El maratonià, més que un altre
tipus de corredor ha de fer de la constància no sols una virtut sinó una
obsessió, ja que la constància és la virtut que ens porta a què una vegada
presa una decisió es duga a terme el que és necessari per a aconseguir-la.
Anem a patir dificultats
externes o internes, o la disminució de la motivació personal pel llarg entrenament
però la nostra constància sustentara el nostre entrenament i la nostra sòlida
força de voluntat junt a un esforç continuat ens fara a arribar a la marato de
Valencia vencent les dificultats i inclús vencent-nos a nosaltres mateixos.
L'interes que vam posar en la
realització del test de set minuts divendres passat és el que ens deuria
conduir a dur a terme els entrenaments necessaris per a aconseguir la nostra
meta, la marató.
Ens vam divertir fent el test
i després vam disfrutar durant el sopar d'eixes conversacions que se solen
convertir en reptes, que tant ens costa aconseguir i mantindre després.
En un sopar de corredors lo
perillós és arribar a la zona dels gin-tonics amb massa velocitat i amb la
llengua massa lleugera pues la memòria de molts de nosaltres es manté intacta
l'endemà i això pot ser fatal en les pròximes carreres i no dic res si l'endemà
hi ha una carrera com així va ser, a l'Alqueria.
Però tindre tenacitat i
constància en seguir un entrenament i a seguir els reptes de la nit anterior no
ens deu fer oblidar que estem entrenant i que realitzar un sobreesforç molt
continuat ens pot portar a un sobreentrenament i a un esgotament excessiu.
Moltes vegades als millors, si
els esforços són continuats, poden passar en pocs dies dels primers llocs als
últims. Els que van realitzar molt bon test el divendres poden continuar
mostrant la seua forma el dissabte en l'Alqueria però després deuen pagar el
diumenge la seua generosa demostració i per cansament no acudir a entrenar o
quedar molt retardats i en els últims llocs en l'entrenament i és que els
esforços es paguen i no estem físicament per a pagar molt.
No vull recordar-me de ningú
ni recriminar a ningú però les dos exhibicions de “el magre” i de “favetes” ens
van privar el diumenge de l'agradable companyia d'un i van vore com sa
arrossegava l'altre, i és que amics meus moltes vegades “el que molt abarca poc
apreta”.
La història no acaba ací, és
que el diumenge després de l'entrenament ens en vam anar, com no, a esmorzar i
comentar allò que s'ha succeït durant tot el cap de setmana i, com no, un altre
repte però esta vegada a la llunyania el 6 d'octubre del què anirem donant
informació en els pròxims dies.
Per a acabar, un llarg i
interessantíssim cap de setmana amb la confirmació que tots estem en el camí
correcte cap a la marató de València, que així siga.
TEST DELS 7 MINUTS.
Cañot.- 1795 m .
Pascual.- 1745 m .
Tony.- 1750 m .
Paco.- 1815 m .
Tino.- 1825 m .
Picayna.- 1725 m .
Arbona.- 1725 m .
Piera.- 1810 m .
Joan Pons.- 1615 m .
Carles Sendra.- 1540 m .
Tania.- 1515 m .
Carmelo.- 1923 m .
Ramon.- 1425 m .
Fernando Pastor.- 1895 m .
David.- 1810 m .
Carmen Sala.- 1875 m .
Ferran Mas.- 1690 m .
Enrique Llambies.- 1845 m .
Pedro.- 1735 m .
Alberto Pons.- 1845 m .
Vicent Sendra.- 1845 m .
Fede.- 1865 m .
Leo.- 1865 m .
L'ALQUERIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada