En
este món hi ha persones que tenen bones idees i altres que tenen males idees.
També hi ha gent d'acció i gent que es limita ha parlar. Cal cuidar-se de la
combinació que es dóna en les persones d'acció que tenen males idees.
Afortunadament per a nosaltres i per a ell, Máximo encaixa en la categoria
ideal: corredor que té bones idees. Va decidir ser el primer corredor de Dorsal
19 a
córrer una carrera mixta, i una vegada presa la decisió no va retrocedir.
 |
| Maximo i Lluna |
Dissabte
passat es va anar cap a Requena per a participar en una carrera amb gos, dir
també que els organitzadors també estan en la categoria ideal, Máximo i Lluna
(crec) van participar en la categoria de “pota llarga”, el resultat importa
poc, però si el fet de promoure una activitat esportiva que mereix unes
carreres especifiques.
Cada
vegada anem hi ha veure menys corredors amb gos en les carreres ja que els
organitzadors ja ho estan prohibint en els seus reglaments perquè les molèsties
per als corredors són evidents i també se'n van hi ha prohibir els corredors
amb carrets i xiquet pel mateix motiu.
El
gos que va ser probablement el primer animal a ser domesticat. I que ha
acompanyat l'home durant uns 10.000 anys mereix que recordem ara el que va
succeir quan l'advocat americà George Graham Vest va prendre un cas el 23 de
setembre de 1870 en el qual va representar a un client, el gos de caça del qual
un llebrer dit "Vell Barril o tambor" (Old Drum), va ser mort per un
veí granger, i l'amo del gos va sol·licitar una indemnització per la quantitat de
150 dòlars, el màxim permés per la llei i quan en el juí va dir la frase
"el gos és el millor amic de l'home" no podia pensar en la
repercussió que tindria el seu discurs final.
L'argument
final de Vest al jurat, va pronunciar un discurs que ha donat a denominar-se
"Elogi al gos". És un dels passatges més entranyables en la Història
dels juís dels Estats Units (només es conserva un extracte de l'original):
"Cavallers
del Jurat:
El
millor amic que un home puga tindre, podrà tornar-se en contra seu i
convertir-se en el seu enemic. El seu propi fill o filla, a la que cria amb
amor i atencions infinites, poden demostrar-li ingratitud. Aquells que estan
més prop del nostre cor, aquells als que confiem la nostra felicitat i bon nom,
poden convertir-se en traïdors.
Els
diners que un home puga tindre també podrà perdre'l, s'evaporara en el moment
que més el necessite.
La
reputació d'un home quedarà sacrificada per un moment de bogeria o debilitat.
Les
persones que estan disposades a caure de genolls per a honrar els nostres
èxits, seran els que tiren la primera pedra, quan el fracàs col·loque núvols
sobre el nostre esdevenidor.
L'únic,
absolut i millor amic que té l'home en este món egoista, l'únic que no ho va a
trair o negar, és el seu GOS.
Cavallers
del jurat, el gos d'un home està al seu costat en la prosperitat i en la
pobresa, en la salut i en la malaltia. Dormirà en el fred pis on bufa el vent i
cau la neu, només per a estar junt amb el seu amo.
Besarà
la mà encara que no tinga menjar per a oferir-li, lleparà les ferides i
amargors que produïx l'enfrontament amb l'aspre món.
Si
la desgràcia deixa el seu amo sense llar i amics, el confiat gos només demana
el privilegi d'acompanyar al seu amo per a defendre'l contra tots els seus
enemics.
I
quan arriba l'últim acte i la mort fa la seua aparició i el cos és soterrat en
la freda terra, no importa que tots els amics hagen partit. Allí, junt amb la
tomba, es quedarà el noble animal, el seu cap entre les seues potes, els ulls
tristos però oberts i alertes, noble i sincer, més enllà de la mort".
Un
profund silenci va omplir la sala d'audiències quan el Dr. Vest va acabar. El
jurat va decidir en forma unànime castigar a Leònides Hornsby amb una multa de
550 dòlars (400 dòlars més del que marcava el límit legal) i la frase "El
gos és el millor amic de l'home" es va fer popular per sempre.
Una
estàtua del gos es troba davant de La Cort de Warrensburg, Missouri.
A
molts ens agraden els animals i tots els dies podem veure gent passejant amb
els seus gossos i igual que Máximo corrent amb ells, podem també veure com cuiden
dels seus gossos i de la caça els caçadors igual que ho fan els pescadors amb
els peixos però en tot el que portem dit hi ha un element comú que és summament
important a l'hora de parlar dels animals: no podem pensar en ells sense tocar
els nostres sentiments humans.
En altres paraules, parlar dels animals és
fer-ho des de nosaltres mateixos, des dels nostres gustos i temors, des de les
nostres esperances i tristeses, des del nostre afecte o el nostre odi. Diem
quelcom d'ells des de la nostra perspectiva. Per més que vullguem, no podrem
veure els animals com ells es veuen a si mateixos i com ells ens veuen a
nosaltres: el “error” de perspectiva és inevitable. Som
hòmens i ho veiem i pensem tot en tant que som hòmens.
El
respecte i afecte que oferim a molts animals, en el fons, depén de l'amor que
sentim cap a nosaltres mateixos i cap als nostres semblants. Amar els animals
té sentit si sabem amar i respectar al ser humà.
Som
corredors a peu i sabem els molts problemes que tenim amb els gossos molts dies
quan correm, a vegades ens ataquen, ens lladren, ens perseguixen, s'enreden en
les nostres cames i ens espanten però tractar de manera cruel a un gos
abandonat, espedaçar una sargantana o ferir a pedrades a una oroneta són
senyals d'un cor endurit, incapaç de descobrir la bellesa i l'harmonia que
vibra en cada animal que viu en el nostre al voltant, en cada forma de vida que
compartix el nostre entorn.
És cert que nosaltres som “superiors” per la nostra
capacitat de pensar i d'amar, de sacrificar-nos i de servir als altres, també
als animals. Però esta superioritat mai ha de convertir-se en motiu per a
l'abús o l'embrutiment. Abusar dels animals pot ser el senyal que abans s'ha
abusat dels hòmens.
Per
això, el millor camí per a fomentar un sa respecte cap als animals consistix a
promoure el respecte a l'home, a cada home, des de la seua concepció fins a la
seua mort.
A
més, podríem dir que és una forma d'analfabetisme no descobrir la funció de
cada animal ni respectar el seu paper en la Terra. Es dóna un equilibri
meravellós de vida i força entre els distints tipus d'animals, i cal saber-ho
descobrir i respectar. Hui pensem un poc en els animals. Anem a tractar-los
millor, respectarem la riquesa de vida que ens rodeja. Però, sobretot,
respectarem als altres sers humans, hòmens i dones que volen el nostre afecte i
la nostra justícia.
És
possible que alguns animals necessiten més protecció però hauríem de fer més
força i més insistència subratllant els deures humans en compte dels drets dels
animals. Els nostres deures cap als animals són molt clars. Cap als animals
tenim el deure del cuidao providencial i l'amabilitat. És contrari a la
dignitat humana causar patiment o provocar la mort innecessària dels animals, i
això inclou el deure de impedir la reproducció excessiva. També és indigne
gastar diners en ells quan la prioritat hauria de ser l'alleugeriment del
patiment humà. Podem i hem d'amar als animals, però és pecaminós professar-los
l'afecte que només es deu a les persones.
Uf!
No se si m'he passat amb el sermó però m'alegre que Máximo córrega amb la seua
Lluna i que esta modalitat de carreres es veja cada vegada més, perquè
l'important és practicar este esport de la forma que siga.
Una
altra cosa, els gossos domèstics no sols servixen de companyia, molts també es
guanyen el sustent treballant de valent. Els gossos cuiden ramats, ajuden als
caçadors, guarden vivendes i realitzen tasques policials i de rescat. Inclús
alguns d'ells, especialment entrenats, servixen de guia als invidents; un
commovedor símbol de l'antic paper del gos com el millor amic de l'home.
