Quina classe de corredor sóc, nòmada o pelegrí?

Pareix que esta decidit, Dorsal 19 estarà representat en la marató de Düsseldorf per nou corredors, pel que podem dir que una altra vegada; Dorsal 19 pel món.

Primer pelegrinatge del 2016

Podríem dir per tant que som un club “amb món” ja que són molts els corredors de Dorsal 19 que recorren el món participant en les seues carreres, hem vist a Bay a Milà, a Tino, Fede i Vicent a Alemanya, a Feliu a Nova York, Ramón a Venècia, Batiste a Roma i és que ens agrada eixir a córrer pel món.

Quan ens desplacem a una ciutat per a córrer, no viatgem, pelegrinem. És que no és el mateix. Viatjar és conéixer, veure, observar. Pelegrinar és acudir a un lloc per a trobar-se amb allò que més ens agrada, per a enfortir les nostres idees sobre alguna cosa molt important en la nostra vida i per als corredors, córrer.

Quan els corredors ens desplacem a una ciutat per a córrer el nostre principal interés esta en la carrera, en el seu circuit, en els seus corredors i a trobar-nos amb una carrera diferent, nova. Trobar-nos amb una carrera que ens servisca per a continuar acumulant experiències.

Mitja d'Oliva 2016

Dir que Dorsal 19 és un club amb món no significa tampoc ser un club de nòmades, ja que un corredor nòmada és aquell que gira i gira, sense metes fixes. S'adapta, com millor pot, a les carreres, als llocs, al clima, a les circumstàncies. No fixa domicili en cap lloc. Arriba a un punt per a després reprendre la marxa.

Som més aïna corredors pelegrins, també ens movem, caminem inclús a vegades donem girs i més girs però tenim davant dels nostres ulls una meta, un lloc on esperem establir-nos. Somiem de córrer una bona carrera durant la temporada, en la mesura que siga possible, “definitiva”. I pelegrinem cap a ella.

Ens il·lusiona provar totes les especialitats de la carrera a peu, ens encanta practicar altres esports però sempre com un mitjà per a aconseguir la nostra meta, ens embogix tindre un objectiu clar que complir i és a ell on dirigim tots els nostres esforços i entrenaments.

Quina classe de corredor sóc, nòmada o pelegrí? Vaig de carrera en carrera sense una meta fixa, o trie i decidisc segons un objectiu que done sentit a tots els meus esforços i entrenaments?

El dorsalero no hi hauria de córrer com un nòmada, girant sense metes, en carreres que es convertixen en una distracció més.

El dorsalero sap d'on ve i a on va, i utilitza totes les carreres per a arribar a la seua “carrera”.

Primer objectiu del 2016

 Als corredors ens succeïx que quan no aclarim el que volem i el que busquem, ens sol succeir el que no volíem i al final ens trobem sense res.

Necessitem tindre un objectiu en el nostre futur. Però el fet de no aclarir amb precisió eixe futur, ens porta a no tindre una guia que seguir. I llavors succeïx el que succeïx: que eixe futur mai arriba o resulta tot al contrari al que havíem somiat.

Per a aconseguir el que volem, que no és necessàriament una marca que obtindre, primer cal aclarir amb precisió què és el que realment volem quan eixim a córrer, i després fer el que és necessari per a aconseguir-ho.

Una de les arrels dels molts problemes que tenim els corredors populars es troba precisament en la carència d'objectius durant molts mesos, en els que anem a les carreres sense cap control, ni en els nostres ritmes ni distàncies.

Dorsal 19 pelegrinara a la marató de Düsseldorf, per la qual cosa molts dels seus corredors ja han establit un objectiu i ara fins que arribe eixe dia tots els seus esforços estaran encaminats a aconseguir-ho, ara quan acudisquen per exemple a la Mitja d'Oliva diumenge passat, els seus ritmes no seran triats a l'atzar ni seran contradictoris dels seus objectius sinó que estaran traçats en el mapa del seu entrenament que els ha de guiar a la seua meta.

Mitja d'Oliva 2016

Tan bé tenim a molts dels nostres corredors que fan el mateix amb el Circuit a peu de la Marina Alta i que van en busca d'acabar-lo en les millors condicions possibles i és que sempre és bo tindre un pla per a aconseguir arribar al nostre objectiu.

En fi, és hora ja d'anar acabant, hui festa a Pego on celebrem el “Dia de la Crosta” i on tenim una oportunitat més per a realitzar un bon entrenament que no s'isca dels nostres plans, així que a córrer.