dimecres, 26 de setembre de 2018

02:01:39


He de confessar que eixe matí de diumenge estava immers en la Pujada i Baixada a la Marjal, i que només quan ja s'acabava l'esmorzar m'assabentava que el rècord del món de marató seria rebaixat. Per sort he pogut veure en internet la segona mitja marató.


Quan es bat un rècord del món és una obvietat dir que ha estat impressionant, però és que Kipchoge va estar impressionant, no repassaré tots els temps de pas perquè són ja massa coneguts per tots, però m'agradaria ressaltar la seua forma de córrer o el que és el mateix la seua eficàcia mecànica.
És obvi també que tots nosaltres deuríem d'imitar la seua tècnica de carrera: una bona elasticitat, cap moviment lateral i sempre espentant cap avant, quelcom que hauríem d'intentar automatitzar. El maluc molt baixa, el peu que no ha de tocar el sòl per davant del genoll, la genoll que no s'ha d'alçar molt. Esta clar el maratonià que vullga córrer ràpid una marató ha d'espentar i ser eficient, i la resta és pura teoria.


He estat repassant molts articles sobre la seua preparació els seus entrenaments i he arribat a la conclusió que no és un corredor molt diferent de la majoria dels maratonians d'elit: S'entrena i viu en Kenya junt amb molts altres corredors que realitzen el mateix entrenament, i menja el mateix. La gran majoria de martonianos d'elit fan la mateixa preparació, una càrrega d'entrenament molt elevada però no impossible que esta adequada al nivell de cada u.
Però Kipchoge té un palmars increïble i és fàcil que siga el millor maratonià de la història, llavors on radica la diferència? El seu entrenador i el saben el que necessiten, saben el que els fa falta per a millorar, saben on estan els seus errors i es dediquen a corregir-los.


És veritat que hem vist sessions d'entrenaments increïbles però són entrenaments que fan la majoria de maratonians del seu nivell i per cert no sols kenyans. Els que acudim a la conferència que ens va donar Raquel Landin amb motiu de la Volta a Peu no ens ha d'estranyar la forta motivació que tenen eixos corredors i el seu alt nivell d'autodisciplina, com són com a persones d'humils i és que quan entrenen viuen com a espartans.
Eliud Kipchoge no és un corredor d'un altre planeta, és humà i jo diria que molt humà: després d'una marató no corre durant un mes, simplement perquè no esta recuperat i no torna a entrenar fins que no esta adequadament recuperat, només comença una preparació per a una carrera després d'haver-se recuperat completament de l'anterior el que li porta a només córrer una mitja marató i dos maratons a l'any, cap altra carrera.


La verdadera diferència de Kipchoge i del seu entrenador és de ser molt humà i tindre molt sentit comú: molt entrenament i molta recuperació. Tal vegada els que som d'un altre planeta som els corredors de competim totes les setmanes.
Pareix clar perquè que els dorsaleros som d'un altre planeta, som galàctics, només hem de fer una ullada al cap de setmana passat on Máximo Folques ens va tornar a demostrar el seu bon estat de forma.


El dissabte en el Cross Nocturn del Joguet d'Ibi va aconseguir la tercera posició en la seua categoria i l'octava de la general i el diumenge a La vila joiosa en la seua IV Carrera popular l'Ermita de SAN Antonio aconseguia la segona posició en la seua categoria i la quarta de la general i no voldria oblidar-me de Carmen Sala que en Villareal aconseguia véncer en la seua categoria i aconseguir la tercera posició en la general.
No deixaré inclús la marató de Berlín, perquè quasi comet l'error d'oblidar-me de la guanyadora femenina que si les dos hores i un minut amb trenta-nou segons és el nou rècord del món en hòmens, les dos hores i díhuit minuts amb onze segons de Gladys Cherono són la quarta millor marca de la història i és que cal ser molt bona corredora per a baixar de les dos hores i vint minuts en marató.


I ara, només heu de veure este vídeo per a saber qui és Eliud Kipchoge; any 2003, final del 5000 metres a París en companyia de Hicham El Guerrouj i Kenenisa Bekele.

dimecres, 19 de setembre de 2018

Adeu al V “Open summer circuit training” de Dorsal 19


Diumenge passat vam donar per acabat amb la “Baixada i Pujada a la Marjal de Pego” el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19. Han sigut huit etapes que hem disfrutat i aprofitat a parts iguals. Les hem disfrutat perquè hem acudit a córrer per llocs en què normalment no ho anem a fer i ho hem aprofitat perquè han sigut uns entrenaments que ens han servit per a començar a mirar la marató de València amb un poc de confiança.

Baixada i Pujada a la Marjal
Però com ve sent habitual els dorsaleros no s'estan quiets, es mouen per tots els llocs i en totes l'especialitats; vam estar el dissabte en Bellraguard, el diumenge en la Triatló d'Oliva i en el Trail Ekiden de Cortes de Pallas.
Va ser, no obstant això una danya que cap dorsalero acompanyara a Eliud Kipchoge en la marató de Berlín per a ajudar-lo a aconseguir la millor marca del món en marató, ens proposem no faltar en la pròxima ocasió.

Triatló d'Oliva
Ja no pot estranyar a ningú la gran diversitat d'especialitats que s'unixen en Dorsal 19; carrera a peu, la triatló, el trail i l'atletisme en pista que són un model d'unitat dins de Dorsal 19.
La idea d'unitat pot entendre's en diversos aspectes però el prioritari és l'acte de “córrer a peu”, es podria resumir a assumir totes les activitats esportives que utilitzen la carrera a peu com una part important de la seua competició. D'esta manera, per mitjà del pluralisme i la diversitat esportiva adquirim cada vegada més riquesa.

Ekiden Trail Cortes de Pallas
Hui en dia es reconeix que en l'esport popular la diversitat és un valor afegit que se suma a una millor qualitat de vida, per això resulta del tot gratificant poder trobar en un mateix club tal varietat de possibilitats.
Açò, comporta unes característiques especials en el funcionament de Dorsal 19, el club és fonamentalment u, però l'activitat esportiva no esta regulada completament, ni de bon tros, per una només especialitat. El dorsalero no esta lligat a cap disciplina esportiva, per tant, no ha d'haver-hi cap uniformitat en matèria d'organització d'activitats. La diversitat no s'oposa de cap mode a la unitat de Dorsal 19, sinó que, al contrari, augmenta el seu valor i contribuïx no poc al compliment de la missió de promoure i propagar la carrera a peu.

Baixada i Pujada a la Marjal
Per açò, hem d'actualitzar constantment els projectes i les activitats; esta és una de les característiques de Dorsal 19. Ha d'haver-hi unitat en el que és necessari, en les qüestions fonamentals, després es pot admirar una gran varietat de matisos en les formes de relacionar-se les diferents especialitats.
Organitzarem per primera vegada un trail, també per primera vegada anem a incloure'ns en la Federació Espanyola d'Atletisme i ens anem a preparar per a entrar en el món del triatló i tot amb una nova junta directiva que tindrà per davant el treball d'unir eixa pluralitat.

Triatló d'Oliva
Podrà ser possible? Crec que si, és necessari que el corredor puga veure en la diversitat d'especialitats no un problema sinó la solució per a millorar en la seua practica esportiva. 

Ekiden Trail de Cortes de Pallas
Açò no significa que sempre resulte fàcil aconseguir la unitat en la diversitat; però almenys; tenim la certesa que este desafiament es troba en el camí per a anar millorant com a club.

divendres, 14 de setembre de 2018

Baixada i Pujada a la Marjal, el 15K


Quan estem ja a només dos dies de finalitzar el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 és hora ja de mostrar el circuit de 15,230 quilòmetres i els llocs d'avituallament que col·locarem.

15K
Este circuit que denominarem 15K és l'opció intermèdia, perquè veient el circuit podem observar que es pot acurtar de molt diverses maneres, perquè una vegada que s'ix de la Marjal qualsevol camí que utilitzem per a tornar a Pego ens reduirà la distància, i amb un poc d'atenció es pot retallar de moltes maneres.

Avituallaments
Anem als avituallaments; seran tres, que estaran aproximadament en els punts quilòmetres 5, 10 i 15 i que estan marcats en el mapa del circuit i indicats amb el nostre tradicional sistema de demarcació, dos cintes juntes ens indiquen el lloc exacte on es troba l'aigua.

Encreuaments marcats
El circuit esta marcat només en els encreuaments que hem pensat que poden provocar algun error i que els podreu veure també en el mapa del circuit, cap a on es dirigisquen les cintes és la direcció que hem de seguir.

Encreuments marcats
Com haureu pogut observar el primer avituallament i l'ultime coincidixen en els dos circuits, cal recordar que en el primer avituallament és quan es pot triar una distància o una altra, en la imatge podreu veure les diferents direccions que cal prendre.


Es pot suposar que després d'haver llegit totes estes instruccions no tindrem cap problema a seguir el recorregut de la “Baixada i Pujada a la Marjal” i recordant el que tantes vegades hem llegit en els reglaments de les carreres; l'acudir a la carrera implica haver-se llegit i saber-se les instruccions.



dijous, 13 de setembre de 2018

El diumenge la Baixada i Pujada a la Marjal.


La “Baixada i Pujada a la Marjal de Pego” té ja “homologat” el circuit de 20 quilòmetres, un circuit que segons estem veient les condicions meteorològiques no sabrem si ho anem a poder complir en la seua totalitat fins a uns minuts abans de començar a córrer, sempre tindrem el carril bici per a completar la nostra distància.



Però pensarem que la ultima etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 no va a veure's dificultada per cap “gota freda”, per tant el circuit base en què centrarem esta etapa serà el 20K.
Que la totalitat dels quilòmetres no es vagen a desenrotllar en la marjal no vol dir que no anem a tindre durant tot el recorregut un coneixement de lo significa la Marjal Pego-Oliva, no sols en l'aspecte mitjà ambiental com en el nostre entrenament per a la marató.
Si preguntàrem a qualsevol que no visquera en la nostra zona sobre qual és la imatge que té d'un zona humida, és fàcil que la seua resposta ens portara cap a Doñana, o tal vegada a les Tablas de Daimiel o si fóra un amant de les aus ens acostaria a la Laguna de Gallocanta o la Laguna de Font de Pedra i si fóra molt mediterrani ens anomenaria el Delta de l'Ebre i sens dubte també la nostra Albufera, potser quasi ningú anomenaria la Marjal de Pego-Oliva no per la seua falta de importància sinó per la falta de promoció.


No crec que faça falta que repassem ara moltes de les característiques del Parc Natural de la Marjal de Pego- Oliva, però no estaria malament que recordàrem que té una superfície de 1.254,99 hectàrees i que antigament es tractava d'una albufera i una altra cosa que ens a afecta als corredors és de la qualitat de l'aigua dolça, doncs solem utilitzar l'Ullal de Bullent com un punt d'avituallament.
Així anem recapitulant, la Baixada i Pujada a la Marjal de Pego tindrà lloc el diumenge 9 de setembre d'enguany 2108, començarem a córrer a les 07:30 hores des de la Piscina Coberta de Pego, el recorregut més llarg és el que presentem hui i demà ja mostrarem les diferents variants que hem preparat per als que no s'atrevisquen amb tants quilòmetres.
Després de córrer la dutxa sera en la mateixa piscina coberta i l'esmorzar per als que ho desitgen serà en el bar Caçadors. 


Cal dir també, que este circuit té 20 quilòmetres exactes pel que els corredors que vullguen realitzar per motius d'entrenament més quilòmetres només hauran de girar cap al El verger quan arriben al carril bici i realitzar en eixa direcció la mitat de la distància que vullguen afegir.