XI Trofeu Dorsal 19.
Quan repassem les activitats que realitzem durant l'any
ens trobem, com en el cas del Trofeu Dorsal 19, que l'associem amb lo “vell”
perquè la primera vegada que es realitzá va ser en el Gran Fons Internacional
de Siete Aguas en el ja llunyà 2010.
En algunes ocasions ens hem sentit un poc fotuts de
repetir les activitats de sempre, en mode cíclic, de manera contínua, al punt
d'arribar a arrutinarnos, és a dir a convertir en rutina el que acostumem a
fer, igual que ens pot succeir amb els entrenaments o en les nostres activitats
de club que fa anys que realitzem com les 24 hores, la Volta a peu o el Trail.
Tanmateix, això no té perquè significar que hem de
menysprear el que ens agrada fer cada dia, ni tampoc que per a això s'haja de
menysprear lo “vell”. Oblidar l'antic i buscar el nou, o aferrar-se a l'antic i
menysprear el nou és incorrecte, però l'atresorar tant els tresors antics com
els nous, i adonar-se que no estan separats, és la tasca de tot bon club de
corredors.
D'altra banda, és una bona acció transmetre eixes
activitats, mostrar tot el que hem aprés amb elles. Un autèntic club de
corredors ha de traure els seus tresors, les seues experiències; però si no ix
del que es porta ara, del modern no pot mostrar el que són ni el que representa
eixe club. Perquè el tresor de hui és tan important com el de deu, quinze o
vint anys arrere, però han d'estar els dos.
Amb les activitats d'estos pròxims mesos Dorsal 19 vol
que tots els seus membres i simpatitzants mantinguen i augmenten la seua afició
per la carrera a peu i l'XI Trofeu Dorsal 19 és una “recepta” més amb la qual
ho estem intentant, tenim molts altres “plats” però esta és una de les més
tradicionals.
Tots, espere, ja
sabem que el pròxim 10 de novembre a Gandia tindrà lloc la celebració del X
Trofeu Dorsal 19, ara només ens falta saber en quines carreres participarà cada
corredor, per tant, caldrà explicar la normativa per la qual es regirà. Cosa
que farem en els pròxims dies.
Sé que ho hauré escrit i dit algunes vegades, Dorsal 19
és un club madur, el numere romà que antecedix a les nostres activitats ens ho
diu contínuament, ens diu lo veterans que som i la maduresa que hem aconseguit.
He triat la paraula madur, per algun motiu especialment?
Doncs sí. Una persona madura és la que pensa, diu i es comporta sense que es
note cap diferència entre el que pensa, la cosa diu i en com es comporta, la
imatge del club és la mateixa en qualsevol situació.
Tot el que succeirà a Alcoi i a Gandia seguix la mateixa
direcció, tot busca el mateix objectiu; fer que la carrera a peu cada dia ens
agrade més.
Les persones quan realitzem una activitat igual que un
club no es podria entendre sense que tinguera una fi determinada, fer alguna
cosa sense un objectiu és un contrasentit, a pesar que algunes vegades en unes
certes activitats la seua fi és a llarg termini, però sempre a d'existir una fi
última.
És veritat i no hi ha perquè negar-ho que en la nostra
societat i en la nostra manera d'entendre la vida importa més com ens veuen des
de fora que el que representen en el nostre interior. Tendim a pensar que una
activitat que no tinga una repercussió en l'exterior del club no és important,
i no és així, un club madur li dona més importància a la repercussió interior
que a la qual tinga en l'exterior.
El Trofeu Dorsal 19 no eixirà, segurament del cercle de
Dorsal 19, ningú ens comentarà al matí següent com vam córrer, ni ens
preguntarà com vam quedar, si guanyem o només participem, però a nosaltres no
ens ha d'importar, estaríem equivocats si busquem alguna classe de
reconeixement que no fora això de saber que ens ho passem bé en el nostre
trofeu.
Ja supose que el Trofeu Dorsal 19 ens pot eixir no tan
bé com ens agradaria o fins i tot ser un desastre, però Dorsal 19 és un club ja
madur que sabrà buscar les solucions i perfeccionar el que ens hi ha pogut
fallar.
La lluita contra els nostres defectes ens dona en cada
ocasió la possibilitat de créixer i madurar. Els obstacles, si n'hi ha, no
tenen per què frustrar-nos, ja els corregirem a base d'entusiasme.
