IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dissabte, 3 de juny de 2017

"Se sufre pero se aprende"

       Vam assistir el passat cap de setmana a la consecució de diverses marques personals i al baptisme de Javier en eixe patidor món que és el triatló i d'ací a unes setmanes assistirem també a la celebració del III Relleu 24 X 1 hora de Pego, on els corredors experimentaran un element psicològic molt important, present en la majoria de competicions que realitza qualsevol corredor que vullga millorar: ens referim a un paràmetre no mesurable que tots coneixem com a patiment què no devem de confondre amb el dolor.



       Sens dubte per a aconseguir una marca personal o aconseguir un objectiu com una triatló o el nostre relleu en les 24 hores cal patir, i ara cal plantejar-se la pregunta realment hem d'experimentar patiment quan correm?.
     Si el nostre compromís amb la carrera a peu és divertir-nos o el nostre desig és acabar una triatló segurament no arribarem a patir, però després de canviar impressions amb Javier esta clar que té molta raó la ranxera mexicana que deia “se sufre pero se aprende”.
     Si veiem la classificació de Javier en la triatló nos en adonarem que el patiment esta present, encara que clar eixa és la meua impressió, Javier i tots nosaltres ens haurem de fer eixe pregunta patim?
http://www.whitegoforit.net/wp/wp-content/uploads/2017/04/SPRINT-CHICOS-pdf.pdf
    

       Esta clar que la nostra resposta dependrà del que cada un de nosaltres entenga per patiment però quan realitzem una marca personal un poc patirem. És un concepte difícil de precisar ja que ens enfrontem a dos situacions molt distintes, però que al mateix temps posseïxen elements comuns, com és el disfrutar i patir corrent.
     En la carrera a peu el disfrutar i patir corrent són dos situacions que estan molt pròximes però tenen conseqüències diferents. Veurem, el que disfruta corrent té més probabilitats de seguir fent-ho més anys i amb millor salut. El que patix corrent podrà tindre més lesions, menys satisfacció i més probabilitats d'abandonar.
     Llavors on devem de col·locar el nostre patiment esportiu, que no té res a veure amb eixe altre patiment en la nostra vida quotidiana.
     Resulta clar que com més difícil siga aconseguir l'objectiu que ens hàgem marcat tindrem majors probabilitats de patir per a aconseguir-ho. Veurem, si ens trobem en una carrera i veiem que el nostre ritme és l'adequat per a aconseguir el nostre objectiu i que no tenim cap problema per a mantindre'l, en este cas no hi ha patiment.

    

     
     Si veiem que la nostra situació en carrera no és com ens agradaria però calculem que podrem resoldre la situació en l'ultime quilòmetre o sabem que tenim els recursos per a canviar la situació si adoptem l'estratègia adequada, en este cas tampoc hi ha patiment. Tenim els suficients recursos per a canviar la situació.
     El patiment es produïx quan comencem a donar-nos compte que els ritmes no són els que volíem i que les nostres sensacions no són bones, veiem que aconseguir l'objectiu que ens havíem establit és molt difícil, és impossible. I comencen els dubtes i els pensaments negatius provoquen que avaluem la situació com una amenaça. Pensem que no disposem de recursos físics ni tampoc de recursos psicològics per a afrontar-la.
     El patiment en la carrera a peu és una situació extrema que se'ns pot presentar i que tot corredor deuria d'evitar. Per això, en els entrenaments i competicions, és fonamental que controlem els nostres canvis emocionals i els pensaments que tenim quan afrontem estos problemes, és a dir que siguem conscients de com avaluar les situacions esportives i intentar controlar-les.


     Hi ha corredors que davant del patiment es rebel·len i tiren les culpes a qualsevol circumstància que tinguen a mà, alguns criden, dient: “Per què? Jo he entrenat bé”. Cal pensar que el corredor que no ha patit mai en una carrera, no tindrà la maduresa suficient per a disfrutar plenament de l'èxit al veure complit el seu objectiu i serà més dur i insensible davant dels corredors que no ho aconseguisquen.
     Algú ha dit que els corredors que són bons patidors són com les estacions de gasolina, a on acudixen els corredors que volen omplir la seua vida esportiva de nous objectius. Parlar amb bons corredors que han patit moltes decepcions ajuda als altres a veure la carrera a peu en una altra perspectiva, perquè tots, prompte o tard, passarem per un moment roín.
     El patiment en la carrera és part integrant de la vida de tot corredor. No hi ha ningú que, prompte o tard, no participe d'ell. Per això, hem d'aprendre a controlar-lo cada dia, i saber aprofitar-nos d'ell. D'ací que siga important aprendre a tindre esperit de sacrifici i no buscar sempre el plaer pel plaer.

     Evidentment, el patiment per si mateix no val res, si no és per a aconseguir traure alguna ensenyança d'ell. 

1 comentari:

  1. Gràcies per la teua entrada. Este any he entrenat dur durant uns 6 mesos per millorar una marca, especialment els últimos 2 mesos. Finalment, vaig millorar un poc la meua millor marca pero no vaig aconseguir el meu objectiu. Va ser dur d'admetre-ho, vaig tirar-li un poc la culpa al horari (vesprada) i a no haver triat una cursa apropiada (no era plana i hi hagué un par de trams prou durs). Durant la carrera que jo havia previst com a objectiu de la temporada, vaig patir eixa sensació de no arribar, de per a què continuar si només em quedava patir. Al final, ho vaig superar i malgrat no fer el temps que esperava vaig disfrutar els últims kilometres. Uns dies després estava alçant-me a les 6 y pico del mati per intentar tornar a fer la marca amb millors condicions ambientals: no vaig poder aguantar el ritme més de la mitat de la distància. Finalment vaig haver d'admetre que encara no estava per batre eixa marca. Unes setmanes després, sense pressió, vaig estar a puntet, pero tampoc. Ara ja tindrà que ser després de l'estiu, si és que arriba mai, però trobe que m'ha ensenyat coses, entre d'elles el valor intrinsec de l'esforç i la disciplina, encara que no assoleixes el teu objectiu.

    ResponElimina