IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 21 de gener de 2016

Què ens deixa El Dinar de Nadal?

     Moltes coses han succeït en estes tres setmanes perquè estiguem callats tant de temps, El Dinar de Nadal i el primer VAMEVAL de l'any han sigut els dos primers actes de Dorsal 19 en este acabat d'estrenar 2016.

     Tampoc vull oblidar-me de la primera gran carrera d'enguany, el Gran Fons de Xeraco, on vam veure un avanç de per on van els nostres corredors, certament són les nostres corredores les encarregades de marcar el camí pel qual hem de seguir tots els altres. Tania i Carmen han començat el any guanyant en les seues categories i posant ja d'eixida el llistó molt alt per a tots nosaltres. Encara que Máximo també s'ha pujat al podi en la carrera del Càncer en el El Verger. 

     Què ens deixa El Dinar de Nadal? Pues la comprovació que Dorsal 19 continua en este 2016 amb molt bona salut, que la carrera del VII Trofeu Dorsal 19 serà La Mitja Marató de Gandia el 6 de novembre. Ens deixa també la separació de la Gala de Fi de Temporada del nostre Trofeu Dorsal 19. La Gala se celebrara el segon dissabte de gener del 2017 junt amb El Sopar de Nadal.

     També ens deixa la confirmació que els nostres cuiners continuen mantenint el seu bon toc en els foguers i que el gin tónic continua sent la beguda amb més carisma en el club.
     Vam fer també un repàs ràpid a tots els actes que realitzarem en este 2016, on tornarem a organitzar la XXXIV Volta a Peu, les II 24 X 1 hora de Pego i el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 que comptara amb una carrera més, el Gran Fons dels Poblets, en total set entrenaments.

      Com vam poder comprovar comptem amb una bona salut esportiva, si en la Gala de Fi de Temporada vam fer un resum de tot el que vam fer l'any passat en El Dinar de Nadal ferem un recompte del que anem hi ha intentar realitzar durant este 2016, una simple cronologia del que succeïx i del que va ha succeir.
     Així i tot, quan torne a recordar cada un dels actes que realitzem sempre em sorprenc de lo que divertix i de com ho passem de bé eixos dies, encara que no era molt conscient d'això llavors. Mentres anàvem ja siga realitzant o preparant totes les activitats, generalment estàvem concentrats que tot isquera el millor possible i aconseguir satisfer les nostres expectatives, només hi havia molta rutina, treball i pressa.
      Supose que açò no és atípic. La majoria de nosaltres -sospite- vivim moltes d'eixes activitats no molt conscients del que representen per a les nostres experiències com a corredors, deixant sempre per a quan les recordem els sentiments més enriquidors.
     I, no obstant això, massa sovint, quan tornem la mirada arrere i recordem, per exemple les 24 X 1, desitgem poder reviure-les; però, ara, amb més ànim, més deliberadament conscients de l'admirable i privilegiat que és fer precisament eixes coses que vam executar amb tant d'aclaparament i fatiga. Mirant arrere, veiem que rica i preciosa va ser la nostra experiència i, a causa de les càrregues i l'estrés, què poc vam tindre present llavors allò que de fet estava passant.
     Açò pot ser multiplicat amb uns quants exemples, tots nosaltres hem escoltat alguna vegada que algú afirma que actuaria diferentment si disposara de la vida per a viure-la de nou. La majoria d'eixes històries tornen a utilitzar el mateix motiu: Donada una altra oportunitat, tractaria de gaudir-la més la pròxima vegada, açò és, tractaria de disfrutar més el present i més conscient.
     Per a la majoria de nosaltres -em tem- l'elaboració i el gaudi d'una activitat no van emparellades i només se'ns emparellaran quan, finalment estiguem a casa al cap d'uns dies. Pareix que necessitem primer perdre alguna cosa abans d'apreciar-ho del tot. Només després de realitzar una activitat, ens adonem del rica que ha sigut i el poc d'eixes riqueses que hem absorbit en el seu moment.
     Al final sempre som conscients de com han d'importants sigut totes les activitats en què hem participat i organitzat, però seria bo que no esperàrem que succeïra açò fins al moment en què estiguérem recordant-ho. Com fem durant els sopars, els esmorzars i les dinars de club, nosaltres necessitem parar regularment i emparellar els nostres records amb les nostres il·lusions.

     Tots nosaltres necessitem, regularment, reunir-nos i que les nostres experiències i les nostres il·lusions puguen emparellar-se amb nosaltres.
     Anem hi ha intentar que totes les activitats que organitzarem en Dorsal 19 durant 2016 les puguem disfrutar en tota la seua immensitat en el mateix instant en què les organitzem i realitzem.

     Comencem demà ja a viure intensament la carrera a peu en el segon VAMEVAL de l'any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada