dilluns, 5 de gener de 2015

V Sant Silvestre de Pego.

     Res hem dit fins ara de la Sant Silvestre de Pego, ni de qui era Sant Silvestre, ni de Cásper Líbero ni de la Falla la Font i és que estem passant una Festes Nadalenques i d'Any Nou plenes d'activitats, i encara que no totes estiguen relacionades amb la carrera a peu ens estan deixant els dies sense hores.
     Tenim sort de ser un dels pocs pobles en què es corre una Sant Silvestre, segurament l'únic de la Marina que ho fa i d'això hem de donar les gràcies a la Falla la Font. Donar el nom de Sant Silvestre a la carrera que organitza la Falla la Font, que ja va per la quinta edició, no és per homenatjar Sant Silvestre, encara que ho puga paréixer, perquè Sant Silvestre no va ser corredor ni és el patró dels corredors, que per cert no s'inclús qui és, sinó que va ser un papa i per cert el primer que no va morir màrtir encara que si que ho va fer en el 31 de desembre de l'any 335.
     Pa què la Falla la Font organitzara una Sant Silvestre a Pego va haver d'existir un costum a França en el segle XIX en la que s'organitzaven carreres l'ultime dia de l'any, on els corredors per a il·luminar-se portaven torxes, esta tradició de carreres l'arreplega l'any 1924 un periodista brasiler director de la Gazeta Esportiva dit Cásper Líbero que organitza una carrera en Sao Paulo amb el nom de Sant Silvestre per celebrar-se el dia de Sant Silvestre i és llavors quan torna a nàixer una altra tradició en el món de la carrera a peu, la Sant Silvestre.

     Des d'aquella “I Correguda Internacional de Sao Silvestre” en Sao Paulo fins als nostres dies han passat 90 anys i han sigut milers de corredors els que per tot el món han volgut acabar l'any corrent i és ara fa cinc anys quan l'esperit dinàmic i l'afany per innovar que tant caracteritza la Falla la Font a fet possible una Sant Silvestre a Pego.
     Que siga una carrera que pel seu esperit festiu es córrega moltes vegades disfressat com les de carnestoltes no lleva que no siga competitiva, molt competitiva, només hem de mirar la classificació per a poder-ho comprovar, els escassos cinc quilòmetres ens donen la possibilitat de córrer ja des del primer metre a límit, i és que per a molts de nosaltres és com una sèrie de 5000.
     Podria ara, enumerar les classificacions i mostrar les bones classificacions dels corredors de Dorsal 19 però en una carrera tan festiva preferiria deixar de costat el podium de Manolo Mira, el de Vicent Sendra i el de Rosa Bolta per a centrar-me més en la part més festiva.

En l'ambient festiu de la vesprada de Nit de Cap d'Any és difícil córrer concentrat només en la carrera, les disfresses de la gran quantitat de corredors fa que els forts ritmes ens passen més inadvertits però després quan es veuen les classificacions nos en adonem que els corredors poden compaginar els forts ritmes amb un semblant festiu i acabar l'any amb bones sensacions en les cames i encara que comptem amb l'absència de diversos dels nostres corredors la carrera va ser una bona forma d'acabar l'any. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada