Des de l'última vegada que vam escriure en el blog han
passat molts dies per a ser exactes, 21 i han succeït moltes coses, com en
moltes d'elles hem pres part no hem pogut mantindre el blog en actiu. S'han
celebrat entre moltes altres les carreres del El Verger, Teulada, la Marató de
Dusseldorf i la XXXIV Volta a peu a Pego, com veieu molt de treball
d'organització i molt de viatge.
Deixaré de costat algunes carreres i alguns
esdeveniments, no és que els considere poc interesants sinó perquè ja han sigut
molt comentats ja siga en el nostre whatsapp o en el facetbook, és el que tenen
els nous mitjans de comunicació que són molt ràpids a l'hora de transmetre les
imatges i les notícies. Així que em centrare en esta entrada en el viatge de
Dorsal 19 a
la marató de Dusseldorf, i en la següent ja repassarem la XXXIV Volta a peu a
Pego.
Caldria
tindre en compte que no és el mateix córrer una carrera o realitzar un viatge a
una marató com la de Dusseldorf que conéixer les marques dels nostres corredors
i veure unes quantes fotografies. Hi ha moltes sensacions i experiències que no
apareixen en uns quants números ni en unes imatges.
La
marató de Dusseldorf, tenint els 42 195 metres com totes va ser diferent, va ser
diferent per ser la primera marató a què Dorsal 19 va acudir en l'estranger amb
un numere considerable de corredors, amb la qual cosa podríem dir que ha sigut
el primer viatge del nostre club fora de les nostres fronteres.
Les
idees i els projectes sorgixen moltes vegades d'una xicoteta idea que s'establix
en una persona i que per la seua perseverança va creixent fins a convertir-se
en realitat.
A
Tino Navarro li agrada emprendre i escometre nous projectes, dur a terme coses
noves i canviar les coses pel que no li molesta córrer alguns riscos. Podríem
dir que és un visionari, una persona que vol fer realitat el que segons ell és
possible.
“Dusseldorf
sona molt” és una de les frases que no s'ha cansat de repetir Tino i que tots
els dorsaleros hem escoltat durant molts dies i que ha portat a Alemanya a
molts de nosaltres, i és que amb persones com Tino és com es realitzen molts
projectes i idees que d'una altra manera no succeirien; és un creador.
A
quants de nosaltres ens falta capacitat innovadora i creativa, virtuts que li
sobren a Tino. Quants de nosaltres tendim a repetir fins a la sacietat: les
mateixes carreres tots els anys, les mateixes idees i automatismes en els
entrenaments i activitats. I quan arriba alguna novetat preferim la
tranquil·litat de la rutina que s'aniria apoderant de nosaltres si no ens
alliberaren alguna vegada persones com a Tino Navarro.
El
viatge a la marató de Dusseldorf si bé va ser creat i organitzat per Tino es
construïsc i es munta gràcies a Jessica i Enric que residents en
Mönchengladbach, i, gràcies a Déu coneixedors de l'idioma, es van encarregar de
convertir en realitat el projecte de Tino.
Afortunadament
estem en un club on abunden persones creatives, com ho és també Felipe “Alma
Mater” del viatge de Dorsal 19
a La Mitja Marató del Burg d'Osma. Sempre existix algú
que esta darrere de tots els projectes que s'escometen i que finalment es
porten a la pràctica.
Tenim
sort en Dorsal 19, perquè tenim molts artistes que creen sense parar activitats
per a mantindre a tots els corredors en acció i és que la creativitat naix de
la passió per una cosa i la nostra passió és la carrera a peu.
La
nostra passió és també la marató i en Dusseldorf hi havia dos formes de
córrer-la; la clàssica i per relleus. Dorsal 19 va estar perfectament
representat en les dos modalitats, per tant per primera vegada vam contar amb
un equip de relleus que es classifiqua en la posició 126 d'un total de 2710
equips, un èxit que es mereixien els nostres corredors perquè tots van córrer
al seu màxim nivell. Tant Vicent Cuevas, com Pascual Sendra, Rafa Sastre i
Tania Navarro van realitzar un generós esforç en una competició en què tenien
molt poca experiència i en la que la dificultat de l'idioma en les zones de
relleu va fer que la labor de Jessica i Enric fóra impagable.
Però
el major èxit de Dorsal 19 en Dusseldorf va estar en la marató completa, si
anteriorment ham parlar dels artistes que tenim i que són capaços de crear
activitats sense parar, no cal oblidar-se dels artistes de la marató que saben
crear una obra mestra o una marca personal cada vegada que s'enfronten amb els 42 195 metres i açò
no és gens fàcil, creguen-me.
Deia
Jim Goodwin que “L'impossible és sovint allò que no s'intenta” i tenia raó,
Fede i Tino van aconseguir millorar les seues marques amb un entrenament de
mínims per a esta marató. Cal ser un verdader artista de la marató per a crear
una marca personal amb un entrenament tan ajustat, però ells ho van aconseguir
i cal donar-los l'enhorabona però també agrair-los que ens mostraren que ser un
artista de la marató no és un do de poques persones, sinó de totes.
Córrer
ben una marató podria pensar-se que és una habilitat de molt pocs corredors
però els números ens demostren que cada vegada són més els corredors que
s'atrevixen amb els 42
195 metres i açò ens indica que a la majoria els va bé
la marató.
Podríem
dir que a tots ens va anar bé en Dusseldorf, Máximo col·labora de forma
important en la consecució de les marques de Tino i Fede, mentres que Bay i
Vicent van complir amb escreix les seues millors expectatives, en conjunt va
anar molt bé, encara que idealment va poder haver anat millor. Podria haver
anat millor si, prèviament al viatge haguérem tingut més temps per a
preparar-lo i més temps per a descansar, de manera que haguérem arribat a la
carrera ben descansats, plens d'energia i capaços de donar el màxim del nostre
potencial.
Per
descomptat, el cas no va ser així. Els dies previs a la marató vam estar molt
ocupats intentant avançar el treball, preparant el viatge i tot el tràfec d'un
viatge a què no estem acostumats i a pesar d'açò, la marató va anar bé. Vam
tindre suficient energia i concentració per a fer que la carrera funcionara a
la nostra satisfacció ja que vam realitzar la millor carrera que vam poder
fer.
De
totes maneres en la classificació per clubs vam quedar en una més que meritòria
desena plaça el que posa de manifest el bon nivell dels nostres corredors.
En
el record de tots els que vam acudir a Mönchengladbach a córrer la marató de
Dusseldorf quedaran moltes anècdotes que anirem contant durant molts mesos,
també queda superada eixa por d'eixir a córrer a un lloc desconegut, llunyà i
estrany, que moltes vegades ens impedix visitar nous llocs i sobretot quedara
un agradable record d'un cap de setmana que no oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada