Jesus Gomar i Maxine Mckinnon ja estan en la història de la Volta a peu a Pego

Hi ha moltes coses que dir, així com moltes altres que callar i és que la nostra carrera és ja una gran carrera, on caben tots els problemes però també totes les alegries, han sigut moltes les satisfaccions que hem tingut, al cap i a la fi han sigut 1178 els corredors que han triat la nostra carrera per a passar una divertida vesprada.

Es podria pensar que molts dels corredors que han corregut a Pego per primera vegada són corredors ocasionals i que només preparen el Circuit de la Marina Alta però no seria del tot encertat perquè si triem el ritme de 5 minuts el qm. per a delimitar als que entrenen regularment i els que només ho fan els caps de setmana ens trobem que han corregut a menys de 5 minuts el qm. 639, i entre 5 minuts i 6 han sigut 449, mentres que només 90 han corregut per damunt de 10 qm/h, per la qual cosa podem dir que el nivell mitjà és prou alt.

Estos corredors són corredors habituals, corredors que ixen a córrer com a mínim 3 o 4 vegades a la setmana, són persones que en l'activitat diària ja han incorporat l'habit de córrer, i com sabem que este esport s'agafa molt a les nostres vides, podríem dir que són corredors fixos, corredors que no fallaran en els pròxims anys, són un gran planter.

I els nostres guanyadors, si els nostres guanyadors, perquè els guanyadors no sols s'emporten el trofeu que els acredita com els millors sinó que es deixen una part de la seua història esportiva a Pego, quan es parle i es recorde la XXXIV Volta a peu a Pego sempre es recordara Jesús Gomar i a Maxine Mckinnon perquè ells són ja els encarregats de posar nom i cognoms a tots els corredors i corredores que van córrer la 34 edició, els seus noms representaren a cada un dels 1178 corredors que ens van visitar el 30 d'abril del 2016.

Ja se que esta molt de moda parlar i lloar l'esforç dels què ocupen les últimes posicions, elogiant el seu esforç i dedicació i oblidant moltes vegades als guanyadors, sense reconéixer-los realment el seu esforç, sacrifici i entrega.

Jesus Gomar i Maxine Mckinnon no es van posar unes sabatilles de córrer fa uns mesos i amb uns pocs entrenaments van guanyar la XXXIV Volta a peu a Pego. Jesús i Maxine fa anys que no es perden ni perdonen un entrenament, fa anys que se sacrifiquen i és esforcen fins a l'extenuació dos o tres vegades a la setmana, fa anys que seguixen un règim de vida prou estricte per a poder mantindre el seu nivell d'entrenament, són grans corredors en molts aspectes.

Moltes vegades ens n'anem d'una carrera sense saber ni interessar-nos pels guanyadors, no ens preocupem per esbrinar les seues marques i només ens interessem per les posicions de què ens són més pròxims, però cada carrera té els seus guanyadors i mereixen la nostra atenció i admiració.

No és suficient veure la carrera que ens interessa, és necessari mirar-la bé i observar els guanyadors per a descobrir això de nou que sempre porten amb si i que ens sorprenen de continu. És vital aprendre a admirar-nos de Jesús i Maxine. No es tracta de confondre l'admiració amb la ingenuïtat, ni de tindre una visió badoca de la vida. Es tracta de veure amb bons ulls a la gent. Si aconseguim fixar-nos un poc més en els aspectes positius de cada persona, tindrem oportunitat d'admirar-los, i amb això, els farem i ens farem molt de bé.

Altres noms que també quedaran per a la història de la XXXIV Volta a peu a Pego seran els dels guanyadors locals; Máximo Folques i Laura Pascual, perquè són els que es troben més pròxims a nosaltres, als que veiem quasi tots els dies i que són la nostra referència més pròxima.

Ens pot succeir que com a corredors més modestos arribem a pensar que no som iguals; que tots els corredors no som iguals, però sinó ens oblidem dels freds números de les marques ens adonem que no som tan diferents. Jesús, Màxim, Maxine i Laura disfruten corrent igual com ho fem nosaltres, ells a vegades patixen dures lesions que els impedixen córrer durant algunes setmanes, exactament com ens succeïx a nosaltres.

Igual que nosaltres s'alegren quan realitzen un bon entrenament o una bona marca així com patixen el fred i la calor quan entrenen i encara que puga paréixer estrany celebren amb la mateixa intensitat que nosaltres els seus èxits, encara que és possible que els seues celebracions continguen menys calories que les nostres o que la seua cervesa siga sense alcohol i el seu café sense sucre.

Nosaltres, només observar-los un poc quan calfen o quan competixen, sabrem admirar-los per que sabem el que significa l'esforç que han de realitzar per a aconseguir eixes marques així com ells i nosaltres sabem el merit que tenen els altres 1174 corredors que van acabar la XXXIV Volta a peu a Pego i que igual que ells, esperem, van aconseguir anar-se'n de Pego amb eixa satisfacció que se'ns queda quan hem participat i ens hem divertit en una carrera a peu.

Acabem de moment, és hora de repassar els triomfs dels dorsaleros de les dos ultimes setmanes i donar constància d'ells, han sigut molts, ens estem acostumant a veure als nostres corredors en els podios, és una costum que és ja un vici de què no ens volem separar.