Comença setembre

     Una altra vegada, i no se quants van ja els caps de setmana en què els esdeveniments esportius ens superen, si fa dos caps de setmana ens en vam anar a córrer a Lorcha per la via verda de la Reprimala i el dia abans vam estar corrent en Alcala de la Selva, Almoines i segur que se m'oblida alguna carrera, este ultime cap de setmana també ha estat complet.

Juan Antonio en Xeresa

      Si vam començar el divendres amb els 3000 metres i 2000 metres per a establir el nostre estat de forma a fi de preparar en esta tardor i hivern totes les carreres que se'ns posen davant i després vam tindre un suculent sopar per a reposar forces, i va continuar el dissabte a Xeresa, el diumenge en la Font Freda i en les Rotes, encara que alguns van triar realitzar un llarg-curt per a anar acostumant el cos a estar corrent dos hores.

La crem de la crem de Xeresa

    Tot pareix estar en orde, comencem setembre amb la il·lusió i l'esperança de poder, primer organitzar una bona III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató i mentrestant seguir amb l'entrenament per a la marató de València.

     Després de tants anys corrents i entrenant ja no ens preguntem: Què he de fer per a córrer bé la marató? O Què he de fer per a no fracassar en la marató? 

     No és que la preocupació per la nostra marató no siga important o que la possibilitat de fracassar no siga real, lo central més aïna és que la nostra motivació més profunda és la de fer que els altres corredors disfruten de la marató i no sols nosaltres.

Ana, una volta més al podium en Xeresa.

     Principalment el nostre èxit en la marató es farà possible si aconseguim que siguen molts els que la disfruten.

     El diumenge que ve comencem una sèrie de caps de setmana en què ens reunirem per a realitzar els “llargs”, cada un al seu ritme però tots pensant en la marató o el marató perquè al final ja dóna igual, perquè el que esta clar és que són 42195 metres i que cal tindre il·lusió per a entrenar.

Despres de la Reprimala-Lorcha-Reprimala

     També la setmana que ve començarem una sèrie de reunions per a acabar d'organitzar la III Mitja Marató “Vila de Pego”, és este un “entrenament” que no ens va hi ha donar una millora física però ens ajudara a contrarestar el nostre egoisme i fer-nos oblidar, eixes preguntes que tant ens agrada fer-nos Què he de fer per a córrer bé les meues carreres? O Què he de fer per a no fracassar en les meues carreres? 

Un auto-bus cap a la meta

     I fer-nos per uns dies altres preguntes: Com puc ser útil? O Com puc ajudar als altres corredors a participar en La Mitja de Pego? Tal vegada no tinguem tota la raó i la nostra visió de la carrera a peu no siga la més adequada però suposa un repte important.