dimarts, 18 de juliol de 2017

VIII Trofeu Dorsal 19

Després de dos setmanes de vacacions tornem als nostres entrenaments i a les nostres carreres, dos setmanes en què hem vist com ja sabreu del triomf de Carlos Siscar en el VII Trofeu de Dorsal 19 en el Burg d'Osma, també hem disfrutat de l'excel·lent actuació de Màxim Folques en l'I Cross Trail Serra de les Índies Alceraya Alacant, on va aconseguir la segona posició tant de la general com de la seua categoria. 


Resumir en unes poques paraules el VIII Trofeu de Dorsal 19 serà un problema per la gran quantitat d'esdeveniments que es van desenrotllar, perquè no va ser només una carrera com en les edicions anteriors sinó que es desenrotlla en el transcurs de tot un cap de setmana.
Així que copiaré el que ens va escriure Felipe resumint tot el cap de setmana.
Hola amigos; Solo quiero poneros unas palabras para compartir con todos vosotros lo que siento después del fantástico fin de semana que hemos pasado juntos en El Burgo de Osma y de vuestras palabras de agradecimiento hacía mi María y hacia mí.
Tengo que confesaros que hasta que no estábamos todos subidos en el autobús para volver a casa no me he quedado tranquilo de que todo saliese bien, pero ya me decía mi querido Pepe (Quintana), día sí y día también, que no me preocupase, que tenía que salir todo bien.
La verdad es que vosotros habéis hecho que lo que a mí me parecía tan difícil que saliera bien, haya salido como ha salido. Muchas gracias.
También quiero deciros que el club CAP AREVACOS no ha dejado de agradecerme nuestra presencia en la media maratón. Todos los miembros del club con los que he coincidido estos días solo tenían palabras de gratitud hacia nosotros.
Igual agradecimiento de nuestra visita al Burgo de Osma me han trasladado el Alcalde del Burgo, Jesús Alonso Romero y el Primer Teniente de Alcalde y Concejal de Fiestas, Elías Alonso Palomar. Ya me han dicho que nos esperan con los brazos abiertos siempre que vayamos por allí.


En cuanto a nuestra estancia en el Burgo de Osma, que os voy a decir que no hayáis visto vosotros. Yo mismo me sorprendo año tras año de lo bien que lo pasamos. Sólo lamento no haber podido mostraros más cosas de las excelencias del Burgo de Osma, pero ya sabéis que el Bar Circulo está de paso hacia la catedral y si entras a tomar un torrezno y una cerveza, ya no sales.
En cuanto a vosotros que queréis que os diga. No tengo palabras suficientes para agradecer el buen trato que tenéis hacia mi María y hacia mí. Este fin de semana será difícil de borrar de mi memoria. Muchas gracias.
También quiero disculparme con vosotros por la caminata del domingo por el parque natural del Cañón del Río Lobos, sobre todo con los que corristeis la media maratón, que después de la paliza de los 21 km., la caminata de 12 km., del día siguiente no tuvo que sentar muy bien. Si os sirve de consuelo recordad que las agujetas y el dolor de piernas se pasa en un par de días y el paisaje del cañón se quedará con vosotros para toda la vida.
También quiero que sepáis el orgullo que siento de pertenecer al club Dorsal 19, allá por donde voy está conmigo y así se lo hago saber a todos. Desde que entré al club no he parado de hacer amigos y en él me siento como en casa, y ya sabéis todos que aquí tenéis un amigo para todo lo que necesitéis.
Y por último quiero agradecerle a mi María la ayuda prestada para que este fin de semana haya salido como ha salido. Solo ella sabe la paciencia que ha tenido que tener conmigo por los ratos dedicados a prepararlo todo y los nervios compartidos. Muchas gracias amor.
Bueno y nada más, quedáis todos emplazados para la media maratón del Burgo de Osma 2018, que ese año seguro que la corro.
Muchas gracias a todos.”


Després d'estes sentides paraules del nostre Felipe, no queda més remei que parlar de la carrera, cal dir que el circuit encara que és bo té les seues “coses” i encara que les marques no eren l'objectiu més important sinó traure la màxima diferència als nostres companys va fer que el nivell d'exigència fóra màxim.
El guanyador del VII Trofeu Dorsal 19 va ser com ja sabreu Carlos Siscar Bay que va aconseguir ademes col·locar-se entre els 30 primers amb el que va aconseguir un merescut premi que s'atorgava als 30 primers de la general. El segon classificat va ser Raúl Tamarit que realitza una excel·lent carrera aconseguint que la seua marca junt amb el seu coeficient el col·locaren en el segon lloc. Carlos Bañuls “Masso” va fer valdre el seu experiència per a aconseguir un tercer lloc molt ajustat sobre Nando Sendra “Tatxa” de què només els separaven unes quantes centèsimes.


Cal dir que excepte la victòria de Bay, entre el segon i el sexe lloc només els separaven 200 centèsimes entre cada u.
Tony Woodall quedá quint i Linda Blanco ocupá la sexta posició. Va caldre repetir les operacions dos vegades perquè les diferències van ser mínimes.
Però La Mitja Marató del Burg d'Osma també va veure com Carmen Sala guanyava en la seua categoria i la nostra amiga Laura Pascual ocupava la tercera posició en la seua mentres que Linda quedava en una molt bona quarta posició.
Però va haver-hi més, Dorsal 19 guanyá el premi com a equip amb més corredors, la qual cosa ens dóna una idea de la quantitat de dorsaleros que van participar, un total de 38.


Com sabeu les activitats se succeïxen. En moltes d'elles afrontem metes xicotetes que ens porten a altres objectius un poc més grans. Acabem una activitat que ens plena de satisfacció i ràpidament ens afanyem amb la següent.
En quin moment podem dir que ha acabat la carrera, que hem arribat a la meta decisiva? Totes les opcions, els objectius i activitats en este món de la carrera a peu pareixen parades provisionals: servixen per a un temps concret, i després ens llancen a nous objectius.


En el fons de tantes activitats, brilla confusament la idea d'una perfecció completa, d'un objectiu definitiu. Intuïm que això pot ocórrer però una vegada després d'una altra tot el que arriba al final acaba i passa.
Ara ens arriba l'hora del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la seua primera etapa a Orba amb el seu IV Gran Fons d'Orba i empezamos una altra vegada a caminar. A preparar circuits, a posar en orde circuits, col·locar avituallaments. 

Llavors, hi haurà una meta definitiva? Ser corredor i dorsalero implica mirar més lluny dels mil avatars dels nostres entrenaments i les nostres carreres, implica continuar corrent cap a on la nostra sensibilitat ens porte. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada