dimarts, 11 de juny de 2019

Ens n'anem de Gala


Un any més se'ns ha acabat el Circuit a Peu Marina Alta, i amb eixe final ens arriba la Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego on Dorsal 19 reconeix el merite dels millors classificats durant les 12 carreres que formen el Circuit Marina Alta.


La Gala d'Esports del M.I. Ajuntament de Pego és el moment en què ens reunim tots els esportistes de Pego per a celebrar junts una temporada on cada especialitat esportiva a col·laborat en que l'esport a Pego siga una passió.
Curiosament el dia abans tindrem una altra Gala, en esta ocasió la del Circuit a peu Marina Alta on també acudirà Dorsal 19.
Són estos dos esdeveniments, un en divendres i l'altre en dissabte, els que centraran la màxima atenció per a Dorsal 19 en este cap de setmana, encara que el 10K del Grau de Gandia també tindrà la seua importància, doncs les seues marques ens serviran per a la classificació del 10K.
Pot paréixer que acudir a les Gales estiga fora de l'orbita d'actuació d'un club i que només en que acudisquen els premiats i una representació n'hi ha prou, però no és cert.


Un club necessita també relacionar-se ja siga en la Gala del Circuit de la Marina Alta amb altres clubs de corredors o com en el cas de la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego amb els representants d'altres esports. En la Gala de la Marina representem tots els corredors de Pego, a Dorsal 19 i a la nostra Volta a Peu, i en la Gala d'Esports de Pego representem dins de l'esport pegolí a la carrera a peu. Mentres que divendres representem un club, Dorsal 19, el dissabte representem al nostre esport, la carrera a peu. Com veieu dos actes de representació completament distints.
Estes ocasions en què es reunixen diverses formes de viure i d'entendre l'esport solen transformar-se en festes en què el verdader protagonista és l'esport en general. El que suposa, reconéixer per part de tots que la practica esportiva ha de ser considerada pel que és: un joc.
L'esport no és només una forma d'entreteniment, de passar el temps, sinó també - i sobretot unamanera per a comunicar els valors que es promouen durant la convivència entre les persones i que ajuden a fer que la nostra societat siga més pacífica i fraterna. Pensem en la lleialtat, la perseverança, l'amistat, el compartir, la solidaritat. Certament, qualsevol esport suscita molts valors i actituds que han demostrat ser importants no sols durant el seu practica, sinó també en tots els aspectes de la vida, més específicament en les relacions entre les persones. L'esport és una escola d'amistat, ens ensenya a construir i a trobar amics. 


Cal tindre en compte que en la practica d'un esport es reunixen tres condicions essencials: la quasi necessitat entrenar-se, el "joc net" i el respecte entre els adversaris.
Qualsevol esport ens ensenya que per a guanyar cal entrenar-se. Podem notar, en la pràctica de qualsevol esport, una metàfora de la vida. En la vida cal lluitar, "entrenar-se", esforçar-se per a aconseguir resultats significatius. Perquè açò siga possible hem de posar en pràctica una altra condició essencial de qualsevol esportista: el que el "joc net" ens pot ensenyar.
En la practica de molts esports és necessari tindre en compte, en primer lloc, en el bé del grup, no per a si mateix. Per a guanyar, cal superar l'individualisme, l'egoisme. Per tant, ser "individualistes" en els esports d'equip és un obstacle per a l'èxit de l'equip, la carrera a peu és no obstant un esport individual però si tenim actituds “individualistes” ens trobarem sols dins d'este gran món de la carrera a peu, igual que si som "individualistes" en la vida, ignorant les persones a què ens rodegen, ix perjudicada també tota la societat.


Una última lliçó que podrem aprendre este cap de setmana és l'obligació de respectar a l'adversari, sobretot si va vestit de carrer, sense les sabatilles i sense els pantalons curts. Moltes vegades és incomprensible entendre que persones amb jaqueta i corbata que han estat tota la nit al nostre costat amb una imatge tan poc atlètica siguen capaços de transformar-se i córrer com ho fan en quant es posen unes sabatilles i uns pantalons curts. És per tant, molt difícil identificar en estos actes als nostres competidors. 

En la Gala del Circuit de la Marina Alta seran premiats els dorsaleros:
Ainhoa Savall Mengual com 3a classificada Alevi Femení.
Adai Prada Lloret com 3r classificat Benjamin masculí.
Anna Caravaca Sala com 2a classificada Benjamin Femení.
Cristina Bañuls Pastor com 1a classificada Infantil Femení.
Reconeixement que també rebran el dissabte en la Gala del M.I. Ajuntament de Pego junt amb els millors classificats de Dorsal 19 en el Circuit a Peu de la Marina Alta.
1r Classificat: Jaume Sendra Folques.
2n Classificat: Carlos Bañuls Ortola.
3r Classificat: Raul Tamarit Seresola.
En Dones:
1ª Classificada: Linda Blanco Ciscar.
2ª Classificada: Sandra Espla Gisbert.
3ª Classificada: Carmen Marco Ports.
També recordar que l'Escola d'Atletisme de Dorsal19 premiara tots els seus integrants i especialment a l'equip de relleus 4 x 80 femenins que guanya el Minijocs.
També premiarem als millors dorsaleros en el Circuit de Trail Marina Alta.
1r Classificat: August Ferrandis Bañuls.
2n Classificat: Batiste Piera Ferrer.
3r Classificat: Paco Ceresola Piera.
En Dones:
1a Classificada: Nuria Mengual Alberola.
2a Classificada: Eva Dominguis Llambies.

diumenge, 9 de juny de 2019

VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19.


Mentres els dorsaleros es van apuntant al V Relleu 24 x 1 hora de Pego, i es van formant els equips és hora de parlar del VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19, és hora per tant d'anar col·locant les dates per a cada etapa. 


Des de fa sis anys amb l'arribada de l'estiu ens trobem amb el que cridem afectuosament “l'Open summer circuit training” de Dorsal 19, que no és una altra cosa que posar davall eixa denominació tots els entrenaments “llargs” que realitzem durant l'estiu i que organitzem en les comarques de la Marina Alta i de la Safor.
Com tots els anys tindrem la mateixa discussió, És massa prompte per a realitzar estos “llargs” quan la marató de València esta tan lluny? I com tots els anys arribarem a la conclusió que roïns per descomptat no són. Entrenar llarg per a un maratonià és un entrenament fonamental es trobe on es trobe en el calendari la marató.


Que ens desplacem a quilòmetres de la nostra casa és per a deixar els nostres circuits tradicionals, eixos que durant tot l'hivern hem de estar xafant, per a anar a la trobada d'altres paisatges i entrenar per circuits on el més important siga l'entorn i no els ritmes, i on, la sensació d'estar entrenant es veja eclipsada per una sensació d'estar en un viatge de vacacions.
Una altra raó, i no menys important, és que, en estes etapes és més fàcil entrenar en grup perquè els ritmes quasi no importen, i quan ens trobem cada un amb el nostre pla i els nostres ritmes serà més complicat. Açò ens porta, també, a que ens anem preparant mentalment per a eixos entrenaments llargs que realitzarem este hivern. Succeïx que molts de nosaltres no tindrem per eixes dates la força mental per a suportar eixos entrenaments, no per la velocitat a què es desenrotllaren si no per la duració, per això córrer en estes etapes en companyia ens prepara mentalment per als “llargs” que algunes vegades ens veurem obligats a realitzar sols.


Córrer estes etapes del VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19, per circuits nous o que des de l'any anterior no hem recorregut ens dóna la impressió que el temps i els quilòmetres passen més ràpid i a més parlar mentres correm ens relaxa i no estem tan pendents del nostre cos pel que la sensació de fatiga és menor.
El en VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19 igual que en el V Relleu 24 x 1 hora de Pego també es fomenta la unió del grup, perquè d'alguna manera un club de corredors també necessita veure's recolzat per la sensació de grup, d'unió entre els corredors. Encara que als corredors ens costa mirar tots en la mateixa direcció, tindre una meta comuna o uns mateixos objectius, resultaria interessant que en estos esdeveniments tiràrem tots en la mateixa direcció.


No m'estic referint a avançar, a anar sempre cap avant, sinó més aïna a no abaixar-nos del “burro”. No he dit “no abaixar-nos del tren o del cavall”, haguera sigut distint. Un cavall suggerix llibertat, velocitat, crins al vent... En canvi dic: “no ens abaixem del burro”.
En el burro, com en la carrera a peu, a vegades se'n va cap avant, a vegades cap arrere, a vegades bramant… a vegades, l'animal, -em referisc al burro- com que no es mou. Així és un corredor i un club de corredors. A vegades per a arrere, a vegades per a avant, a vegades bramant... però sempre tots en el burro. Què importa per on i quant haja de costat anar mentres anem junts, en la mateixa direcció, recolzant-se, acompanyant-se?


Què importa que no es puga reunir el millor equip per a les 24 hores? Ah, lo perfecte! Per què no tot en la vida és créixer? Per què no tot en este món és aconseguir les nostres metes sense més complicacions? La resposta és molt senzilla: les dificultats existixen des que van aparéixer home i dona sobre la terra, i la vida del corredor simplement no seria la mateixa si voldríem llevar-li esta contrapartida de la dificultat. A més no sempre està en les nostres mans evitar algunes dificultats que es van suscitant, perquè moltes d'elles ens les imposen les lesions, les circumstàncies, l'entorn en què ens trobem… Però és interessant que els corredors d'un club sàpien partir d'este pressupost i veure que moltes vegades els problemes per a aconseguir batre un rècord són eixa oportunitat per a aconseguir-ho.
Anem per tant a buscar els dates per als etapes del VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19.

dijous, 6 de juny de 2019

307021


Per a nosaltres, els corredors, els números tenen un significat molt diferent de com els veuen la majoria de les persones, i per als dorsaleros hi ha certs números que tenen tres significats distints: quantitat, simbolisme i missatge.

 
La quantitat que representa un numere és molt paregut per a tots, inclús per als dorsaleros, una quantitat no tanca cap missatge ocult, simple i planerament es referix a la quantitat d'anys, persones, distàncies o temps transcorregut. En este significat no hi ha lloc per a la confusió: el que el número diu és el que es vol representar.
El número 307021 representa una quantitat, una distància o tal vegada un temps.


Un número també pot tindre una condició simbòlica, és un número que no indica una quantitat, sinó que expressa una idea, un missatge diferent d'ell, que el supera i el desborda. No sempre és possible saber per què tal número significa "tal" cosa. L'associació entre ambdós realitats a vegades és desconeguda. Per a les persones normals açò és difícil d'entendre, però els corredors els usen amb tota naturalitat per a transmetre idees, missatges o claus.


Entre corredors no s'explica mai què simbolitza cada número, els veterans han arribat a diferenciar molt ben alguns dels seus simbolismes i han pogut aclarir molts dels seus significats.
Per exemple el número 2,59 simbolitza l'excel·lència.
El número 3,29 simbolitza la grandesa.
El número 3,59 simbolitza la superació.
El número 42195 representa el repte.
I el número 307021 per a un dorsalero representa l'objectiu.


Els corredors també sabem que molts números porten també associat un missatge, porten amagada una paraula que ens esta dient moltes coses.
Per exemple el numere 3 amb el prefix “sub” té un missatge amagat que tots els maratonians saben llegir.
El números 2,59; 3,29; 3,59 o el 42195 porten un missatge amagat per a cada corredor que sap comprendre perfectament.
Per a un dorsalero el número 30721 porta amagat també un missatge, encara que és fàcil que només 24 dorsaleros el sàpien interpretar. Són eixos 24 dorsaleros que al juny de 2015 van unir les seues forces per a aconseguir una distància en les 24 hores que a hores d'ara no s'ha pogut superar.


Recordarem a eixos 24 dorsaleros i el seu esforç.
Juansa.- 11 936 m.
Vte. Arbona.- 13 640 m.
Tony Woodall.- 12 000 m.
Joan Caselles.- 13 490 m.
Esteban.- 13 027 m.
Armando.- 12 572 m.
Paco Ceresola.- 12 710 m.
Marina.- 11 129 m.
Vte. Sendra.- 11 533 m.
Jose Gonzalez.- 12 173 m.
Bay.- 15 052 m.
Felipe Torre.- 11 775 m.
Tino Navarro.- 13 675 m.
Fede.- 13 674 m.
Rafa.- 14 000 m.
Enrique.- 13 400 m.
Carlos Feliu.- 11 756 m.
Carlos Bañuls.- 12 767 m.
Carmen.- 14 000 m.
Valderrama.- 10 400 m.
Batiste.- 11 600 m.
Maxi.- 15 700 m.
Jake.- 12 612 m.
Alberto.- 12 400 m.
Total.- 307 021 m.


Són el millor equip que ha tingut Dorsal 19 en el Relleu 24 x 1 hora de Pego, un equip que a dia de hui contínua disfrutant d'eixe rècord, han passat els anys, i des de llavors sis equips de 24 dorsaleros s'han posat els dorsals per a córrer durant una hora i no han aconseguit sobrepassar eixa distància, té algun missatge amagat que no som capaços de veure i que ens esta dient que eixe és el nostre limit? És eixe número el nostre sostre en el Relleu 24 x 1 hora de Pego? El número 307021 simbolitza eixa excel·lència que ja no podrem superar?
Els tres-cents set quilòmetres i vint-i-un metres és un número especial per a Dorsal 19 que este any deuria de ser oblidat per a col·locar en el seu lloc un altre.


Va haver-hi un temps en què es pensava que els rècords estaven per a batre's i que els que els batien o ho intentaven sabien que estaven realitzant quelcom extraordinari, però ara ningú pareix tindre ganes de batre rècords. Es diria que aconseguir un rècord o una marca personal ja no val la pena. El que compta, això sí, és participar i que tots tenen dret a guanyar, que la vida és un joc. Hem aconseguit fer compatible l'igualitarisme amb la competitivitat. Fins ara només vencien els millors, els més llestos o els més esforçats.
Vos pregunteu a on vull anar a parar.
Tenim por al fracàs? Tenim por d'intentar-ho i no aconseguir-ho? És possible que algun dorsalero no puga suportar la pressió però un club com a Dorsal 19 necessita tindre esperances i objectius que complir, més grans o més xicotets, amb els que dia a dia el mantinguen en acció.
Necessitem tindre motivacions precisament perquè el corredor les necessita per a continuar entrenant, si seguim únicament motivacions xicotetes podem arribar a fer coses molt bones, però limitades, en canvi, amb motivacions grans podem aconseguir inclús allò que sobrepassa les nostres forces. Necessitem esperar aconseguir una meta, qui en res espera, res aconseguix.


Després d'estes senzilles reflexions podem tornar als nostres entrenaments normals del dia a dia, al mateix ambient que de totes les setmanes, afrontant els mateixos problemes de sempre. Però, la carrera a peu no és una història repetida i avorrida. Ha d'oferir coses diferents. Nosaltres podem fer més divertida la nostra afició a la carrera a peu, fent extraordinàries els nostres objectius ordinaris.
En fi, tots sabem que la vida d'un corredor és un combat, però com també succeïx en la vida, unicament els que lluiten i tenen esperança poden disfrutar plenament de la carrera a peu.


dimecres, 5 de juny de 2019

Açò es posa interessant.


Hem entrat fa uns dies al juny, en la segona part de l'any, i hem de començar a moure'ns per a poder complir amb tots els objectius que ens havíem proposat al principi d'esta temporada. No cal posar la mirada en els projectes i reptes que ja hem aconseguit per a estar satisfets, sinó per a preparar tots els que tenim per davant. No hem de mirar per a arrere, i menys per a deixar-nos portar per la peresa. 


