III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató

En la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, igual que en la vida en general, és necessària la continuïtat, que és precisament l'imperatiu de continuar, el contrari del «continuisme»; per tant, la perpètua innovació.

     Enguany hem volgut continuar i innovar, el canvi de data, el pas per la Marjal, el canvi de la zona d'eixida i meta, l'afegir la possibilitat de córrer la Quarta han sigut una forma de continuar organitzat La Mitja Marató “Vila de Pego”.

     Contra l'opinió dominant, sempre he cregut que la III Mitja Marató “Vila de Pego” no trenca amb les dos anteriors, no hi ha una ruptura, perquè el punt decisiu és el punt de partida i nosaltres intentem millorar des de les dos edicions anteriors i ara des de les tres edicions.

     No volem ser excessivament originals perquè la condició de l'originalitat és que no se la busque: es donarà a més. “Un fill és inexplicable sense el pare però irreductible a ell: ve del pare i va cap a si mateix”. Així li ho vaig llegir a Julián Marías en un articule fa ja alguns anys.

     Hui passats ja uns dies des de la celebració de la carrera i quan tenim totes les xifres en les mans, classificacions, guanyadors, participants, marques, ritmes, hem vist totes les fotos i ens hem recuperat de l'esforç d'haver-la corregut o d'haver-la organitzat és hora de mirar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” el seu esperit positiu, amb una actitud que pretenga veure el bo, a retindre i subratllar l'aspecte positiu del que hem realitzat.

      En contra al que podríem anomenar l'esperit negatiu o «negativisme», que busca, quasi sempre amb afany, el costat pitjor de les coses, el que els falta, el que disminuïx la seua realitat, les taques que les enlletgixen. Hi ha persones que no poden suportar la perfecció, ni tan sols la incompleta que solen aconseguir hòmens i dones, realitats naturals o obres humanes. Busquen àvidament els defectes, s'alleugen quan els troben, i en tot cas els fingixen i inventen. Pareixen nodrir-se de les faltes, carències, errors: en suma, del mal.

     El nostre esperit positiu veu amb alegria a tots els corredors que van participar en les dos carreres, els necessita. No deixa de veure els errors que vam cometre, tal vegada siguem els més sensibles al trobar estos errors perquè ens alimentem de la realitat i ens complau trobar-la.

     Tenim esperit crític, s'anomena moltes vegades «esperit crític» al negativisme, la qual cosa és un error: l'esperit crític consistix a mirar atentament la realitat, distingir el millor del pitjor, l'existent del faltat, la veritat de la falsedat.

     Ens a faltat més control en la pujada al passeig Cervantes, massa girs de 180é en la marjal, indicacions en l'entrega de dorsals, llum en la zona de meta i moltes coses més, però hem de fugir del negativisme.

     Algunes vegades la nostra crítica és ben sovint l'excusa per al negativisme, però crec que és un error. Per poc que conservem algun sentit crític, advertim la falsificació que representa la interpretació sistemàticament negativa de quant es fa o succeïx. On no hi ha més que rancor, despit, en els casos més greus odi, no pot residir la veritat, i per tant allò no es pot prendre seriosament.

     El nostre esperit positiu, precisament per la seua sensibilitat per la realitat, percep el que falta i sap que en la IV Mitja Marató “Vila de Pego” i II Quarta de Marató es donaran menys girs de 180é, es controlara millor la pujada pel passeig Cervantes, l'eixida es donarà abans, els dorsals estaran millor ordenats…

     Fan mal els errors, els lamentem, els assenyalem amb el desig o la voluntat de remeiar-los. Però eixes imperfeccions no ens impedixen veure tot el que vam fer bé.

     Pense en aquells que, davant d'una realitat esplèndida -una dona particularment bella, un paisatge esplèndid, un llibre o un quadro meravellós, una acció noble o heroica-, diuen: «Sí, però.» En compte d'admirar, d'exaltar-se davant d'allò i després, si cal, assenyalar un xicotet defecte, una lleu omissió, alguna cosa que es podria afegir; i, sobretot, amb voluntat d'afegir-ho si és possible.

     El que passa és que l'atenció es concentra sobretot en el negatiu, el lamentable i pervers. He recordat moltes vegades la definició que Goethe dóna del dimoni: «Der Geist, Der stets verneint», «l'esperit que sempre nega». La paraula decisiva és «sempre» -per això el pitjor del diable és la seua monotonia-. Cal negar algunes vegades, però sempre? Goethe empra encertadament la fórmula del negativisme.

     Afortunadament no hem rebut massa crítiques, tal vegada massa quilòmetres de terra, tal vegada massa trofeus, tal vegada un últim quilòmetre dur, tal vegada queixes dels automobilistes i algun caos circulatori.

     Quan busquem opinions succeïx que en qualsevol circumstància, sabem ja el que alguns diran. Van a «oposar-se», a «desqualificar», a «condemnar» -sobretot si es tracta de quelcom que hi ha eixit bé o a estat mitjanament encertat.

     En Dorsal 19 procurem traure les conclusions mirant tot el que comporta organitzar una carrera, observant el conjunt sencer, intentem no centrar-nos en certes parts que no han eixit del tot bé, que estan ací, en el seu lloc, que en últims comptes són prou reduïdes.

     Ens ha agradat la III Mitja Marató “Vila de Pego”, hem disfrutat i al mateix temps patit amb la seua organització perquè molt pocs saben com es pot anar de fàcil al trast tota la carrera només uns minuts abans de donar l'eixida, ens agrada el pas per la Marjal Pego – Oliva ja que és un dels llocs amb més bellesa i singularitat que posseïm, ho són també les nostres muntanyes que les correrem a l'octubre, ens agrada també per ser un dels nostres circuits d'entrenament més usats perquè tots sabem els beneficis que té el córrer sobre terra.

     El pas per la marjal variara quasi amb tota seguretat tots els anys perquè estem a mercé de la naturalesa, enguany per exemple només hem pogut utilitzar els camins mes alts perquè teníem els altres semi-inundads.

     El final de la carrera en el passeig Cervantes ens garantix un millor ambient de meta però ens obliga a un final més dur que hauríem de mantindre mentres siguem tan pocs corredors, si algun dia els corredors foren molts es podria tornar al passeig de Michel perquè els mateixos corredors generarien un bon ambient i llavors el circuit no tindria cap pujada.

     Un altre aspecte que crida molt l'atenció és el preu, però ja ho he explicat en alguna ocasió, sense una subvenció econòmica els 10 € és el que costa per corredor organitzar una carrera de menys de 500 corredors.

     La III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató ha estat bé, l'any que ve intentarem que es realitze la següent edició i a això ens posarem quan acabem d'organitzar la Volta a Peu al maig, ara ens toca entrenar i eixir a córrer per a les maratons que se'ns acosten i allà quan comence la primavera ens posarem una altra vegada hi ha organitzar la Volta a Peu, fins llavors a córrer.