esforç, paciència per als llargs temps que necessita la massa en la fermentació i en el repòs, com llarg és el temps que dediquem per a realitzar tots els nostres entrenaments y descans.
     Durant tot el procés que ens portara a menjar-nos el pa de la marató, ha passat molt de temps en què estem exposats a moltes contrarietats, a qualsevol classe de malalties, ho estem també a les lesions que ens poden aparéixer mentres entrenem.
     Quan el grup de corredors és nombrós pot passar que algú es quede en el camí, recorde que l'any passat a pocs dies de la marató de València es lesionáren Batiste i Paco. I enguany li a tocat a Tony.
     Com a corredor s'el que se sent i com ja vaig dir l'any passat “No em doneu consol, no em sabré consolar”.
     Si servix d'ànim a tots els que no puguen correr la marato vos recorde un altra vegada la cançó de Luis LLach, -Viatge a Ítaca- i és que la marató és com el viatge a Ítaca.


     Molt llarg i amb molts problemes es el seu entrenament i és ací on ens vé de perlés Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, escoltant esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, tots els que no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament “ple d'aventures, ple de coneixences”, i  “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben”.
      En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.


     També el cap de setmana passat Dorsal 19 a estat en Xàtiva, Beniarjó i en les Mitges de Castelló, Petrer i Alzira.
     Hem de destacar el segon lloc d'Ana González en Beniarjó. La gran marca, una altra vegada, de Máximo en Castelló i la marca personal en Mitja de Jorge Alcaraz a Petrer.
     

Com veieu no parem i encara que la marató pareix que concentre totes les atencions Dorsal 19 contínua acudint a tots els llocs on hi haja una carrera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada