Després de dos
setmanes de vacacions tornem als nostres entrenaments i a les nostres
carreres, dos setmanes en què hem vist com ja sabreu del triomf de
Carlos Siscar en el VII Trofeu de Dorsal 19 en el Burg d'Osma, també
hem disfrutat de l'excel·lent actuació de Màxim Folques en l'I
Cross Trail Serra de les Índies Alceraya Alacant, on va aconseguir
la segona posició tant de la general com de la seua categoria.
Resumir en unes
poques paraules el VIII Trofeu de Dorsal 19 serà un problema per la
gran quantitat d'esdeveniments que es van desenrotllar, perquè no va
ser només una carrera com en les edicions anteriors sinó que es
desenrotlla en el transcurs de tot un cap de setmana.
Així que copiaré el
que ens va escriure Felipe resumint tot el cap de setmana.
“Hola amigos;
Solo quiero poneros unas palabras para compartir con todos vosotros
lo que siento después del fantástico fin de semana que hemos pasado
juntos en El Burgo de Osma y de vuestras palabras de agradecimiento
hacía mi María y hacia mí.
Tengo que
confesaros que hasta que no estábamos todos subidos en el autobús
para volver a casa no me he quedado tranquilo de que todo saliese
bien, pero ya me decía mi querido Pepe (Quintana), día sí y día
también, que no me preocupase, que tenía que salir todo bien.
La verdad es que
vosotros habéis hecho que lo que a mí me parecía tan difícil que
saliera bien, haya salido como ha salido. Muchas gracias.
También quiero
deciros que el club CAP AREVACOS no ha dejado de agradecerme nuestra
presencia en la media maratón. Todos los miembros del club con los
que he coincidido estos días solo tenían palabras de gratitud hacia
nosotros.
Igual
agradecimiento de nuestra visita al Burgo de Osma me han trasladado
el Alcalde del Burgo, Jesús Alonso Romero y el Primer Teniente de
Alcalde y Concejal de Fiestas, Elías Alonso Palomar. Ya me han dicho
que nos esperan con los brazos abiertos siempre que vayamos por allí.
En cuanto a
nuestra estancia en el Burgo de Osma, que os voy a decir que no
hayáis visto vosotros. Yo mismo me sorprendo año tras año de lo
bien que lo pasamos. Sólo lamento no haber podido mostraros más
cosas de las excelencias del Burgo de Osma, pero ya sabéis que el
Bar Circulo está de paso hacia la catedral y si entras a tomar un
torrezno y una cerveza, ya no sales.
En cuanto a
vosotros que queréis que os diga. No tengo palabras suficientes para
agradecer el buen trato que tenéis hacia mi María y hacia mí. Este
fin de semana será difícil de borrar de mi memoria. Muchas gracias.
También quiero
disculparme con vosotros por la caminata del domingo por el parque
natural del Cañón del Río Lobos, sobre todo con los que corristeis
la media maratón, que después de la paliza de los 21 km., la
caminata de 12 km., del día siguiente no tuvo que sentar muy bien.
Si os sirve de consuelo recordad que las agujetas y el dolor de
piernas se pasa en un par de días y el paisaje del cañón se
quedará con vosotros para toda la vida.
También quiero
que sepáis el orgullo que siento de pertenecer al club Dorsal 19,
allá por donde voy está conmigo y así se lo hago saber a todos.
Desde que entré al club no he parado de hacer amigos y en él me
siento como en casa, y ya sabéis todos que aquí tenéis un amigo
para todo lo que necesitéis.
Y por último
quiero agradecerle a mi María la ayuda prestada para que este fin de
semana haya salido como ha salido. Solo ella sabe la paciencia que ha
tenido que tener conmigo por los ratos dedicados a prepararlo todo y
los nervios compartidos. Muchas gracias amor.
Bueno y nada
más, quedáis todos emplazados para la media maratón del Burgo de
Osma 2018, que ese año seguro que la corro.
Muchas gracias a
todos.”
Després d'estes
sentides paraules del nostre Felipe, no queda més remei que parlar
de la carrera, cal dir que el circuit encara que és bo té les seues
“coses” i encara que les marques no eren l'objectiu més
important sinó traure la màxima diferència als nostres companys va
fer que el nivell d'exigència fóra màxim.
El guanyador del VII
Trofeu Dorsal 19 va ser com ja sabreu Carlos Siscar Bay que va
aconseguir ademes col·locar-se entre els 30 primers amb el que va
aconseguir un merescut premi que s'atorgava als 30 primers de la
general. El segon classificat va ser Raúl Tamarit que realitza una
excel·lent carrera aconseguint que la seua marca junt amb el seu
coeficient el col·locaren en el segon lloc. Carlos Bañuls “Masso”
va fer valdre el seu experiència per a aconseguir un tercer lloc
molt ajustat sobre Nando Sendra “Tatxa” de què només els
separaven unes quantes centèsimes.
Cal dir que excepte
la victòria de Bay, entre el segon i el sexe lloc només els
separaven 200 centèsimes entre cada u.
Tony Woodall quedá
quint i Linda Blanco ocupá la sexta posició. Va caldre repetir les
operacions dos vegades perquè les diferències van ser mínimes.
Però La Mitja Marató
del Burg d'Osma també va veure com Carmen Sala guanyava en la seua
categoria i la nostra amiga Laura Pascual ocupava la tercera posició
en la seua mentres que Linda quedava en una molt bona quarta posició.
Però va haver-hi
més, Dorsal 19 guanyá el premi com a equip amb més corredors, la
qual cosa ens dóna una idea de la quantitat de dorsaleros que van
participar, un total de 38.
Com sabeu les
activitats se succeïxen. En moltes d'elles afrontem metes xicotetes
que ens porten a altres objectius un poc més grans. Acabem una
activitat que ens plena de satisfacció i ràpidament ens afanyem amb
la següent.
En quin moment podem
dir que ha acabat la carrera, que hem arribat a la meta decisiva?
Totes les opcions, els objectius i activitats en este món de la
carrera a peu pareixen parades provisionals: servixen per a un temps
concret, i després ens llancen a nous objectius.
En el fons de tantes
activitats, brilla confusament la idea d'una perfecció completa,
d'un objectiu definitiu. Intuïm que això pot ocórrer però una
vegada després d'una altra tot el que arriba al final acaba i passa.
Ara ens arriba l'hora
del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la seua
primera etapa a Orba amb el seu IV Gran Fons d'Orba i empezamos una
altra vegada a caminar. A preparar circuits, a posar en orde
circuits, col·locar avituallaments.
Llavors, hi haurà
una meta definitiva? Ser corredor i dorsalero implica mirar més
lluny dels mil avatars dels nostres entrenaments i les nostres
carreres, implica continuar corrent cap a on la nostra sensibilitat
ens porte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada