Carta als Reis Mags

     Fa uns anys escriure una carta als Reis Mags el dia 5 de gener podria ser una perduda de temps ja que no hi havia els mitjans necessaris perquè poguera arribar al seu destí a temps, però els temps han canviat molt i si sabem l'adreça de facebook, twitter, correu electrònic o la seua pagina web és només qüestió de segons que la nostra carta l'estiguen llegint.

     Com he obtingut totes les adreces en Google els escric ràpidament una carta i segur que abans que isquen en la cavalcada ja la poden haver llegit.

     Volguts Reis Mags:

     Sé molt bé que des que van veure l'estrela aparéixer en el firmament i després de consultar els seus mapes astronòmics i tindre actualitzat el Google maps, s'han posat en camí amb gran humilitat per a anar a la trobada del xiquet Jesús.

     I porten els seus regals amb gran alegria, vencent el cansament i la set de tant de caminar, la calor i el fred del desert, han continuat el seu camí i estan per arribar. També nosaltres els corredors sabem de totes eixes dificultats, però molt sàviament les anem eludint.

     Així que ànim! El dia tan esperat ha arribat.

     Gràcies per la seua fidelitat, per la seua obediència, i per eixos regals que porten en les seues mans. Però més agraïsc el signe que ens regalen a tota la humanitat, l'esperança de que un món millor és possible i que les nostres carreres, entrenaments i marques es poden millorar així com que podrem disfrutar encara molts anys de la carrera a peu.

     Des que van començar les festes Nadalenques, he pensat en vostés, i en la carta que hauria d'escriure'ls per a demanar-los, com ho vaig fer quan era xiquet, alguns regals. Però el temps s'ha passat tan ràpid, entre sopars, la Festa de Nadal, Cap d'any…, que és fins a este moment en la solemnitat de la seua vinguda que els escric la meua carta. De totes les maneres tinc la confiança que els arribarà a temps perquè utilitzaré tots els mitjans electrònics i informàtics perquè així siga.

     Els demane, amb humilitat que em compartisquen:

     La senzillesa per a saber distingir en els signes dels temps la presència de la Bona Gent, per a saber observar totes les realitats que ens puguem trobar.

     Que puguen compartir amb mi la docilitat que vostés tenen per a seguir el camí que marca l'estrela. A vostés els ha guiat una estrela en el cel, per això demane tindre eixa paciència de vostés per a saber descobrir-la en tot moment, per a no perdre el rumb en la meua vida, en les meues carreres i en els meus entrenaments.

     Valentia per a fer-me l'ànim, per a saber deixar el que no necessite i llançar-me a l'aventura de nous objectius, a desinstal·lar-me ben sovint per a trobar altres formes de viure la carrera a peu i no de la seguretat dels meus repetitius entrenaments. Confiar que, deixant tot el vell, és l'única forma de trobar els nous horitzons.

     Obediència als entrenaments que tinc programats, obediència al que es creu, al que s'espera i al que s'ama.

     Alegria d'acabar el meu desafiament, del repte que més es desitja: trobar-se amb el final d'una marató, per això eixa trobada és una apoteosi. Perquè és el encontre d'un corredor amb la seua mateixa essència, l'alegria de esta trobada és la manifestació suprema de la carrera a peu. Vull, tindre eixa alegria de trobada que per a mi es realitza en cada carrera, en cada entrenament, en cada encontre amb la marató.

 Abusant de la seua generositat, demane la paciència per a continuar corrent, perquè el cansament no em faça desistir, perquè les dificultats no resten l'ànim, perquè els obstacles de l'entrenament només siguen oportunitats per a millorar, que siguen reptes que em permeten créixer com a persona, com a corredor.

     Que no perda l'esperança de continuar disfrutant de la carrera a peu, que no perda l'esperança en que els meus objectius es facen realitat.

     Que no perda l'esperança que en l'entrenament no córrega sol, que amics, rivals i companys correguem junts. Tindre sempre i cada dia, l'esperança que siga possible córrer tots junts, que entrenem amb els mateixos objectius que ens ajuntem en el mateix club, com ho fan vostés, que s'acompanyen fins al final.

     Tot l'anterior no ho demane només per a mi, ho demane per a poder compartir-ho amb tots els meus amics corredors, amb tot Dorsal 19, vull descobrir-ho després en cada corredor, vull descobrir-ho especialment en els més dèbils, en els que no poden entrenar, els lesionats, els que no tenen temps per a córrer, els que entrenen sols o se senten sols; vull reconéixer en tots ells l'alegria i la humilitat amb què s'enfronten cada dia a la carrera a peu, reconéixer-ho en els amics i també en els rivals a qui guanyare.

     Vull compartir tot el que els he demanat amb tots aquells que s'acosten a la meua vida, i vull ser jo el que es pose en camí fins a eixa trobada. M'agradaria, ser el primer que tendisca un pont per on l'altre es puga acostar a mi, a la carrera a peu i per on jo em puga acostar a ell.

     Tot el que els he demanat, també li ho demane per a tots els meus amics, familiars i coneguts… perquè tots siguem instruments per a convertir i convertir-nos en millors persones i així ser també millors corredors.

     Els desitge a vostés volguts Reis Mags, feliç fi de viatge. I m'acomiade agraït per la il·lusió que van guardar en mi quan era un xiquet.

     Gràcies perquè un dia els vaig esperar amb la il·lusió de xiquet i hui els puc esperar amb la il·lusió d'un home que li agrada córrer.

     Amb afecte, un corredor de Dorsal 19.