Desgraciadament fa uns mesos, després de La
Mitja Marató de Benidorm, ja vaig haver d'escriure una entrada sobre la mort
d'un corredor. Hui, lamentablement he de repetir, perquè en la Marató Vies
Verdes de Navaixes han mort dos companys.
Una
entrada esta que deuria ser d'exaltació, perquè Máximo Folques va ser segon en
la Marató Vies Verdes i els nostres corredors van aconseguir unes bones marques
en la carrera del El Verger, ha de convertir-se en una entrada de dol.
Temps hi haurà per a buscar i explicar els motius
de les morts de corredors en carrera, per tant no vaig ha fer-ho en esta
entrada.
El meu més sincer condol i el de tot Dorsal
19 als seus familiars i amics.
La mort inesperada d'un corredor en una
carrera no pot deixar de ser causa de dolor, del dolor de no tindre'l entre
nosaltres. Un dolor que va unit a la resignació i el consol que devem donar als
seus familiars i amics.
Molts
de nosaltres, en la intimitat, haurem resat una senzilla oració pregant per
l'etern descans de Francisco Amat i Juan Barros, però en les intencions d'eixa
oració, està també el prec que els seus familiars i amics puguen alleujar la
seua pena de la millor forma possible.
Se que és molt important en els dies següents
a la defunció d'un ser volgut, el calor humà de sentir-se acompanyat en eixos
moments, també ho és el rebre per qualsevol mitjà les mostres de suport i
condol. Estic segur que els familiars i amics de Francisco i Juan les hauran
rebut de tot el món de la carrera a peu.
Des d'este blog, Dorsal 19 s'unix a totes
eixes mostres d'afecte que han rebut els seus familiars i amics desitjant que
Francisco i Juan descansen en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada