divendres, 19 d’octubre de 2012

Nomes 30 dies.


          Comentava fa uns dies, que a penes sense donar-nos compte i encara ressonant en les nostres orelles els aplaudiments i els crits de la gent en la marató de València del passat any, ens arribava un any més la Marató, en el que, en ultim mes acabem d'entrar; temps d'entrenaments durs; temps d'il·lusió, d'ansietat i d'esperit esportiu.


Estic convençut que este últim mes és un camí fonamental cap a la Marató. Però…que lluny estic de la meta i quant em costa alçar-me i començar a entrenar, encara que entenga que la meta és acabar una Marató i el meu llarg camí per recórrer és continuar corrent fins a completar els 42195 metres.
Des de sempre, estos 30 dies són essencialment el temps de preparació per a l'elaboració de la tàctica de carrera i, per la mateixa raó, el temps de l'elecció del nostre ritme de marató.
Este mes esta, per tant, considerat com un temps durant el qual els corredors entrenen més intensament, per a preparar-se plenament per a la Marató. Perquè ens recordem dels tres mesos que portem preparant-nos i en els que hem patit i disfrutat de la carrera a peu. És, per tant, només, a l'espera de la marató on podem comprendre este “sense viure” que ens espera durant estos trenta dies.



Estem invitats a entrar en este últim mes amb tot l'empenyorament que es posa en la preparació d'un esdeveniment decisiu. Abans que res cal donar-nos temps, perquè no correm als mateixos ritmes que fa uns mesos, i el temps que ens queda no està estructurat de la mateixa manera per a tots.
Per tant, siga quina siga la manera, busquem comprendre el que volem que siga la nostra marató. Donar-nos temps de recordar, de preparar-nos, d'escoltar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys.
Hem de reflexionar, per tant, cada un ha de trobar la seua motivació. Res ens té ja que detindre en estes quatre setmanes: ni el treball, ni les preocupacions, ni les relacions socials.
I és que els entrenaments ja ens estan començant a resultar esgotadors i els caps de setmana se'ns fan molt curts perquè passen molt ràpids i ens agradaria que este mes fóra molt curt però tot té el seu ritme i ara ens toca triar amb tranquil·litat qual va ha ser el nostre ritme de marató i per a això encara tenim dos caps de setmana fonamentals en especial el de la Mitja de Gandia i hem d'estar preparats per a acceptar-lo encara que siga més lent del que ens haguera agradat ja que sobretot haurem d'acabar la marató, cansats però no rebentats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada