El arruí i Dorsal 19

     Este cap de setmana com ens tocava descans vam aprofitar per a ser espectadors a Benidorm veient la seua Mitja Marató i passant un diumenge relaxats junt amb al mar.

     Vam tindre ocasió de conversar amb els nostres companys no com a participants sinó com a espectadors i he de dir que la carrera es viu d'una altra manera.

     Canvie impressions amb Armando sobre el sopar del divendres que ve, i m'aclarisc que no soparem cabra si no arruí, em quede sorprés i li vaig demanar que m'ho aclarira.

     Resulta que la cabra eixa, bueno l'arruí, és un boví que prové del Marroc per això se l'anomena també carnero de Berberia i a vegades també se li denomina “aoudad”, noms que era la primera vegada que sentia i que em costa prou recordar.

     A l'interessar-me pel motiu pel qual les nostres muntanyes estan tan poblades d'una espècie africana em comenta que els van portar fa quaranta anys per a la Serra d'Espuña, Múrcia, per a utilitzar-los per a la caça major, després es van repartir alguns exemplars en alguns vedats dels què es van escapar alguns i amb el pas dels anys la seua població ha anat creixent.

     

Tinc entés que fins fa uns mesos era considerada una espècia invasora però la qüestió és que pel motiu que siga en les muntanyes que rodegen Pego n'hi ha en abundància.

     Els que els han vist diuen que són d'un color rogenc i que tant els mascles com les femelles tenen banyes, tenen un plomall de pèl llarg que els penja en el coll i en les potes davanteres.

     Ja se que molts vos estareu preguntant que relació existix entre l'arruí i la carrera a peu pa què estiguem parlant d'estos animals, pràcticament cap però amb Dorsal 19 si que hi ha un poc de relació.

     Si l'excusa per a reunir-nos i parlar de córrer és un sopar amb carn d'arruí llavors hi ha una relació directa entre este animal i Dorsal 19, si un arruí que hi ha sigut caçat ja siga a rececho o en munteria ens va hi ha servir com escusa i ajuda per a preparar la temporada d'hivern de carreres benvingut siga al club.

     Per cert, veient la Mitja Marató de Benidorm que va córrer Armando m'incline a pensar que el caça a rececho, que va haver de caminar durant hores per a localitzar i després caçar al nostre arruí, pense que si l'haguera caçat en una munteria hagueren sigut els gossos els que hagueren buscat a l'arruí i l'hagueren portat fins a ell i llavors haguera estat menys cansat i la seua carrera haguera sigut millor, estava cansat en la part final.

     Hi ha una altra cosa interessant en l'arruí que s'organitza de forma completament diferent del nostre club, són les femelles les encarregades de dirigir el grup i en Dorsal 19 quasi tots som hòmens i els arruís quan corren ho fan corrent en fila índia mentres que en Dorsal 19 utilitzem el sistema de filá però no índia sinó mora o cristiana, tots en paral·lel utilitzant tot l'ample de la calçada.

     Com veieu el divendres l'arruí es convertirà en el verdader protagonista del sopar i encara que parlarem de carreres també ho farem de la forma en què estarà cuinat ja que al ser una carn d'un animal que es passa el dia corrent per la muntanya la seua carn és molt dura i musculada i tindrà un fort sabor però ens imaginem que es passara les tot divendres macerant-se en alguna cosa que supose serà un secret d'Armando.

     Quin mèrit convertir en un sopar delicios els llomellos d'un bestiola dur i musculad que es passa el dia corrent entre cingles!

     En tota sopar i sobretot en les mediterrànies la conversació espontània i l'intercanvi d'experiències són l'eix principal, com no conversar sobre allò que s'ha succeït en la Marató de València, com no fer-ho sobre la vinent Marató de Castelló, com no parlar de totes les Sant Silvestres que ens esperen estes festes i de totes les Mitges Maratons que correrem este hivern però serà molt més que això, la xarrada, la conversació, sorgirà plaent, motivadora, plena d'intercanvis generosos, de notícies, d'idees i de sentiments.

     Ja es veu que ens hem d'entrenar, també, tots en la bona conversació. Eixa que està plena de respecte i d'afecte, del posar-se en lloc de l'altre, del deixar-se invitar, del regal de sentir una experiència en una carrera, de compartir entusiasme, de forjar intimitat entre corredors i de buscar objectius comuns.

     Una il·lusió? Flor d'un dia? Ni de bon tros. La verdadera essència d'un club es forma en estos sopars, també en els esmorzars, pot i ha de ser, punt de partida per al bon progrés personal i col·lectiu. Serà mitjà necessari per a superar individualismes esclavizadors i buscar objectius comuns.

     Per tant, ea!, disfrutem del plaer de menjar i conversar. Ens ho mereixem.

Mitja Marato de Benidorm.

Carmen Sala Ferrer:          01, 29,00.

Armando Giner Monparler: 01.50.04.

Jorge Alcaraz:                   01.58.54.