Per curiós que puga paréixer, els dorsaleros són corredors de futur, per la qual cosa sempre hi haurà un futur per a Dorsal 19 i sempre existiran projectes per realitzar. Este és el verdader repte d'un dorsalero; buscar i crear eixe futur. Dos objectius són els que hagueren de centrar primer la nostra atenció; assentar la nostra identitat i obrir-nos a la resta de corredors.
Identitat! O ens definim en la nostra essència i en el nostre forma de ser o sucumbirem absorbits per altres formes de veure i entendre la carrera a peu, les diferències han d'existir entre diferents formes per exemple d'organitzar carreres, i no cal negar-les ni oblidar-les, però hem de subratllar i defendre les nostres, sempre serà més el que ens unix als altres clubs que el que ens separa i si desgastem moltes energies a ser iguals als altres, quedarem desproveïts de força per a dur a terme nostres projectes i la nostra targeta de presentació no es diferenciara en res de la resta.


Hem de pensar que el futur ens està cridant a veus que siguem Dorsal 19, al mig de tants clubs que només es diferencien per les camisetes. Es poden tindre les mateixes idees en l'essencial de la carrera a peu i tindre formes diverses d'encarnar la nostra identitat. Este és un principi que és valit per a tots els clubs.
La nostra identitat no ha d'estar renyida amb una obertura a altres visions de la carrera a peu, podem estar units a altres clubs en diferents circuits o associar-nos per a participar en alguna competició, més encara, en eixa obertura es capta d'una manera més plena allò que és imprescindible perquè cada dia ens resulte més sorprenent la carrera a peu. Una mentalitat oberta és fonamental per als clubs de corredors de hui i del futur, pa què Dorsal 19 no sols sobrevisca, sinó sobretot que siga també un exemple per als altres corredors que volen experimentar en este món de la carrera a peu.


Començarem d'ací a uns dies una sèrie d'actes que ens mantindran actius tots els caps de setmana fins a final d'any, molts d'ells seran iguals als de molts clubs però altres són essencialment dorsaleros i saber-los conjugar és un art, una tècnica, i sobretot una habilitat que sempre hem sigut capaços de desenrotllar per a estar a tot arreu.
Tindrem un repte que es mantindrà actiu durant tot un any.
El VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens mantindrà ocupats durant 9 caps de setmana.
Dos caps de setmana els haurem de dedicar també a actes protocol·laris com les dos Gales, la del Circuit de la Marina i la de l'Ajuntament de Pego.
Acudirem a la presentació del repte solidari Esperança 506.
Un cap de setmana que l'utilitzarem per al V Relleu 24x1 Hora de Pego.
Tenim el X Trofeu Dorsal 19, que encara desconeixem en la carrera que es va a celebrar.
Ens desplaçarem al Burg d'Osma per a augmentar la nostra llegenda.
Prepararem amb tota l'exquisitat que és pròpia de Dorsal 19 la Marató de València.
El Trail ens ocupara un cap de setmana en què intentarem consolidar-ho.
I, si ens queda lliure algun cap de setmana el dedicarem per a descansar.


Tenim davant de nosaltres enormes desafiaments que afrontar, i tal vegada el major d'ells siga aconseguir que tots estos actes es duguen a terme. No estan tots en la llista anterior, són tots els que més o menys tenen una data establida perquè les actuacions dels nostres dorsaleros més xicotets i els dels federats són quasi impossibles de predir amb tanta antelació, encara que la data del Campionat d'Espanya sub-14 on per primera vegada vegada tindrem representació estiga ja clara.
No són tots, perquè cada un d'ells comprén al seu voltant altres reptes més xicotets. Si és possible dir que cada carrera per a tot corredor és un repte, per al dorsalero el córrer és sentir en l'entranya del seu cos l'eriçó desafiador dels caps de setmana que li vénen damunt com una allau incontenible a què ha d'enfrontar-se. 


En Dorsal 19 estem convençuts de que els corredors anhelen córrer, córrer tots els dies, tots els caps de setmana, i per consegüent intentarem fer el que es puga perquè els dorsaleros no es detinguen. Intentarem anar donant a poc a poc tota la informació necessària per a poder acudir a tots els actes que ens siga possible.